CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
Les 3 claus del naixement del Partit Demòcrata Català Les 3 claus del naixement del Partit Demòcrata Català

Les 3 claus del naixement del Partit Demòcrata Català

Un congrés ple de polèmiques, com la qüestió del nom o les bases doctrinals del nou partit, ha estat el protagonista del cap de setmana
CatalunyaPolíticaZPortada IzquierdaZResto 11 July, 2016 Núria Vilellas Camps 0
5 / 5 (1 votes)

Inici » Historic » Les 3 claus del naixement del Partit Demòcrata Català

El Partit Demòcrata Català (PDC), la nova formació política que substituirà Convergència Democràtica de Catalunya a partir d’ara, ja té establertes les principals basses, després d’haver celebrat aquest cap de setmana el congrés de refundació de CDC, on s’havien de tractar qüestions tan cabdals com el nom del nou partit, la definició d’aquest, o les bases ideològiques que representarà a partir d’ara. Més de 1.500 militants (ara associats) es van reunir durant tres dies al Centre de Convencions Internacionals de Barcelona per definir tots aquests punts. A continuació, el més destacat de cada dia.

Primer dia, divendres: la imprevista qüestió dels noms

Un dels primers punts que s’havien de tractar en el congrés per crear el nou partit era la decisió de quin nom obtindria definitivament aquest. Però la base del partit va rebutjar les dues opcions proposades per l’equip de Mas, MésCatalunya i Catalans Convergents, i per aquest motiu la votació es va desplaçar al diumenge, dia en què es va imposar el nom ja conegut, Partit Demòcrata Català, per sobre de Partit Nacional Català i Junts per Catalunya.

Amb aquesta decisió s’obre la pregunta: de què va servir l’enquesta ‘Torn Obert’? Cal recordar que pel 60% 10.000 afiliats/simpatitzants de CDC que van votar a l’enquesta, van demanar que en el nou partit aparegués les paraules “Convergència” o “convergents”. I evidentment, no ha estat així. I si les bases del partit no han respectat l’opinió dels votants en una qüestió tan concreta, què garanteix que ho hagin fet amb qüestions més cabdals, com els continguts doctrinals?

Segon dia, dissabte: quines són les bases doctrinals del partit?

De tant sonar com aniria l’organització del partit, molts mitjans han parlat poc sobre l’aprovació de les bases doctrinals del partit. Majoritàriament estan compostes per un seguici de vaguetats políticament correctes, però hi ha tres punts, molt concrets, que han quedat clarament definits. El primer és la substitució del terme “sobirania” pel de “independència”. De fet, el partit es defineix com a “demòcrata, catalanista, independentista, europeista i humanista”. El segon punt reafirma PDC com un partit republicà, ja que aquest és el model d’Estat que defensa, i finalment, el tercer punt és la possibilitat de fer una declaració unilateral d’independència, no com a primera via, sinó com a últim recurs, per si fracassen les negociacions amb el govern central per convocar un referèndum.

Les bases voten diferent a la cúpula, i volen radicalitzar el partit.

Les bases voten diferent a la cúpula, i volen radicalitzar el partit.

En tots tres casos, es torna a vulnerar la voluntat votada a ‘Torn Obert’, i això no té cap sentit. El nou partit s’havia de formar d’acord amb una enquesta en la qual hi van participar els votants del partit, però després els militants/associats (que no arribaven a les dues mil persones) s’han decantat per votar unes altres coses. Convergència haurà de vigilar en aquesta fase de canvi amb el seu procés de reducció, en què la direcció del partit vol una cosa, els militants en volen una altra i els votants una de ben diferent. L’exemple és el Mas, que volia el partit convergent de sempre però adaptat a les noves circumstàncies, ampli, on hi pogués cabre tothom, amb un punt d’indefinició (no tan exagerada com abans), més decantat cap a la independència, però amb els braços oberts per tots els catalanistes.

Però el que s’ha trobat és que la militància ha optat per la radicalització del partit, i la prova està en la referència que hi havia de la llengua castellana, limitada al mínim. En l’apartat sobre “el país que volem construir” es plantejava “la defensa i promoció” del castellà com a patrimoni comú de bona part de la població catalana, però després del debat, el document ha optat per “un país que reconegui el castellà com a patrimoni dels ciutadans de Catalunya”. A partir d’aquí és inevitable preguntar-se, a banda d’algunes qüestions de plantejament de país, en què es diferencia el nou partit d’ERC?

Hi ha dues qüestions que no s’han tractat en el congrés i que són de vital importància pel nou partit, per saber com sortir-se’n al futur sense cometre els mateixos errors del passat. La primera és: perquè CDC ha perdut tants vots en només 4 anys? I és que des del 2012 Convergència va passar de ser la principal força política de Catalunya a quedar-se com un partit de segon nivell, i en alguns casos com Barcelona, fins i tot de tercer, ja que no s’ha superat el 12% dels vots. L’altre gran pregunta no formulada és: com podem recuperar el que érem? Sembla que pels dirigents de la nova PDC no sigui important tornar a ser el partit líder en què confiaven la majoria dels catalans.

Tercer dia, diumenge: trencar amb tot allò que s’aproximi a ells

El darrer dia de congrés va servir per escollir definitivament el nom del partit. I és un nom que ha generat moltes polèmiques. Se’ns dubte, als Demòcrates de Catalunya no els hi ha caigut massa bé que la nova CDC ara es digui Partit Demòcrata Català, per les evidents semblances. Fins i tot Germà Gordó, que va votar pel nom guanyador, va admetre haver tingut molts dubtes, també jurídics, sobre aquesta opció.

El Partit Demòcrata Català s'ha imposat als altres noms candidats, i ha generat polèmica amb els Demòcrates de Catalunya.

El Partit Demòcrata Català s’ha imposat als altres noms candidats, i ha generat polèmica amb els Demòcrates de Catalunya.

És evident que l’emmirallament del concepte “demòcrates” és el Partit Demòcrata americà, una idea que ja van tenir els fundadors de DemCat, que a banda de no haver pogut anar a llistes amb CDC, han hagut de veure com també els hi trepitjaven el nom. El conseller Santi Vila, per exemple, que dissabte ja es va posicionar a favor del Partit Demòcrata Català, ha celebrat l’elecció per la connotació progressista i liberal que comporta el nom, ha dit, i perquè “des de la perspectiva internacional és un nom que ràpidament s’associa als espais més avançats i progressistes de tots els partits polítics”.

Núria Vilellas Camps

Periodista des de nena, sempre preguntant absolutament per tot. Amant de l’escriptura en tots els seus àmbits. Membre fundacional de la revista digital Microcosmos i actual tresorera. Redactora de Catdiàleg i col·laboradora en mitjans radiofònics. “L’ètica ha d’acompanyar sempre el periodisme, com el brunzit al borinot”, Gabriel García Márquez.

No comments so far.

Be first to leave comment below.

Your email address will not be published. Required fields are marked *

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, punxi l'enllaç per a major informació. ACEPTAR

Aviso de cookies