Renovació de Barcelona: un procés participatiu que no té gaire èxit

El procés participatiu que va obrir l’Ajuntament de Barcelona a la seva web perquè els ciutadans i les associacions poguessin votar allò que més els preocupa ja està començant a donar els seus primers fruits. Les propostes més votades s’inclouran en el Programa d’Actuació Municipal (PAM) 2016-2019, que el consistori té previst dur a terme durant aquesta legislatura. A la web podem trobar tant les propostes que ofereix el mateix Ajuntament, com les dels barcelonins que hi diuen la seva. De fet, de les 10 propostes més votades, només dues les ha plantejat el govern municipal.

De moment, 13.000 persones ja han opinat, i s’han creat 5.000 idees, per la qual cosa els resultats comencen sent difusos i poc aclaridors, especialment si tenim en compte que a Barcelona hi ha un milió dos-cents mil habitants, i això significa que hi ha hagut molt poca resposta (és com si només haguessin votat un 0,3% de la població de la capital). Les conclusions que se’n poden extreure no tenen suficient valor com a mecanisme per definir un pla municipal, sobretot perquè els petits grups que segueixen un tema en concret s’hi poden avocar i fer d’una qüestió que afecta una minoria el principal problema de la ciutat, però en canvi sí que pot servir com a pluja d’idees.

Les primeres propostes

La proposta que de moment té més vots és la cobertura de la Ronda de Dalt a l’alçada de la Vall d’Hebron, una idea llençada per un usuari particular, ja que l’Ajuntament no la tenia inclosa en el seu pla d’actuació municipal, sinó que parlava de reduir l’impacte de la ronda, però sense esmentar la seva cobertura. La segueix la proposta de remunicipalitzar el servei d’aigua i la de reconvertir el zoo de Barcelona. No és fins a la sisena posició que no apareix el gran projecte urbanístic del consistori per aquesta legislatura, el tramvia de la Diagonal, i amb només 509 vots:

Que el tramvia de la Diagonal només hagi obtingut la meitat de vots que el cobriment de la ronda de Dalt deixa molt mal parat la iniciativa municipal. I més, perquè els dos projectes generen una despesa massa elevada per aquesta legislatura, per la qual cosa es planteja un dilema: o no fer cas a l’enquesta i continuar amb el tramvia, o reconèixer que el projecte de la Diagonal no té suficient substància per dur-lo a terme.

D’aquesta qüestió s’obren un seguit de preguntes: encara que no sigui un projecte de l’Ajuntament, si la Ronda ha recollit el doble de firmes que el Tramvia, perquè s’ha de fer el tramvia i no la cobertura? Es poden fer les dues coses en l’actual mandat? Continua sent vàlida la idea del tramvia quan només ha obtingut 509 respostes positives? És aquesta la raó per la qual l’Ajuntament no vol fer-ne un referèndum al respecte?

Accions pels districtes de Barcelona

En la mateixa web es poden votar els Plans D’actuació de Districte (PAD) que ha proposat l’Ajuntament, per cobrir les necessitats de cada zona dins de la ciutat. Pel districte de Sants-Montjuïc, per exemple, el PAD proposa que promoure un grup de treball amb les prostitutes i obrir un espai prop del cementiri de Montjuïc perquè s’hi puguin refugiar mentre exerceixin. La proposta està encarada en millorar la dignitat de les dones, però per millorar aquesta dignitat seria millor oferir-los alternatives a la seva feina de treballadores sexuals. D’altra banda, pels plans d’aquest mateix districte no es menciona Can Vies, tan sols es parla de la gestió urbanística del costat del mar del calaix, que és just el contrari d’on està Can Vies, que queda a l’altra banda de les vies del tren.

La qüestió de Can Vies no es menciona en el projecte del seu districte.

El districte de Les Corts, per la seva banda, proposa la creació d’un “pla de retorn de les instal·lacions privades”, a partir de la creació d’una taula de coordinació entre les entitats esportives privades, el districte, i l’Institut Barcelona Esports per tal de “revertir els beneficis dels equipaments privats”. Però com ho faran? A través d’un cànon especial? Una situació semblant és la que s’ha proposat per Gràcia, on està previst revertir la cessió d’un espai del parc sanitari Pere Virgili de la Universitat Internacional de Catalunya.

A Gràcia també està previst que es creï una xarxa d’urinaris públics. Una bona proposta, si es té en compte que Barcelona no disposa d’aquest servei a l’espai públic. Ara bé, perquè només s’implementa a Gràcia? No tindria més sentit estendre-ho a tota la localitat?

Al districte de Sant Martí proposa la creació de la banda de música Besòs Band, i també la feminització del nomenclàtor. Aquesta darrera tasca però, és molt complexa, i potser tindria més sentit si es realitzés a tota la ciutat, i no pas a un sol districte. Caldria veure quantes dones il·lustres de la ciutat no tenen carrer, i quins noms dels que hi ha ara es poden substituir. També és molt important que l’Ajuntament tingui en compte que el canvi dels noms als carrers no suposen només el cost d’una placa, sinó que queden afectades diverses empreses i petits comerços, que necessitaran una compensació.

Inici » Historic » Renovació de Barcelona: un procés participatiu que no té gaire èxit