Els veïns del Poblenou diuen un ‘no’ rotund a la Superilla

Després de tres setmanes de votacions els veïns del Poblenou ja han dit la seva sobre la Superilla. El 87% de les 1.739 persones que van participar en la consulta veïnal van mostrar el seu malestar amb la infraestructura votant-hi en contra. La participació final va ser del 26,7%, tot un èxit local.

L’anunciat de la consulta popular, organitzada per la Plataforma d’Afectats per la Superilla, va ser: ‘L’Ajuntament de Barcelona va implantar la Superilla del Poblenou el mes de setembre de 2016. Estàs d’acord amb aquest projecte de Superilla implantat al barri?’. La resposta va ser clara, i només el 13% dels veïns s’hi van mostrar a favor, mentre que el 0,2% va votar en blanc.

#consultaVeinal #superillaP9: 26% de participació. El 87% ha dit 'NO' a aquesta #superillap9. El 13% ha dit 'SI' a aquesta #superillaP9

— AfectatsSuperillaP9 (@AfecSuperillaP9) May 28, 2017

El portaveu de la plataforma, Jordi Campins, va celebrar la “magnífica” participació, i va constatar que això demostra que el Poblenou continua sent un barri “molt mobilitzat i preocupat pel seu propi destí i la seva qualitat de vida”. Per això va demanar al govern municipal que assumís l’opinió majoritària dels veïns. “Aquest invent no ens agrada gens”. Per això ha reclamat a Colau i al seu govern que facin marxa enrere amb el projecte, i que negociïn amb els residents les millores urbanístiques que necessita el barri. “No volem treure-ho tot i deixar-ho com estava. Això s’ha d’aixecar per millorar el barri”.

Aquesta plataforma va recollir 4.000 signatures en contra de la Superilla i es queixa de la manca de diàleg del govern municipal. Tampoc descarta anar als tribunals, si és necessari. De fet, presentarà una reclamació a l’Ajuntament, que és el pas previ i necessari abans d’interposar una demanda judicial. Aquesta reclamació incorporarà els resultats de la consulta.

Una consulta que s’ha celebrat durant els diumenges 14, 21 i 28 de maig, amb un cens format per veïns residents entre els carrers Àvila, Bilbao, Llull i Tànger, el perímetre estricte de la Superilla. Els votants tenien tres opcions diferents, compostes per tres urnes diferents. Una de veïns del perímetre estricte de la infraestructura, una segona de treballadors de negocis ubicats allà, i la tercera per residents de l’entorn.

L’enfonsament de les superilles

Les conseqüències que està portant el fet d’haver construït la Superilla de pressa i corrents és que cap altre barri de Barcelona estarà disposat en rebre’n una. Així doncs, aquesta pressa per aconseguir tenir el resultat abans d’hora jugarà en contra de l’Ajuntament i dels promotors de la Superilla.

Cal tenir en compte que la Superilla no ha de fer tasques per pacificar el trànsit o per la desviació d’aquest. El seu objectiu és transformar la retícula de l’Eixample. Segons el mateix regidor d’Arquitectura de l’Ajuntament, el socialista Daniel Mòdol, en una entrevista a Betevé: “Les superilles només tenen sentit en els nuclis antics, perquè no van ser dissenyats per acollir el trànsit rodat”. I traslladar-les a la resta de la ciutat “és complicat”. “Una superilla aïllada no té cap sentit des del punt de vista de la mobilitat”, explicava, “perquè la mobilitat es gestiona de forma conjunta a tota la ciutat”. Ell és partidari de plantejar el model i no continuar implementant-les.

Inici » Historic » Els veïns del Poblenou diuen un ‘no’ rotund a la Superilla