CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
Les universitats catalanes són les més cares de l’estat Les universitats catalanes són les més cares de l’estat

Les universitats catalanes són les més cares de l’estat

La Generalitat aprofita el marge de l’Estat al màxim i el posa a nivells molt superiors que la resta de Comunitats Autònomes. La reducció de beques, a més a més, provoca que algunes facultats donin els seus propis ajuts
EconomiaSocietatZPortada IzquierdaZResto 31 agosto, 2015 Núria Vilellas Camps 15
0 / 5 (0 votos)

Inici » Historic » Les universitats catalanes són les més cares de l’estat

Un any més Catalunya torna a tenir les universitats amb la matrícula més cara de tot l’estat espanyol. Amb la reducció del 10% en les matrícules dels campus madrilenys, Catalunya s’ha quedat sola al capdavant de les carreres més costoses. Així doncs, mentre que un universitari a Madrid haurà de pagar entre 1.458 € i 1.782 € (en funció de si es tracta d’una carrera d’humanitats o de ciències de la salut), un estudiant català haurà de pagar entre 1.516,2 i 2.371,8 euros per la matrícula del curs 2015-2016.

A Espanya, el preu de les universitats públiques és semiliberalitzat i això permet al Govern estatal marcar uns marges perquè cada comunitat autònoma esculli a què es vol acollir, i per tant l’alumne pot arribar a pagar fins a un màxim del 25% del cost real dels seus estudis. Aquest sistema és el que provoca que hi hagi tantes diferències entre territoris dins l’estat, i que una carrera sigui molt més cara a un lloc que a un altre. Per exemple, mentre que estudiar infermeria a Catalunya costa 2.371 € a l’alumne, a Andalusia només li surt per 757 €. A Catalunya des del curs 2012-2013 es va decidir cobrar el màxim permès als estudiants i convertir la universitat catalana en la més cara de tot l’estat. De fet, les carreres més econòmiques de Catalunya superen la mitjana espanyola.

Les carreres de ciències de la salut són les més costoses

Les carreres de ciències de la salut són les més costoses

Els estudiants d’aquesta comunitat autònoma paguen en funció de les rendes que tenen. És a dir, un universitari amb uns ingressos familiars alts pagarà el màxim, mentre que un de menys ingressos pagarà menys. Ara bé, el 60% dels estudiants a Catalunya cobreixen els diners de la renda màxima. Això demostra que aquesta escala de valors és errònia, ja que és fals afirmar que més de la meitat dels estudiants tenen un nivell de renda tan alt com per declarar que és el màxim. La Generalitat ha establert 7 trams de renda per justificar què paga cada universitari.

La resta d’estudiants o bé tenen una beca del Ministeri d’Educació i tenen la matrícula gratuïta, o bé paguen entre un 50% i un 90% de les taxes. Però tot i tenir aquestes reduccions en les matrícules segueixen pagant uns preus molt alts. Abans de la bestial pujada de preus en les matrícules del 2011, el cost podia variar entre els 909 i els 1.423 euros, però aquests són els diners que ara per ara han de pagar els que es troben en el tercer tram més baix de renda. I això vol dir que hi ha més alumnes que paguen encara més.

A tot això se li ha de sumar la reducció de les beques pels estudiants de Catalunya. Les condicions per la seva concessió s’han endurit tant que pocs són els que opten als seus beneficis. A Espanya només el 20% dels estudiants gaudeixen d’alguna ajuda pública, mentre que la mitjana de l’OCDE es troba al 40%.

Això ha provocat que algunes universitats hagin creat els seus propis sistemes d’ajut per aquells estudiants que més ho necessitin i que no rebin cap ajuda per altres bandes, com és el cas dels programes Finestreta i d’Emergència de la UAB, i altres ajuts que ofereix la UB.

De totes maneres, molts estudiants catalans ja comencen a prendre l’opció d’anar a estudiar a l’estranger, ja que segons quina carrera decideixin estudiar, els sortiria més econòmic.

Estudiar a Catalunya no sempre ha sigut car

Catalunya no sempre ha tingut la universitat més cara. Als anys 90 el País Basc tenia les facultats més costoses de tot l’Estat, mentre que 10 anys més tard va passar a ser-ho les de Navarra. Ara però, sembla que Catalunya ha agafat les rendes i la cosa no es preveu que canviï en els pròxims temps.

 

Núria Vilellas Camps

Periodista des de nena, sempre preguntant absolutament per tot. Amant de l’escriptura en tots els seus àmbits. Membre fundacional de la revista digital Microcosmos i actual tresorera. Redactora de Catdiàleg i col·laboradora en mitjans radiofònics. “L’ètica ha d’acompanyar sempre el periodisme, com el brunzit al borinot”, Gabriel García Márquez.

    Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

    Ús de cookies

    Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, punxi l'enllaç per a major informació. ACEPTAR

    Aviso de cookies