CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
Jeán Sevillia a les Universitats d’estiu de Fréjus-Toulon. Una reflexió social-catòlica sobre la història que aprenem Jeán Sevillia a les Universitats d’estiu de Fréjus-Toulon. Una reflexió social-catòlica sobre la història que aprenem

Jeán Sevillia a les Universitats d’estiu de Fréjus-Toulon. Una reflexió social-catòlica sobre la història que aprenem

Per setè any consecutiu, l’Observatori Socio-Polític de la diòcesis de Frejus-Toulon (França) organitza la Universitat d’Estiu de la Santa Bauma, lloc de pelegrinatge provençal.
ReligióZPortada DerechaZResto 22 junio, 2017 Ramon Reixach i Puig 0
5 / 5 (1 votos)

Inici » Historic » Jeán Sevillia a les Universitats d’estiu de Fréjus-Toulon. Una reflexió social-catòlica sobre la història que aprenem

Per setè any consecutiu, l’Observatori Socio-Polític de la diòcesis de Frejus-Toulon (França), una iniciativa del bisbe de la diòcesi, Dominique Rey, organitza la Universitat d’Estiu de la Santa Bauma, al principal lloc de pelegrinatge provençal. En són co-organitzadors els pares dominics, custodis d’aquest santuari dedicat a Santa Maria Magdalena, patrona de Provença.

Tant l’OSP com les Universitats d’Estiu volen ser un instrument al servei del compromís, de tots i en particular dels cristians, en la societat. Acollits en el marc natural majestuós del santuari de la Santa Bauma, les universitats d’estiu s’organitzen en forma de quatre dies de formació i testimoniatge de persones compromeses en diversos àmbits de la societat. La presència de la comunitat de dominics permet d’unir-se a la pregària de l’Església i de beneficiar-se del seu carisma i de no separar compromís i vida cristiana.

El títol i lema de les Universitats d’Estiu d’aquest any és Cal alliberar-se del liberalisme? (Faut-il se libérer du libéralisme ?). Per consultar el programa provisional podeu clicar aquí.

El primer ponent serà l’historiador i escriptor Jean Sévillia autor de diverses obres que han tingut un gran impacte a França i que alguns casos es troben traduïdes al castellà.

Destaquem aquí avui un llibre que ha posat el dit a la llaga en diverses polèmiques a França però que poden ser de gran utilitat també a casa nostra amb els canvis i adaptacions que correspongui.

Jeán Sévillia a Historiquement correct. Pour en finir avec le passé unique (traduït al castellà, però no al català) s’ha enfrontat a la interpretació historiogràfica hegemònica actual a França de diversos debats sobre la història europea (feudalisme, les creuades, els càtars i la Inquisició, l’Espanya dels reis Catòlics, les guerres de religió franceses, l’Antic Règim, la Revolució i el Terror, La comuna de París de 1871, Catòlics i obrers, l’abolició de l’esclavitud, feixisme i antifeixisme, la descolonització…). L’escriptor francès en denuncia les incongruències, així com també els forts prejudicis contra tot el que suposi la influència del cristianisme i el catolicisme en la civilització occidental. Una lectura esbiaixada de la Història amb forts pressupòsits hostils al cristianisme que ha penetrat del tot en el món universitari, en especial virulència també en el cas català, fins a esdevenir-ne hegemònica.

Sévillia

La contestació, com fa Sévillia en el seu llibre, a aquest tipus d’historiografia es troba a França més avançada que a Catalunya, on aquest debat està gairebé per encetar. Una tasca de gran importància, ja que aquestes lectures tan esbiaixades es traslladen per capil·laritat del món acadèmic al mediàtic i a l’escolar formant un triangle de les Bermudes on naufragar intel·lectualment. Tant el marxisme com el liberalisme llibertí necessiten d’un relat històric que els justifiqui. L’obra de Sévillia s’emmarca en la línia de superar-los i retrobar en la Història l’Home. I en el cas dels cristians i catòlics, la superació d’una lectura maniquea en clau auto inculpatòria de la pròpia Història i que actua de relat i pressupòsit històric per justificar el cristianisme progressista (liberal en terminologia anglosaxona).

Ramon Reixach i Puig

Ramon Reixach i Puig, de Mataró. Doctor en Història i economista. Professor. En doctrina social m'agraden les vies de la vella DC de Don Sturzo o de la Volksverein alemanya. Nacionista, com els antics dominics catalans; i per Democràcia i Tradició, ''fan'' de Chesterton, entre d'altres.

No comments so far.

Be first to leave comment below.

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, punxi l'enllaç per a major informació. ACEPTAR

Aviso de cookies