CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
L’Àrtic: el niu d’espies del segle XXI L’Àrtic: el niu d’espies del segle XXI

L’Àrtic: el niu d’espies del segle XXI

Els països que tenen fronteres àrtiques estan embarcats en una competició per aconseguir que es reconegui alguna part del fons marí com a territori propi. Espies de tota mena tracten d’avançar-se a les nacions rivals
FocusMónZResto 18 May, 2015 CatDialeg.cat 1
0 / 5 (0 votes)

Inici » Historic » L’Àrtic: el niu d’espies del segle XXI

A l’octubre del 2014, dos científics noruecs estaven recollint dades en una de les zones més desolades de l’Àrtic, propera a la cresta de Lomonosov, una dorsal oceànica que va des de les illes de Nova Sibèria –territori rus- a l’arxipèlag àrtic canadenc.

Enmig d’una de les darreres “terres de ningú” del planeta, toparen de sobte amb la proa d’un casc negre. Quan s’hi intentaren acostar, però, desaparegué sobtadament. Per les fotografies que prengueren, els noruecs determinaren més tard que es tractava del submarí rus Orenburg, un mastodont de més de 10.000 tones de pes i 155 metres d’eslora. Modificat al 2002, actualment realitza missions d’intel·ligència i recollida de dades geològiques. Al final resultà que els noruecs s’havien trobat algú que estava fent la mateixa feina que ells.

Segons James Bamford, periodista especialitzat en les agències d’intel·ligència d’Estats Units, als entorns de la cresta de Lomonosov s’estima que hi ha una quarta part de les reserves mundials de combustibles fòssils, incloent segons l’Administració de Informació Energètica dels EUA un 13% del petroli i un 30% del gas natural.

Fins ara, aquests recursos han estat amagats sota enormes capes de gel que han impossibilitat la seva explotació. Encara avui es considera que els costos de l’exploració i extracció serien entre un 50% i un 100% superiors als que es donarien a Texas. No obstant, l’escalfament global ha fet que aquests costos es comencin a reduir: segons Bamford, entre 1975 i 2012 s’ha desfet el 65% de la capa de glaç que hi ha sobre la cresta de Lomonosov.

Cinc nacions enfrontades

Els cinc Estats amb accés a l’àrtic, Estats Units, Rússia, Canadà, Noruega i Dinamarca (a través de Groenlàndia) estan fent els preparatius per desembarcar a la regió amb el gruix de les seves forces. De moment hi envien exploradors, satèl·lits, avions no tripulats i submarins. En definitiva, tota classe d’espies. Canadà ha denunciat darrerament un volum d’intrusos al seu territori comparable al de la Guerra Freda.

La decisió de qui es queda amb quina part del pastís àrtic es prendrà, en principi, a milers de kilòmetres al sud de la cresta de Lomonosov, als quarters generals de l’ONU de Nova York. Allí hi ha la Comissió de les Nacions Unides sobre els Límits de la Plataforma Continental, organisme encarregat de facilitar la implementació de la Convenció de les Nacions Unides sobre el Dret de la Mar a l’hora d’establir els límits externs de les plataformes continentals quan aquestes van més enllà de les 200 milles nàutiques dels límits de les aigües territorials de cada Estat. La qüestió sembla anecdòtica però si es declara que una zona de mar més enllà de les 200 milles de la costa és continuació de la massa de terra d’un Estat, aquest té dret a explotar-la econòmicament.

Així doncs, els Estats amb fronteres àrtiques s’han embarcat en una lluita per aconseguir demostrar que algun tros de la cresta de Lomonosov els pertany. Al 2007, en un gest típicament rus, l’explorador Artur Chilingarov plantà una bandera russa 4.300 metres per sota de la superfície en el punt exacte del Pol Nord. “L’àrtic és rus”, declarà Chilingarov. Els canadencs enseguida seguiren el joc de gestos dels russos i al 2013 el primer ministre Stephen Harper afirmà que “Santa Claus és canadenc”.

Noruega i Dinamarca també presentaren proves segons les quals tenien dret a més territori. Amb o sense Nacions Unides, els cinc països no semblen voler cedir posicions, exposa Bamford.

Joc d’espies

Putin ha incrementat la presència de les forces armades de la Federació Russa, reobrint antigues bases i construint-ne de noves. Canadà ha militaritzat també recentment una base a només 817 kilòmetres del Pol Nord geogràfic. Per a Bamford, és evident que des d’allí Canadà i Estats Units no perden mai de vista els moviments de les forces russes i els seus llançaments de míssils i coets.

Noruega, recelosa de quedar-se enrere, també ha incrementat la presència militar al nord del cercle polar i ha invertit més de 250 milions de dòlars en el projecte Marjata. Aquest està consagrat a construir un innovador vaixell de vigilància pel servei d’intel·ligència noruec.

Mentre, amb uns pressupostos molt superiors, les marines dels EUA i la Federació Russa segueixen competint per construir submarins més silenciosos i difícils de detectar. Res de nou, però, perquè les forces submarines de les dues nacions protagonitzaren durant la Guerra Freda molts dels moments més calents del conflicte. Tot i això, Bamford afirma que els russos s’han bolcat molt més que els nord-americans en millorar els seus sistemes de recollida d’informació a l’àrtic.

Finalment, tot apunta que el nou tanc rus Armata T-14, presentat en la desfila de la victòria del passat nou de maig a Moscou està dissenyat expressament per operar a l’Àrtic, segons apunten informadors de Radio Free Europe.

En definitiva, en el joc d’espies àrtic no tots els jugadors s’estan entrenant en la mateixa intensitat. Segons Bamford, si els Estats Units no canvia d’estratègia i dedica més recursos a la competició per les matèries primes, la seva presència “es quedarà congelada en una altra era”.

CatDialeg.cat

    Your email address will not be published. Required fields are marked *

    Ús de cookies

    Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, punxi l'enllaç per a major informació. ACEPTAR

    Aviso de cookies