CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
Legislatives franceses: té Macron realment garantida l’estabilitat política? Legislatives franceses: té Macron realment garantida l’estabilitat política?

Legislatives franceses: té Macron realment garantida l’estabilitat política?

La còmoda majoria parlamentària que ha obtingut el President sembla estar en minoria si es considera el conjunt de la societat francesa. Durant els propers dies, una dreta no tan debilitada com s’esperava es debatrà entre l’oposició dura i un paper més proper a Macron
EuropaFocusMónZPortada DerechaZResto 20 June, 2017 CatDialeg.cat 0
5 / 5 (1 votes)

Inici » Historic » Legislatives franceses: té Macron realment garantida l’estabilitat política?

La République en Marche, el moviment polític que reagrupava els candidats d’Emmanuel Macron per a les eleccions legislatives franceses d’enguany, ha obtingut finalment 308 escons. Si se’ls hi sumen els seus aliats centristes del MoDem (Mouvement Démocrate), els fidels al president ascendeixen a 348.

Es tracta d’una majoria amplia però que queda lluny de les previsions fetes després de la primera volta, ara fa una setmana, que li conferien entre 400 i 440 diputats.

Per la seva banda, l’enfonsament de la dreta no ha estat tan profund com s’esperava (les projeccions fa una setmana li conferien entre 70 i 113 diputats). Amb 113 diputats, Les Républicains manté la seva posició com a principal força de l’oposició, a una gran distància del tercer partit polític (a part del MoDem), els socialistes, que aconsegueixen mantenir a dures penes 29 escons (desplomant-se respecte els més de 300 que Hollande aconseguí reunir al 2012).

Altres fets destacables són l’ascens limitat del Front National, que passa de tenir dos diputats a tenir-ne vuit, i el de l’esquerra radical de Melénchon, que passa dels 10 als 17.

Finalment, cal dir que l’abstenció baté un nou rècord històric des del inici de la Cinquena República al 1958: tan sols el 42,64% dels francesos cridats a urnes acudiren a la cita electoral.

Els resultats finals de la segona volta es poden consultar al web del Ministeri del Interior de França.

Les Républicains, en un moment crític

La dreta francesa, de la qual Les Républicains n’és la més clara expressió, ha de fer front a una conjuntura crítica. El partit s’ha mantingut cohesionat mentre el seu principal rival era el Partit Socialista, amb un programa de govern situat entre el centre i l’esquerra. Però la relativa unitat amagava una gran feblesa: Les Républicains és un partit format per una multitud de corrents diferents, que van des de la democràcia cristiana fins a posicions liberals, i també opcions conservadores.

A diferència del que passa a Espanya amb el PP, que compleix una funció similar com a partit “atrapa tot” dels ciutadans que no es consideren d’esquerres, Les Républicains té clares faccions internes enfrontades en funció de línies ideològiques.

Així doncs, no sorprèn en absolut que els Macronistes estiguin intentant captar els sectors més centristes i liberals de la dreta per aplanar encara més el camí al President de la República. Le Figaro ja ha denunciat que “l’executiu intenta dinamitar la dreta a l’Assemblea”. De fet, el terme “macroncompatible” és d’ús molt estès aquests dies al país gal.

El grup parlamentari de Les Républicains té previst reunir-se avui dimarts per fer balanç. Cal dir que diverses figures conservadores fidels a François Fillon foren derrotades el diumenge passat, com Jérôme Chartier, Hervé Novelli, Jean-François Lamour o Serge Grouard. En qualsevol cas, el que està clar és que no tots els diputats de la dreta estan disposats a formar un bloc d’oposició a Macron.

El carrer, el veritable front d’oposició?

Els diputats de Macron, que sobrepassen el llindar de la majoria absoluta situat a 289 escons, li confereixen al seu líder la majoria absoluta necessària per governar sense inquietar-se, com d’altra banda estigué fent el Partit Socialista des de la victòria d’Hollande sobre Sarkozy al 2012.

No obstant, és interessant remarcar que tot i l’estabilitat parlamentària dels socialistes durant la passada legislatura, ha estat precisament durant aquest període que el descontentament dels francesos amb la seva classe política ha crescut més.

Tenint en compte els avenços espectaculars de l’extrema esquerra i l’extrema dreta a la primera volta de les eleccions presidencials de l’abril, que és quan els francesos més voten amb el cor i menys amb el cap, Macron podria haver de fer front a una enorme oposició extra parlamentaria.

Si bé és cert que de moment el rebuig a Macron s’ha manifestat en una apatia com mai vista a la Cinquena República (una abstenció, com s’ha comentat, del 57%), importants sectors de la societat francesa, començant pels sindicats, plantaran batalla sens dubte davant de reformes polèmiques com la laboral, a les quals Macron s’ha compromès.

Per tant, la majoria de Macron corre el risc de “desconnectar” d’una part molt amplia de la societat, representada en general per tots aquells que no combreguen amb el programa centrista de Macron. Irònicament, l’obra de govern d’Hollande –per referir-se als seus cinc anys a l’Elisi d’alguna manera- combrega molt bé amb el centrisme de Macron: moderadament liberal pel que fa a les qüestions econòmiques i “progressista” pel que fa a temes morals. Caldrà veure si Macron, a diferència d’Hollande, convenç com a gestor. De moment, té assegurat el suport d’amplis sectors de les classes mitjanes-altes i l’oposició fèrria dels dos extrems de l’espectre polític, que a França sumen cada cop sumen més adeptes. D’altres grups, com els conservadors i els demòcrata-cristians, també tenen ganes de brega contra Macron.

 

CatDialeg.cat

No comments so far.

Be first to leave comment below.

Your email address will not be published. Required fields are marked *

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, punxi l'enllaç per a major informació. ACEPTAR

Aviso de cookies