CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
Gènesi i realitat del nou govern Gènesi i realitat del nou govern

Gènesi i realitat del nou govern

El futur govern de la Generalitat presenta grans complicacions de governabilitat. Mostrem els 5 punts clau que dificulten la gestió política i econòmica de Puigdemont i els seus consellers
CatalunyaPolíticaZPortada IzquierdaZResto 12 January, 2016 Núria Vilellas Camps 3
5 / 5 (2 votes)

Inici » Historic » Gènesi i realitat del nou govern

Un cop escollit Carles Puigdemont com a president de la Generalitat ara toca acabar de completar el trencaclosques de la distribució de qui formarà les conselleries i vicepresidències. De mica en mica es van perfilant alguns dels noms que formaran aquests càrrecs, com Jordi Jané (Interior), Santi Vila (Cultura), Josep Rull (Territori), Jordi Baiget (Empresa), Dolors Bassa (Treball), Carles Mundó (Justícia), Meritxell Serret (Agrilcultura) o Toni Comín (Sanitat), però a falta d’acabar de tancar aquesta llista, analitzem a fons aquest nou govern que prefigura. Una de les claus que cal tenir en compte és que el govern de Puigdemont estarà format per un Vicepresident (Junqueras) i tres presidents de la Comissió de Govern (el mateix Junqueras, Munté i Romeva), que s’encarregaran de dirigir  totes les conselleries.

Així doncs, el nou president de la Generalitat haurà de compartir forces de les seves tasques amb aquest equip tan gran. Analitzem en 5 punts la gènesi i la realitat del nou govern, entenent per gènesi el moment de formació, i realitat com tots els problemes que hi vindran associats a continuació:

1. La presidència fragmentada converteix el govern en feble?

Amb una presidència tan fragmentada i amb quatre veus tan marcades, la del president de la Generalitat i els tres presidents de la Comissió de Govern, és inevitable formular la pregunta de si el president tindrà accés directe als consellers que depenen dels presidents de les comissions de govern. Podrà Puigdemont donar ordre directament als consellers o haurà de passar pel filtre dels seus responsables? Aquesta qüestió és determinant per entendre quin serà el tarannà de la presidència, ja que si el càrrec més alt de Catalunya no pot manar-hi directament, la seva posició estarà molt rebaixada.

Amb tres presidents de la Comissió de Govern, quedarà reduït el paper del president?

Amb tres presidents de la Comissió de Govern, quedarà reduït el paper del president?

La presidència es fonamenta bàsicament en dos principis: el primer és que el president té el dret de citar quan vulgui els seus consellers i ordenar-los el que cregui necessari, i el segon és que té el dret a acomiadar-los del càrrec sempre que ho vegi convenient. És evident que quan un govern el formen més d’un partit s’han d’arribar a acords, però si el president té aquestes dues facultats danyades, condicionades o limitades, és un govern feble, perquè es planteja el problema de qui és que ha de prendre l’última decisió i qui mana realment.

A més, en aquest cas, hi ha l’afegit agreujant que hi ha un expresident que es manté actiu políticament i que ara per ara es conserva el seu escó de diputat. No és definitiu, però és un fet insòlit que li afegeix un plus de dramatisme a la situació.

2. Un govern de poc pes sense experiència

Aquest serà un govern de poc pes, especialment pel que fa a l’experiència. Oriol Junqueras té un gran pes polític, però li falta experiència en l’administració, ja que l’única que posseeix és com a alcalde de Sant Vicenç dels Horts, ciutat de menys de 30.000 habitants. Romeva tampoc té cap experiència de govern, si bé ha estat diputat al parlament Europeu. Ara bé, a qui realment li manca més aquesta experiència és als consellers, molt febles i molt polítics. No n’hi ha cap que destaqui en el seu terreny. Antoni Comín, per posar un exemple, és filòsof i pianista, i s’haurà d’encarregar de la conselleria de sanitat.

Aquest govern està format per homes de l’aparell de partit, però sense ser especialistes en les seves àrees. La conselleria d’Economia l’ocuparà Junqueras, historiador de professió, i la de Territori l’ocuparà Josep Rull, que és membre de CDC des de les seves joventuts, però que no té experiència en cap càrrec polític previ.

Els futurs consellers de Sanitat i Territori, Toni Comín i Josep Rull.

Els futurs consellers de Sanitat i Territori, Toni Comín i Josep Rull.

És cert que a política territorial mai hi ha hagut cap gran tècnic, i normalment ho ha fet un home de partit, però tant Felip Puig com Pere Macies eren enginyers de ponts i camins, i Lluís Recoder, malgrat no ser enginyer, havia estat alcalde de Sant Cugat, una població de gran complexitat (gairebé 90.000 habitants), que també és un altre sistema per arribar al càrrec.

3. Importància de la UGT en el nou govern

La Unió General de Treballadors tindrà un pes rellevant en aquest nou govern. Neus Munté ha ocupat diversos càrrecs a la UGT durant molts anys, i Dolors Bassa, candidata d’ERC per la conselleria de Benestar, ha estat secretària General d’UGT a Girona entre el 2008 i el 2015.

4. La paràlisi de l’administració no s’arregla d’un dia per l’altre

Amb el nou govern no hi ha cap garantia que es deturi la paràlisi de l’administració, que està funcionant malament i a càmera molt lenta des de fa mesos. El problema ja fa temps que dura, i la inèrcia dels treballadors de base no es trenca perquè no hi ha cap indicació dels que manen, i així no es poden resoldre els grans problemes. Una de les qüestions que a hores d’ara encara està aturada, per exemple, és el Pla de Garantia Juvenil de la Unió Europea, encarregat de donar feina o formació als ninis menors de 25 anys, que havia d’entrar en vigor el passat 31 de desembre, però que avui encara no es coneixen ni tan sols els guanyadors dels concursos que s’hi presentaven. De fet, aquest pla ja va ser una de les qüestions que Mas va ometre en el seu debat d’investidura.

El Pla de Garantia Juvenil és una de les qüestions de moment oblidades.

El Pla de Garantia Juvenil és una de les qüestions de moment oblidades.

5. ERC es queda amb les dues conselleries més difícils de gestionar: Economia i Sanitat

Està Esquerra Republicana de Catalunya segura d’haver escollit bé la seva estratègia? ERC s’ocuparà de la gestió de les conselleries de més importància del govern, la d’Economia i la de Sanitat, i això suposa voler gestionar el nucli de la crisi allà on no hi ha diners. Economia és el departament que necessita de manera més expressa arribar a acords i entendre’s amb el govern central, i serà molt complicat aconseguir controlar les carències econòmiques del departament que més diners gasta (sanitat) i que menys en produeix.

Núria Vilellas Camps

Periodista des de nena, sempre preguntant absolutament per tot. Amant de l’escriptura en tots els seus àmbits. Membre fundacional de la revista digital Microcosmos i actual tresorera. Redactora de Catdiàleg i col·laboradora en mitjans radiofònics. “L’ètica ha d’acompanyar sempre el periodisme, com el brunzit al borinot”, Gabriel García Márquez.

    Your email address will not be published. Required fields are marked *

    Ús de cookies

    Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, punxi l'enllaç per a major informació. ACEPTAR

    Aviso de cookies