CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
La Xina produeix massa La Xina produeix massa

La Xina produeix massa

L’excés de producció de la Xina amenaça a l’economia mundial
EconomiaZPortada DerechaZResto 29 febrero, 2016 Marc Miró i Escolà 0
5 / 5 (2 votos)

Inici » Historic » La Xina produeix massa

L’economia xinesa ja fa alguns anys que mostra clars símptomes d’una desacceleració de la seva economia. El 2005 el PIB xinès va créixer un 6,9%, el creixement més baix en 25 anys. Aquest fet ha provocat una reducció de la demanda del país asiàtic tant per productes importats, el cas del petroli, com pels produïts en la mateixa economia.

Aquest estancament de la demanda per a productes domèstics, sumat a l’augment constant de la capacitat industrial xinesa, especialment impulsada a partir de 2008 pel mateix govern xinès a través d’estímuls per tal d’evitar les conseqüències de la crisi financera internacional, ha provocat que avui la Xina presenti un excés d’oferta, és a dir, la demanda del mercat xinès queda molt lluny de poder consumir tot el que produeix el mateix país.

A principis de la setmana passada la Cambra de Comerç de la Unió Europea a la Xina alertava precisament de les conseqüències que podia tenir aquest excés de capacitat industrial. En l’informe presentat per aquesta institució, s’adverteix que el mateix sistema xinès incentiva la sobrecapacitat de l’economia, ja que és el Govern de la Xina que davant el procés de fusions d’empreses que ha estat duent a terme en els últims anys per tal d’obtenir unes empreses més eficients, per tal de no fer reduir l’ocupació, paral·lelament ha estat facilitant recursos i crèdits per a inversions poc rendibles.

Aquest excés de producció es manifesta sobretot en sectors com el del ciment o de l’acer. Per exemple, pel cas del ciment, la Xina va produir en dos anys més ciment que els Estats Units en tot el segle XX o pel cas de l’acer, la Xina en produeix més que els quatre països junts que la segueixen en la producció d’aquest material com són el Japó, l’Índia, els Estats Units i la Rússia, a més, si en el 2008 la Xina consumia el 80% de l’acer que produïa, avui ja consumeix menys del 70%. Precisament respecte a aquest sector hi ha fortes pressions per part dels productors europeus d’aquest metall per tal que la UE apliqui mesures per evitar el dúmping aplicat per les exportacions xineses, és a dir, que aquest acer provinent de la Xina no es vengui per sota el preu de producció europeu provocant la fallida de la mateixa indústria europea de l’acer. Altres sectors on es produeixen casos similars són els de l’alumini, el dels productes químics o el del carbó, el cas d’aquest últim és especialment rellevant, ja que durant aquest any el govern xinès té previst tancar unes mil mines de carbó obsoletes, acció que tindrà un impacte negatiu molt important en l’ocupació. De fet el setembre de l’any passat, un dels productors de carbó més importants del nord-est de la Xina va realitzar un ajustament de plantilla que va afectar a uns 100.000 treballadors.

L'excés de producció de la China té un efecte perjudicial pel medi ambient

L’excés de producció de la China té un efecte perjudicial pel medi ambient

 

Com corregir aquest excés de producció industrial?

Per a la cambra de comerç de la UE a la Xina és de vital importància actuar amb celeritat per tal de reestructurar l’economia xinesa i en especial el model de producció de les grans empreses estatals i així evitar algunes tendències perilloses d’aquesta economia com són: un augment progressiu de la pèrdua de llocs de treball, un augment del crèdit concedit per a realitzar unes inversions que no tindran retorns i una accentuació en la davallada dels preus dels productors, l’últim any aquesta davallada ja fou del 5%.

Algunes de les possibles mesures que apunta aquesta institució són les de reduir el crèdit per aquelles empreses que no satisfacin una demanda real de l’economia i realitzar una reforma fiscal, dotant d’una especial importància l’impost mediambiental per tal d’incentivar la reducció de les activitats més contaminants i així incentivar les més netes. Aquestes mesures tindrien un impacte negatiu sobre l’ocupació a curt termini però podrien ajudar a establir unes bases pel creixement a llarg termini.

Igualment el premi Nobel d’economia Joseph Stiglitz resumeix que la Xina ha de potenciar la banda de la demanda, després d’anys de fer-ho pel de l’oferta, i així fer augmentar el consum dels xinesos i els estàndards de vida de la mateixa Xina.

Marc Miró i Escolà

(Barcelona 1994) estudio Economia a la Universitat Pompeu Fabra. Sóc President de l’associació Juvenil Cat Jove i de l’associació universitària Thomas More. Sóc un apassionat de l’Economia, de la Filosofia i en general de tot tipus de saber. Sóc inquiet per naturalesa i m’agrada parlar de tot. Sóc també membre de la Junta de la Facultat d’Economia de la UPF, membre del Claustre, Scout d’Europa i soci de Deba-t. “No es pot desfer un nus sense saber com està fet”, Aristòtil.

No comments so far.

Be first to leave comment below.

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, punxi l'enllaç per a major informació. ACEPTAR

Aviso de cookies