

“Una majoria en escons” seria suficient per CDC i ERC per començar el camí cap a la independència
Rull i Rovira van declarar al debat del .CAT de TV3 que no seria necessària una majoria en vots el 27S per començar a construir la independència
CatalunyaPolíticaTelevisióZResto 29 mayo, 2015 Lluís Llaquet 1Josep Rull, coordinador general de Convergència Democràtica de Catalunya (CDC), i Marta Rovira, secretària general d’Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) van assegurar ahir durant el debat del .CAT a TV3 que “una majoria en escons” aconseguida a les eleccions “plebiscitàries del 27 de setembre” seria suficient per començar el procés de la independència. Pels líders dels principals partits independentistes no caldria una majoria en vots.
Cal recordar que, amb el règim electoral actual, una majoria parlamentaria en escons no significa necessàriament una majoria en vots. Per la repartició redistributiva del poder, que dóna més pes a les regions més despoblades, és possible que els partits que estan a favor de la independència tinguin més del 50% dels seients al Parlament de Catalunya sense tenir més del 50% dels vots. Un fet encara més probable si tenim en compte que les zones més rurals, on per aconseguir un escó es necessiten menys vots, hi ha més suport a la independència que les rurals.
Com a exemple, per aconseguir un diputat a Barcelona són necessaris una mitjana de 48.000 vots, més del doble del que es necessita a Lleida on només amb 21.000 vots es pot aconseguir un escó.
Per tant, aquest tipus d’elecció no implicaria una foto real sobre el que els catalans pensen sobre la independència. De fet, es podria arribar a una majoria absoluta independentista al Parlament amb només un 45% del vot o menys. Una majoria que, per Rull i per Rovira, és suficient, però que podria suposar començar un procés de no retorn tenint a una majoria social en contra.
Un camí insòlit
En el cas que la independència arribés per aquest camí, “seria la primera vegada a la història que es fes així”, assegura Francisco Morente, professor d’Història Contemporània de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). I és que, guerres a part, mai un territori s’ha independitzat sense un referèndum on tots els vots valen igual o mitjançant un sistema pel qual “es pogués arribar a la independència amb una votació on el resultat guanyador és inferior a la meitat més u dels vots emesos”, constata Morente.