Quatre alcaldesses s’enfronten a Ada Colau sobre el tema de la prostitució

El govern municipal d’Ada Colau ja es plantejava al mes de desembre abolir les multes a les prostitutes, a partir d’una proposta de Ciutadans recolzada per Barcelona en Comú, ERC i la CUP. L’objectiu de la proposta era “garantir un marc normatiu municipal”, i encara que no sigui competència de l’administració local, apropar-se cada cop més a la legalització de la prostitució voluntària. L’objectiu també era aconseguir unes bones condicions higièniques per la pràctica de la prostitució, i que les noies que s’hi dediquin puguin deixar els pisos il·legals per exercir en zones més “adients”, com els Meublés.

Ja en el seu dia CiU, PSC i PP van posar-se les mans al cap amb la nova proposta, ja que el plantejament seria sinònim de “permissivitat” a l’hora de lluitar contra les màfies, i s’enviaria un missatge al món “assegurant que a Barcelona es permet l’explotació sexual, quelcom que nosaltres no volem”, segons deia aleshores Francina Vila (CDC). Carmen Andrés (PSC) va revelar que el 95% de les prostitutes són immigrants i estan explotades.

Tres mesos després de la creació d’una taula de coordinació de lluita i prevenció de la prostitució (que engloba conjuntament Mossos d’Esquadra, Policia Nacional, Guàrdia Urbana, Fiscalia, Judicatura i algunes entitats socials), un grup d’alcaldesses de l’àrea metropolitana han signat una carta demanant a Colau que renunciï a la seva voluntat de regular la prostitució.

Diverses alcaldesses signen una carta on reclamen a Colau que replantegi la seva postura

Les alcaldesses de Santa Coloma de Gramenet, L’Hospitalet de Llobregat, Sant Cugat del Vallès i Sant Boi de Llobregat han demanat a la seva homòloga que reconsideri la seva proposta de regularitzar la prostitució voluntària a Barcelona, i ho han fet a través de signar un manifest de rebuig. Un manifest que forma part d’una campanya del Moviment Democràtic de Dones (DMD) i de la Xarxa de Municipis Lliures de Tràfic de Dones i Nenes.

Entitats i alcaldesses firmen un manifest contra la regulació de la prostitució a Barcelona.

Per aquestes alcaldesses, a Espanya, que es troba en una situació d’alegalitat respecte d’aquest tema, la prostitució està comptabilitzada econòmicament, encara que no sigui legal, i suposa un negoci més important que el de les armes. Per això demanen que es comparin les legislacions ja existents a Europa, des del model suec, a l’alemany i l’holandès, o al francès i britànic. I recorden que la major part de la prostitució prové del tràfic sexual.

Aquest matí totes les alcaldesses han debatut aquesta qüestió durant una taula rodona a El Matí de Catalunya Ràdio, i s’han pogut veure les grans diferències d’opinions que suscita aquest tema. La principal divisió està entre les dones que consideren que la prostitució és un treball més i que s’ha de legalitzar, ja que les dones que ho exerceixen ho fan voluntàriament; i entre les que consideren que la prostitució es tracta d’una explotació a la dona i que s’hauria de prohibir. En qualsevol cas, totes estan d’acord que cal trobar un consens.

Els models d’Europa sobre la prostitució

Però l’experiència mostra com el model holandès i l’alemany han acabat resultant un fracàs, ja que si parlem de treballadores voluntàries, estem fent una ficció, en la major part dels casos (tret de les acompanyants en hotels de luxe, o alguns casos puntuals). La majoria de les dones que s’hi dediquen són immigrants que estan sotmeses a màfies africanes, llatinoamericanes, romaneses, dels països de l’est d’Europa… però sempre hi ha una màfia al darrere. Així doncs, els casos holandesos i alemanys, el problema rau en el fet que només veiem la punteta de l’iceberg. En aquests països la legalització només serveix perquè hi hagi una piràmide, la que està emergida, de dones legalitzades que emmascara tota la base, de dones traficades.

La legalització de la prostitució a Holanda només serveix per amagar la gran base de dones sotmeses al tràfic de sexe.

A l’altre extrem apareix el model suec i noruec, on la prostitució està totalment prohibida. I finalment, en la banda primitiva, on es pressionen molt els proxenetes i també a les dones, hi ha els models francesos i anglesos.

El problema de fons no és si les dones volen o no volen exercir la prostitució, el problema rau en la terceria, en la gran batalla de castigar penalment o administrativa que la dona que es dediqui a la prostitució generi qualsevol tipus de benefici a un tercer, sigui el que sigui (com un lloguer, per exemple). Els macro-prostíbuls en són una clara conseqüència, que provenen de la legislació francesa, i que tapa la polèmica a partir del lloguer d’habitacions.

Inici » Historic » Quatre alcaldesses s’enfronten a Ada Colau sobre el tema de la prostitució