Qui s’ha ofert per actuar de mediador en el conflicte Catalunya-Espanya?

Després de l’1 d’octubre i tots els dies que l’han seguit, el conflicte entre Catalunya i Espanya ha anat pujant de to, i mentre que el govern de Mariano Rajoy continua enrocat en la seva posició infranquejable de no voler dialogar mentre Puigdemont mantingui la intenció de proclamar la DUI, el president de la Generalitat no deixa de demanar que un tercer faci d’intermediari en el conflicte. Ho va demanar primer a Europa, però després de ser ignorat o, en alguns casos, rebutjat, han anat sorgint diverses veus disposades a negociar entre els dos governs per tal de trobar un punt intermedi que no trenqui amb la pau.

La gravetat, la severitat i la contundència del discurs del Rei –un discurs que no ha agradat a la majoria de la societat catalana, que el va escoltar amb molta atenció i va assolir un 83,5% de quota de pantalla– han accentuat aquesta sensació de vertigen: el temor que l’escalada en curs acabi en catàstrofe. De l’interior del vertigen sorgeixen estratègies i peticions més o menys urgents de mediació com la que ahir mateix va suggerir en el seu discurs –llegit a la televisió a la mateixa hora que el del Rei un dia abans– el president Carles Puigdemont.

Suïssa

El Departament Federal d’Afers Estrangers de Suïssa està disposat a impulsar una plataforma de diàleg entre el govern espanyol i el govern català, segons que ha informat avui la cadena suïssa de ràdio i televisió RTS. “Les autoritats suïsses es mantenen en contacte amb ambdues parts”, diuen fonts del govern federal suís. I afegeixen que estudien totes les demandes de mediació que li arriben i que les responen positivament en la mesura del que sigui possible. I en aquest cas han proposat aquesta plataforma de diàleg.

Així ho ha confirmat per via Twitter un diputat del Partit Socialista, Mathias Reynard, que ha dit que “Suïssa s’ofereix a fer la mediació entre Madrid i Catalunya. Fa mesos que ho demano, això! Notícia excel·lent!”.

La Suisse ouverte à jouer un rôle de médiation entre Madrid et la Catalogne. Ce que je demande depuis des mois! Excellente nouvelle! https://t.co/Ev0UVHR9rE

— Mathias Reynard (@MathiasReynard) 6 de octubre de 2017

La notícia de la RTS diu que el Departament d’Afers Estrangers, que dirigeix Didier Burkhalter, no ha volgut afegir res més sobre aquesta qüestió. “Massa transparència podria comprometre tot el procés. La Confederació [suïssa] podria ser acusada també de parcialitat”.

Els col·legis professionals

Diversos col·legis professionals de Barcelona estan posant en marxa una iniciativa de mediació, orientada en aquests moments a evitar decisions immediates que acabin de posar en perill la Generalitat i puguin desembocar en situacions d’alta tensió als carrers. La iniciativa parteix de la degana del Col·legi d’Advocats de Barcelona, Maria Eugènia Gay, arran de l’editorial publicat dilluns passat per La Vanguardia amb el títol Propostes per sortir del drama. Ara per ara, els partits catalans veuen amb bons ulls la mediació que posa sobre la taula el Col·legi de l’Advocacia de Barcelona.

L’Església catòlica

L’Església catòlica s’ha prestat voluntària per mitjançar entre les dues parts. Dimarts passat, Rajoy va rebre al palau de la Moncloa als arquebisbes de Barcelona i Madrid, els cardenals Joan Josep Omella i Carlos Osoro. L’objectiu d’aquella trobada, organitzada pel president del govern, no tenia com a objectiu enfocar una mediació.

Rajoy es va queixar de l’activa implicació de clergues catalans en l’activisme independentista –el manifest de més de 300 sacerdots catalans a favor de la independència donat o l’escena del recompte de vots en algunes parròquies de Catalunya van inquietar la Moncloa– i va expressar també el seu malestar per la recent declaració de la Conferència Episcopal Espanyola sobre la situació a Catalunya, document que ha aixecat molta polseguera a la dreta espanyola. Aquesta declaració demana l’independentisme català que freni i eviti decisions “irreversibles”. La nota defensava la unitat d’Espanya, i esmentava “els drets propis dels diferents pobles que formen l’Estat”, una expressió que no va caure bé a la dreta espanyola.

Paral·lelament, el cardenal Omella es va entrevistar fa uns dies amb Oriol Junqueras. Els abats de Montserrat i Poblet van emetre fa dos dies una nota en què condemnen les càrregues policials de diumenge passat i demanen l’obertura d’un diàleg “sincer i pacífic”.

Un grup de 30 filòsofs

Entre els col·lectius que s’han proposat per pacificar el conflicte, se li ha d’afegir un de nou. Més d’una trentena de filòsofs, entre els quals figuren independentistes i no independentistes, han signat una crida al diàleg reclamant una reconducció de la “perillosa escalada d’accions i emocions que viu la societat catalana”.

Aquesta proposta coincideix amb una altra iniciativa del Síndic de Greuges, Rafael Ribó, veterà exmilitar del PSUC, que s’ha ofert a proposar una mediació internacional.

La declaració de Saragossa

Els partits que el 24 de setembre passat es van reunir a Saragossa per intentar consensuar una “tercera via” davant el conflicte de Catalunya es van reunir ahir al Congrés dels Diputats per proposar una reunió entre el Govern d’Espanya, el Govern de la Generalitat i els partits catalans, per fixar una mediació, internacional o nacional, que permeti reorientar la situació els pròxims dies, abans d’arribar a un punt definitiu d’ignició.

En aquella trobada es van reunir membres de Podem, Catalunya en Comú, el PDECat, ERC, el PNB, Esquerra Unida, En Marea i Compromís, més els sindicats CCOO i UGT. Al final de la trobada, Pablo Iglesias va comunicar per telèfon al president Mariano Rajoy la proposta de pactar una mediació.

Però Rajoy, segons fonts de la Moncloa, va contestar que no pot iniciar cap mena de negociació amb els qui “pretenen un greu atropellament a la Constitució”. Pel Govern espanyol, no es pot parlar de res sense una renúncia prèvia de la Generalitat a la declaració d’independència.

Inici » Historic » Qui s’ha ofert per actuar de mediador en el conflicte Catalunya-Espanya?