

El preu de la universitat catalana: una política antifamiliar
La universitat catalana és la més alta de Catalunya. Si li afegim l’alta pressió fiscal catalana i els copagaments les rendes mitjanes són les més perjudicades. I la situació és encara pitjor per aquells que tenen fills
EconomiaZPortada IzquierdaZResto 30 enero, 2017 CatDialeg.cat 0Catalunya torna a ser el territori de tot l’Estat en el qual el preu de les matrícules universitàries són les més cares. De fet, la matrícula de les carreres més econòmiques de Catalunya són més cares que gairebé la resta de carreres de tot Espanya. Només les carreres més cares de Castella i Lleó, d’Aragó i Madrid superen el preu de la matrícula més barata de Catalunya. Aquestes són dades que es desprenen de l’últim informe de l’Observatori del Sistema Universitari (OSU). Una de les conclusions que se’n pot extreure és que estudiar una carrera a Barcelona costa, de mitjana, entre 800 i 900 euros més que a Madrid.
Comunitat autònoma | Preu màxim (€) | Preu mínim (€) |
Catalunya (la variació més gran de preus, 857 €) | 2.372 | 1.516 |
Castella i Lleó | 1.815 | 1.024 |
Madrid | 1.693 | 1.385 |
Aragó | 1.550 | 826 |
Comunitat Valenciana | 1.493 | 979 |
La Rioja | 1.411 | 848 |
Illes Balears | 1.388 | 773 |
Navarra | 1.352 | 954 |
Astúries | 1.322 | 727 |
País Basc | 1.190 | 845 |
Illes Canàries | 1.137 | 738 |
Castellà la Manxa | 1.132 | 728 |
Extremadura | 1.111 | 619 |
Múrcia | 1.007 | 863 |
Cantàbria | 999 | 639 |
Galícia (els graus barats són els més barats) | 836 | 591 |
Andalusia (preu únic per tots els graus) | 757 | 757 |
L’elevat preu de les matrícules universitàries bàsicament afecten negativament a les classes mitjanes. Cal tenir en compte que les classes mitjanes són les que no tenen bonificacions, i per tant, han de pagar tot el cost de la matrícula. A més, a diferència de les classes molt altes, tots els seus ingressos queden reflectits a l’IRPF, mentre que els més rics tenen mecanismes legals per no haver-ho de fer. En conseqüència, les classes mitjanes són les que ho paguen tot i no reben res.
Polítiques antifamiliars
A més, que Catalunya és la comunitat amb la pressió fiscal més alta d’Espanya, i si se li suma que té les matrícules més altes justificant-les per retribució, s’acaben pagant els impostos dues vegades. Si aquest impost és progressiu, la lògica demana que la resta de tarifes siguin universals. Si l’impost fos poc progressiu, tindria justificació aquests comportaments en el preu. Però el que no pot ser és que el caràcter progressiu sigui per tot, perquè aleshores la renda real de les classes mitjanes queda extraordinàriament reduïda. I si la família en qüestió té fills, encara pitjor.

La pressió fiscal catalana és la més alta de l’Estat espanyol.
I és que aquesta és una política que va clarament en contra de la família. Actualment no hi ha pràcticament ajudes a la família. La pressió fiscal catalana està molt elevada. Existeixen moltíssims copagaments per renda. La universitat catalana és la més cara d’Espanya. A qui perjudiquen totes aquestes polítiques? A les famílies amb fills. Ens trobem davant d’una política antifamiliar.
No comments so far.
Be first to leave comment below.