CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
Joan Tardà amenaça a Espanya en ocupar el carrer si el govern atura el referèndum Joan Tardà amenaça a Espanya en ocupar el carrer si el govern atura el referèndum

Joan Tardà amenaça a Espanya en ocupar el carrer si el govern atura el referèndum

“Si Espanya atura el referèndum recorrent a la violència, el Parlament actuarà en conseqüència i els milers de catalans que ja han ocupat el carrer es manifestaran a favor dels represaliats”
CatalunyaPolíticaZPortada IzquierdaZResto 14 June, 2017 CatDialeg.cat 0
5 / 5 (1 votes)

Inici » Historic » Joan Tardà amenaça a Espanya en ocupar el carrer si el govern atura el referèndum

Durant el transcurs de la moció de censura que Pablo Iglesias va fer contra Mariano Rajoy, Joan Tardà, després de donar el seu suport a la moció, va aprofitar per pintar un escenari en el qual el govern espanyol aturaria el referèndum recorrent a la violència. “Si això passa, el Parlament actuarà en conseqüència i els milers de catalans que ja han ocupat l’espai públic es manifestaran i se solidaritzaran amb els represaliats. No ens rendirem. Estem preparats per patir”, explicava des de l’estrada. Amb tot, Oriol Junqueras ha reafirmat les paraules del seu company de partit aquest matí en una entrevista a El Món a Rac1.

És evident que per mobilitzar a tres milions de persones, no n’hi ha prou amb l’excusa de defensar el dret a decidir. Cal alguna cosa més. És necessari aconseguir transformar diferents malestars en una reacció en cadena irada davant d’un mateix enemic (extern, és clar). I és per això que el govern desitja que Rajoy li proporcioni aquests arguments necessaris. I d’aquí les declaracions de Tardà. Se’ls acusarà de traïció? Se li retirarà la potestat a Puigdemont per poder convocar eleccions? Se suspendrà l’autonomia? Es castigaran els funcionaris i a tots aquells que se’ls acusi de desobediència?

Aquestes declaracions aporten un seguit de possibles lectures.

La primera és en el supòsit que realment es compleixi aquest ús de la violència per part de l’Estat espanyol per mantenir la legalitat. Els republicans pretendrien, amb les seves declaracions, justificar una revolta ciutadana, a l’estil de Maidan, però sense la violència que això comportaria. Les revoltes de Maidan van ser una onada de protestes, disturbis civils i revolució a Ucraïna, que exigien una majori integració europea després que el seu president rebutgés l’acostament a la UE.

Cal tenir en compte que si el govern espanyol acaba prohibint el referèndum, que és l’1 d’octubre, seria en els dies següents que es convocaria aquesta protesta ciutadana. I això podria coincidir maliciosament amb la data del 6 d’octubre, un moment de la història de Catalunya que no és de bon record. Cal recordar que els fets del sis d’octubre, del 1934, va ser un moviment insurreccional del govern autònom de Catalunya contra la involució conservadora del règim republicà. Lluís Companys proclamava l’Estat Català de la República Federal Espanyola, una teòrica insurrecció de les esquerres davant del govern de la República, que havia sortit de dretes.

El problema és que malgrat que es va fer una crida al poble perquè acudís massivament a ocupar els carrers i la plaça Sant Jaume, els únics que es van insurreccionar van ser un grup nombrós d’estudiants. Tot plegat va acabar amb la companyia de l’exèrcit arribant a la Generalitat i instal·lant un canó al mig de la plaça que provocaria una fugia massiva dels presents.

Per fer una segona lectura és necessari parar atenció en la primera part de les declaracions de Tardà. “Si l’Estat fa un ús de la violència…”. Quan es fa referència a l’ús de la violència, habitualment s’està parlant d’actuacions massives de la policia, on aquesta carregui de forma exagerada sobre la població, a partir de colpejar, detenir, entrar per la força a llocs tancats… Per la qual cosa planteja la situació en què no es produeixin actuacions d’aquesta mena, sinó simplement procediments administratius. Aleshores, què passaria?

Encara hi ha un darrer interrogant. Qui serien els que farien la primera intervenció policial en un primer terme? El més probable és que ho fessin els Mossos d’Esquadra. Cal recordar que el nou major del cos de policia de Catalunya, Josep Lluís Trapero, ja ha anunciat en diverses ocasions que no està disposat a que els Mossos se saltin la legalitat per la consulta. “Els Mossos d’Esquadra s’ocupen ara del terrorisme, i no de la independència”. Trapero va dir en una entrevista a TV3 que “seria un fracàs” que la policia tingués algun “paper” en un possible referèndum d’independència, ja que és un tema polític que “han de resoldre els polítics“. “Si volem ser un país més democràtic, la intervenció de la policia, sigui en el sentit que sigui, no va en aquesta direcció, va en la direcció de països poc democràtics“, afegia.

Amb aquesta situació es generaria un interrogant i una forta contradicció. Quin país es podria configurar de nou si la seva pròpia policia és qui impedís fer el referèndum? Els Mossos es veurien obligats a executar l’ordre del Tribunal Constitucional. Això no treu cap al fet que segurament hi hauria algun subaltern que es negaria a complir aquestes ordres, però en cap cas es podria suposar que es tractés de la majoria. Trapero també va dir que els Mossos obeeixen la llei, i que si la llei els hi dicta el jutge o el fiscal, ells no tenen més remei que complir-la.

El problema de l’obediència és extensible a tots els funcionaris de la Generalitat, però en el cas dels Mossos d’Esquadra queda encara més palès.

CatDialeg.cat

No comments so far.

Be first to leave comment below.

Your email address will not be published. Required fields are marked *

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, punxi l'enllaç per a major informació. ACEPTAR

Aviso de cookies