

Les 10 claus de l’enquesta política i electoral de La Vanguardia
Davant l’incert i canviant clima polític que viu Catalunya, el diari català treu una enquesta on s’assegura que el ‘no’ a la independència seria majoritari entre els catalans, que les eleccions del 27 de setembre no es considerarien plebiscitàries i que ERC i Ciutadans es discutirien la segona plaça d’un Parlament de Catalunya molt fragmentat
PolíticaZResto 4 mayo, 2015 Lluís Llaquet 1Amb unes eleccions municipals a la vista pel 24 de maig i amb unes autonòmiques catalanes que de nou s’avançarien pel 27 de setembre, la perspectiva de Catalunya és incerta i canviant. Les tendències es reverteixen i els suports polítics es fragmenten encara més. Avui s’acaba el seguit de publicacions sobre l’enquesta política i electoral que La Vanguardia ha encarregat a l’empresa Feedback i que es va realitzar entre els dies 27 i 29 d’abril a Catalunya. Un sondeig que ens proporciona 10 grans lectures sobre aquesta situació que està vivint el país:
1-. Una majoria ‘no’ independentista
Una majoria dels catalans es presenta contrària a la independència de Catalunya (un 48% davant un 44% que està a favor) per primera vegada en aquest “baròmetres”. Un resultat que vindria a confirmar, amb els mateixos percentatges, l’última enquesta del Centre d’Estudis d’Opinió (CEO). En relació amb el darrer sondeig que va publicar La Vanguardia, el ‘no’ hauria pujat en 5 punts i el ‘sí’ hauria baixat en 6 punts percentuals.

Resultat a la pregunta: «si es convoqués un referèndum sobre la independència de Catalunya, vostè què votaria?
2-. Independència només amb una majoria qualificada
Pel que fa al full de ruta que hauria pres el president Artur Mas, hi estaria en desacord una majoria més amplia (el 49%) davant d’un 40% que el consideraria com apropiat. El suport, de totes maneres, cap a la celebració d’un referèndum seguiria sent majoritària amb 61%. Si es parla, en canvi, sobre què seria necessari per negociar una possible independència, un 75% es mostraria contrari de què es fes només mitjançant una majoria parlamentària. El 43% creu, d’altra banda, que hauria de ser a partir d’una majoria qualificada de dos terços, igual que la que es necessita per canviar l’Estatut, i un 44% considera que es podria negociar amb una majoria absoluta en vots i diputats.
Les eleccions del 27 de setembre, en canvi, no son “plebiscitàries” pels enquestats. Només un 38% les llegeixen en aquesta clau i una majoria del 52% no les consideren com a tal. Una condició que, d’altra banda, estaria molt dividida inclús entre votants del partit que lidera el procés: i és que entre els seguidors de Convergència i Unió (CiU), el 47% les consideraria així davant d’un 44% que no.
3-. Un Parlament molt fragmentat
Els resultats de l’enquesta presentarien un Parlament de Catalunya molt fragmentat on cap partit aconseguiria una majoria clara. Amb 8 formacions dintre de l’hemicicle i uns suports molt repartits, es faria molt difícil que cap sector ideològic pogués arribar als 68 diputats necessaris per governar amb tranquil·litat.
A més a més, aquests suports serien territorialment molt dispars, sobretot pel que fa als fronts proindependentista i unionista. En el cas de Barcelona, per exemple, els sobiranistes no obtindrien majoria (40 dels 85 escons), una realitat contrària que la de Lleida i Girona. Un fet que, a més a més, suposaria una nova dinàmica en el futur encara no coneguda.
4-. L’opció independentista, estancada
El percentatge dels vots que sumarien junts ERC i CiU seria del 39%, uns 9 punts percentuals per sota de l’actual. Realitat que, a més, els faria impossible arribar a la majoria absoluta en diputats sense la suma de la CUP. Un pacte que, de totes maneres, percentualment tampoc aconseguiria una majoria clara (arribarien a un 47% del suport), el mateix pes que tenen actualment aquestes forces polítiques al Parlament. L’opció independentista, per tant, es veuria estancada, conseqüència també de la davallada del seu partit més majoritari: Convergència i Unió.
5-. CiU perdria fins a 27 diputats des de les primeres eleccions d’en Mas
Pel que fa al repartiment de diputats, Mas i Junqueras en sumarien 63, un més dels que va aconseguir només el grup de CiU a les primeres eleccions en les quals va guanyar l’actual president de la Generalitat (62 diputats) quan el debat independentista encara no estava en joc. CiU aconseguiria un 42% menys de suport des d’aquelles autonòmiques del 2010, 27 diputats menys que tampoc hauria capitalitzat ERC, un partit que, segons l’enquesta, creixeria molt menys de l’esperat i es quedaria amb 26 diputats, discutint-se la segona plaça amb Ciutadans (C’s) i pagant la seva vinculació amb CiU.
El partit de Mas, però, perdria vots tant per sectors favorables com contraris a la independència de Catalunya. Segons l’enquesta, 80.000 d’aquests vots se’ls emportaria ERC i uns altres 80.000 anirien a Ciutadans.
6-. Ciutadans, líder del bàndol contrari a la independència
Malgrat la creixent davallada del Partit Popular, la suma de PP més Ciutadans pujaria més de 7 punts percentuals, arribant gairebé al 27,7%. Una crescuda de la qual el partit d’Albert Ribera en sortiria molt ben parat: en cas de confirmar-se els resultats del sondeig, aconseguiria 26 escons, els mateixos que ERC que, tot i aconseguir els mateixos seients al Parlament, ho faria amb menys percentatge de vot, només el 16,6% davant el 19,1% del partit unionista.
El front d’esquerres que formarien el Partit Socialista de Catalunya (PSC) i Iniciativa Catalunya Verds (ICV), perdria, d’altra banda, els mateixos punts que en guanyaria l’anterior: més de 7,5 punts percentuals que els deixaria amb un suport proper al 16,5% dels vots.
7-. Podem, per sota de les expectatives
Podem aconseguiria un pes molt per sota de les expectatives creades i, tot i que entraria al Parlament amb 6 diputats, més del doble que el que van treure Ciutadans o la CUP en les seves primeres eleccions en què van tenir representació, tindria poca força a Catalunya. El vot anti-sistema el capitalitzaria millor la CUP que es doblaria en percentatge i es triplicaria en diputats, arribant fins als 10 o 11 quan només en tenia 3.
8-. El govern de la Generalitat suspèn
Els catalans suspenen al govern de Mas amb un 4,61 sobre 10. Tot i que gairebé un 60% l’aprova amb una nota d’un 5 o superior, un 21,5% li dóna una nota inferior a 2 i només el 12,5% el puntua amb un 8 o més.
Pel que fa als líders polítics, l’únic que aprova amb un 5,41 és David Fernàndez, líder de la CUP, encara que també és el menys conegut. El president Mas és el tercer millor valorat amb un 4,68, darrere també de Junqueras que n’aconsegueix un 4,83.
Entre el seus mateixos votants, Mas també és el tercer millor valorat (6,63) i el superen, de nou, Fernández que treu més d’un 8 i Junqueras amb un 7. D’altra banda, suspenen entre els seus seguidors, Miquel Izeta del PSC (3,9) i Alícia Sánchez Camacho (4,06) i Mariano Rajoy (4,08) del PP.
Curiosa és la nota d’Albert Ribera que, tot i que amb Ciutadans sembla liderar el bàndol unionista, no es presenta com a gran líder i, inclús, entre els seus propis votants, treu una nota pitjor que Fernàndez, Junqueras i Mas i no arriba al notable amb un 6,17. De totes maneres, segueix sent el líder més ben valorat dintre d’aquest front polític.
9-. Màxims i mínims de l’independentisme: no més del 47%
Considerant globalment els resultats d’aquesta enquesta i les anteriors, es pot extreure que, en conjunt, el vot independentista es troba al 47%, percentatge que seria el resultat de la suma de tots els vots de CiU, ERC i CUP tant en aquesta enquesta com en les anteriors eleccions. El mínim podria considerar-se que està en el 40%, percentatge que coincideix amb les persones que estan a favor del full de ruta establert i de què aquestes pròximes eleccions es considerin com a plebiscitàries.
10-. Municipals a Barcelona: un resultat “favorable” per Trias
L’enquesta també proporciona dades sobre el que podria passar a l’ajuntament de la capital, Barcelona, a les pròximes eleccions del 24 de maig. D’aquestes en sortiria, tal com ja va predir l’anterior enquesta publicada, un hemicicle molt fragmentat. 7 partits n’aconseguirien representació encara que Xavier Trias, actual alcalde i candidat per CiU, seguiria sent el més votat amb 11 escons. Tot i així, se li faria difícil governar, ja que, amb una majoria absoluta situada en els 21 escons i amb una assemblea on ningú tindria més de 7 escons, a més a més d’ell mateix, necessitaria un pacte a tres per poder-ho fer amb tranquil·litat: ERC, PSC, PP i C’s (aquest últim sense representació fins ara) n’aconseguirien entre 5 o 6 i només la coalició de Barcelona en Comú, liderada per Ada Colau, en trauria 7. La CUP entraria per primera vegada i es quedaria amb 2.
El resultat de l’enquesta seria, per tant, favorable a Trias, ja que, al mostrar un clar liderat per sobre de la resta de partits i vist la ingovernabilitat que resultaria si el sondeig es confirmés, seria més fàcil que es mobilitzés el vot cap a aquesta opció política. Almenys molt més del que es faria tant si Trias hagués tret una majoria més clara i contundent com si hagués baixat molt més, situant-se amb els mateixos suports que la resta de forces polítiques.
Altres Notícies
Candidats a les eleccions municipals per a l’alcaldia de Barcelona: qui és qui?
La nova llei electoral: sense consens i condicionada pel procés sobiranista
Convergència se’n va a l’esquerra a un Parlament dividit per l’eix nacional
Argumentari de Junts Pel Sí: 10 afirmacions que grinyolen
CiU, ERC i la CUP aproven expandir les competències de l’Agència Tributària de Catalunya en termini d’un any
Eslògans i cartells per a les municipals de Barcelona: missatges i intencions
Inici » Historic » Les 10 claus de l’enquesta política i electoral de La Vanguardia
Lluís Llaquet
Periodista vocacional. Redactor a Catdiàleg, CM de l'associació Cat Jove i del Club de Lideratge Jove. Bloguer i col·laborador a altres mitjans. "El periodisme és el millor ofici del món" Gabriel García Màrquez "La premsa és l'artilleria de la llibertat." H.D. Genscher Contacte: lluisllaquet@catdialeg.cat Twitter: @llaquetm
- ScottgeW en Les 10 claus de l’enquesta política i electoral de La Vanguardia
- Daniel en La setmana de la decisió?
- AGUSTIN IGNACIO GARRIDO CAMPRUBI en Del Kurdistan iraquià a Catalunya
- Joaquim Arolas en Llocs per visitar a Catalunya durant la tardor
- Josep en Els 10 principals llocs d’interès a Barcelona
- junio 2022
- mayo 2022
- abril 2022
- marzo 2022
- febrero 2022
- enero 2022
- diciembre 2021
- noviembre 2021
- octubre 2021
- septiembre 2021
- agosto 2021
- julio 2021
- junio 2021
- mayo 2021
- abril 2021
- marzo 2021
- febrero 2021
- enero 2021
- diciembre 2020
- noviembre 2020
- octubre 2020
- septiembre 2020
- agosto 2020
- julio 2020
- junio 2020
- mayo 2020
- marzo 2020
- febrero 2020
- enero 2020
- noviembre 2019
- octubre 2019
- septiembre 2019
- julio 2019
- junio 2019
- abril 2019
- marzo 2019
- febrero 2019
- enero 2019
- diciembre 2018
- noviembre 2018
- octubre 2018
- abril 2018
- marzo 2018
- febrero 2018
- noviembre 2017
- octubre 2017
- septiembre 2017
- agosto 2017
- julio 2017
- junio 2017
- mayo 2017
- abril 2017
- marzo 2017
- febrero 2017
- enero 2017
- diciembre 2016
- noviembre 2016
- octubre 2016
- septiembre 2016
- agosto 2016
- julio 2016
- junio 2016
- mayo 2016
- abril 2016
- marzo 2016
- febrero 2016
- enero 2016
- diciembre 2015
- noviembre 2015
- octubre 2015
- septiembre 2015
- agosto 2015
- julio 2015
- junio 2015
- mayo 2015
- abril 2015
- marzo 2015
- marzo 2014