CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
La contaminació. El nou repte de la Generalitat La contaminació. El nou repte de la Generalitat

La contaminació. El nou repte de la Generalitat

Amb la imminent aprovació de la llei contra el canvi climàtic s’hauran de replantejar activitats que hi entren en contradicció com és el model actual d’alguns transports
EconomiaSocietatZPortada DerechaZResto 4 February, 2016 Marc Miró i Escolà 1
5 / 5 (2 votes)

Inici » Historic » La contaminació. El nou repte de la Generalitat

Barcelona és una de les ciutats més contaminades d’Espanya i sobrepassa els límits recomanats per l’Organització Mundial de la Salut (OMS). De fet segons un informe publicat per aquest organisme, Barcelona seria la quarta ciutat espanyola més contaminada, només per darrere de la Línea de la Concepción, Toledo i Màlaga. De fet durant els últims anys l’Ajuntament de Barcelona ha focalitzat esforços en aquest sentit potenciant l’ús de la bicicleta o començant a introduir autobusos elèctrics. Tot i que també ha estat generador de controvèrsies com la línia 9 del metro o el tramvia per la Diagonal.

A part de l’Ajuntament, el Parlament aprovarà una llei contra el canvi climàtic, la qual serà la primera llei d’aquesta nova legislatura. Aquesta és una llei on es presenten grans problemàtiques però a on es concreta poc el com eradicar-los. En aquest mateix diari hem escrit sobre aquesta nova llei.

Tot i la falta de solucions concretes que apareixen en aquesta llei, exceptuant la taxació dels vehicles que més contaminin, es pot desprendre que la Generalitat assumeix un alt grau de responsabilitat. Per tant hi haurà alguns sectors que probablement la Generalitat replantejarà el model actual que segueixen les activitats del sector concret. Un exemple podrien ser els transports.

El port i l’aeroport. Fonts de contaminació

No és cap secret que el port i l’aeroport són infraestructures que generen una gran contaminació. Si ens focalitzem en el cas de la ciutat de Barcelona, aquest fet és encara més evident, ja que totes dues infraestructures se situen pràcticament dintre la mateixa ciutat.

Pel que fa el port, aquest genera més del 20% de la contaminació de Barcelona. Aquesta prové en gran mesura dels creuers, una activitat turística que ha vist augmentar exponencialment la seva presència a la ciutat de Barcelona. El problema d’aquestes embarcacions tan grans, com d’altres de mercaderies, és que utilitzen un tipus de combustible pesat que conté fins a 3.500 vegades més sofre que el dièsel dels cotxes.

El port és una de les fonts principals de contaminació

El port és una de les fonts principals de contaminació

L’aeroport és una altra gran font de contaminació, especialment degut als mateixos avions. El tràfic aeri, i en particular a l’aeroport de Barcelona, ha incrementat de forma molt important els últims anys, però aquest increment s’ha produït també en les emissions de CO2. De fet, entre el 1990 i el 2014, la contaminació produïda pel tràfic aeri va augmentar un 80%. A més, el procés d’incorporació de combustibles alternatius sostenibles està sent molt lent en el sector de l’aviació. Per combatre-ho, l’Organització d’Aviació Civil Internacional(OACI), aplicaria a partir del 2020 un mercat de drets d’emissió global, una llei però, que encara no està definida i que s’haurà d’aprovar en l’assembla general de la OACI aquest mateix 2016.

Un dinamisme econòmic sostenible

És evident que les competències de la Generalitat són limitades pel que fa la lluita contra el canvi climàtic, però sí que pot realitzar una anàlisi de quin tipus d’activitats econòmiques es realitzen a Catalunya per tal de fer una valoració, per una banda, de com afecta positivament aquella activitat al dinamisme econòmic català però alhora quin impacte negatiu pot tenir en el medi. Aquesta actuació hauria de ser conscient del rol capital que té l’economia per Catalunya, però també la necessitat existent de preservar un entorn en bones condicions. Per tant, economia i entorn són dos conceptes que haurien d’anar de la mà si realment Catalunya vol presentar uns patrons econòmics sostenibles, i per tant vàlids a llarg termini.

 

Marc Miró i Escolà

(Barcelona 1994) estudio Economia a la Universitat Pompeu Fabra. Sóc President de l’associació Juvenil Cat Jove i de l’associació universitària Thomas More. Sóc un apassionat de l’Economia, de la Filosofia i en general de tot tipus de saber. Sóc inquiet per naturalesa i m’agrada parlar de tot. Sóc també membre de la Junta de la Facultat d’Economia de la UPF, membre del Claustre, Scout d’Europa i soci de Deba-t. “No es pot desfer un nus sense saber com està fet”, Aristòtil.

    Your email address will not be published. Required fields are marked *

    Ús de cookies

    Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, punxi l'enllaç per a major informació. ACEPTAR

    Aviso de cookies