CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
Més deures no implica millors resultats Més deures no implica millors resultats

Més deures no implica millors resultats

Un informe de l’OCDE demostra que més de 4 hores de deures setmanals no millora el rendiment dels nens
SocietatZPortada IzquierdaZResto 6 October, 2015 Lluís Llaquet 3
5 / 5 (1 votes)

Inici » Historic » Més deures no implica millors resultats

Més deures no significa millors resultats. Segons el que es desprèn en un informe de l’OCDE sobre el nombre d’hores que els nens i adolescents dediquen als deures, queda evidenciat que més deures no implica necessàriament millors resultats. De fet, els estats que presenten millors notes no són els que més hores tenen de deures i els que en dediquen menys, en molts casos, presenten millors resultats.

ranquin de països segons els deures

Rànquing de països de l’OCDE segons les hores de deures (Font: OCDE Gràfica: La Vanguàrdia)

Finlàndia, per exemple, un dels llocs amb millors notes en els informes educatius, és el país on hi ha menys hores de deures de tots els països investigats per l’OCDE. Espanya, en canvi, és un dels indrets on hi ha més i, com ha quedat palès en tot un seguit d’informes PISA, no és el que té més bons resultats en comparació amb els altres països de la UE.

A més a més, segons l’estudi de l’OCDE, més de 4 hores de deures setmanals no té efectes sobre el rendiment escolar. Una realitat que s’observa en totes les matèries excepte en matemàtiques, on els alumnes sí que presenta en una millora si hi dediquen més temps.

Deures pels fills o pels pares?

Els deures és una de les coses que més preocupa els pares i a Espanya està significant un problema per a molts. De fet, el president de l’associació de pares Ceapa, Jesús Salido, ha denunciat de forma pública que hi ha nens, sobretot de l’ESO, que tenen una jornada laboral de 60 hores setmanals a causa dels deures diaris. “¿Quin adult aguantaria això?”, es pregunta Salido.

Josep Manuel Prats, president de la federació d’Ampas de l’escola concertada de Catalunya Fapel, reconeix també que les trucades de pares abromats per la quantitat de deures dels seus fills són constants. “A l’escola concertada se solen posar bastants deures per a casa i les famílies no saben com gestionar-les”, recalca.

En aquest sentit, l’educador i filòsof Josep Antoni Marina destaca com els pares s’amoïnen molt per aquests temes perquè, “si hi ha una mala planificació dels treballs a casa, els alumnes s’angoixen molt” i a vegades és difícil la planificació de segons quins encàrrecs que es demanen.

Tot i així, els pares el que sol·liciten en general no és que es treguin els deures als seus fills, sinó que aquests siguin racionals. De fet, Eva Bailén, mare impulsora d’una iniciativa a la plataforma Change.org que ja han firmat 127.000 persones, demana que “tant en quantitat com en utilitat” es manin coses amb seny i sentit comú. “No és normal que nens de 10 anys tinguin 2 hores diàries de deures repetitius”, es queixa. Uns treballs que en molts casos acaben implicant als pares, que veuen com els seus fills no se’n poden sortir sols.

La moda, d’altra banda, de treballs en grup que impliquen quedar als nens fora de l’horari lectiu, quan es fa en menors que encara no tenen capacitat ni permís patern per moure’s de forma autònoma, obliga a molts progenitors a haver de quedar entre ells perquè els seus fills puguin fer la feina.

Unes realitats que, totes juntes, fan dubtar als pares de la conveniència d’aquests treballs, que acaben sent més deures per ells que pels fills, cosa que, de facto, contradiria la finalitat d’aquestes tasques escolars. I és que, com destaquen l’educador José Antonio Marina i el director de Polítiques educatives d’Ensenyament Joan Mateu “els deures són pels nens i els han de fer ells i no pas els pares”.

S’ha de dir, per tant, que la finalitat dels deures, i en això coincideix tota la comunitat educativa, és ajudar als nens a fixar les coses apreses, ensenyar-los a planificar-se de forma autònoma i a abordar problemes en solitari.

La pregunta llavors és: fomenten realment els deures encarregats actualment aquests valors o provoquen que els nens es vegin incapaços de sortir-se’n sense l’ajuda paterna? Quina finalitat té posar més de 4 hores si no augmenta el rendiment i tampoc es fomenta l’autonomia? Té sentit posar treballs que necessiten per força la supervisió paterna o s’hauria de procurar que aquests es fessin a l’aula?

 

Lluís Llaquet

Periodista vocacional. Redactor a Catdiàleg, CM de l'associació Cat Jove i del Club de Lideratge Jove. Bloguer i col·laborador a altres mitjans. "El periodisme és el millor ofici del món" Gabriel García Màrquez "La premsa és l'artilleria de la llibertat." H.D. Genscher Contacte: lluisllaquet@catdialeg.cat Twitter: @llaquetm

    Your email address will not be published. Required fields are marked *

    Ús de cookies

    Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, punxi l'enllaç per a major informació. ACEPTAR

    Aviso de cookies