CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
Els impostos autonòmics: una eina política Els impostos autonòmics: una eina política

Els impostos autonòmics: una eina política

La competència fiscal entre comunitats autònomes és una constant a causa de la falta d’harmonització del sistema fiscal
EconomiaZPortada IzquierdaZResto 26 febrero, 2016 Marc Miró i Escolà 1
5 / 5 (2 votos)

Inici » Historic » Els impostos autonòmics: una eina política

Les comunitats autònomes gestionen un total de 79 impostos dels quals Catalunya en gestiona 14. D’aquests, com és el cas de l’IRPF, en gestionen només una part les comunitats, aproximadament la meitat dels trams impositius. Tot l’elevat nombre de figures impositives, aquests impostos van suposar un ingrés per a les comunitats autònomes de poc més de 2.000 milions d’euros pel 2014, és a dir, un 2,4% del total d’ingressos.

Aquestes dades es desprenen de l’informe “Panorama de la fiscalitat autonòmica i foral” publicat pel Registre d’Assessors Fiscals del Consell General d’Economistes. En aquest s’afegeixen les novetats impositives de l’IRPF per part de les comunitats autònomes per aquest 2016. Les diferències en la quota entre comunitats se situa entre el 5% i el 12%. Tot i aquestes divergències, és l’impost més harmonitzat cedit a aquestes.

Les comunitats autònomes que presenten una major pressió fiscal són Catalunya per a les rendes fins a 45.000 euros, Extremadura per a les d’entre 45.000 i 160.000 euros i Cantàbria per a les superiors a 160.000 euros. D’altra banda, Madrid és la qui presenta uns menors tipus per a tots els trams de renda.

Política i fiscalitat

Curiosament sembla que existeix una correlació pràcticament perfecta entre la ideologia dels partits que governen les comunitats i les decisions efectives en el terreny impositiu. Aragó és la comunitat que ha apujat més els impostos pel 2016, el qual està governat per una coalició de PSOE i Podemos. Altres àrees governades per coalicions d’esquerres que també han apujat els impostos són Balears, Cantàbria i Navarra. Únicament Galícia, que està governada pel P,P ha apujat els impostos pels qui obtenen una renda de més de 100.000 euros. A l’altra banda trobem la majoria de comunitats governades pel PP com són Madrid, Castella i Lleó i La Rioja. Una altra comunitat que ha abaixat impostos ha estat Andalusia, en aquest cas una comunitat governada per PSOE amb el suport de Ciutadans.

Altres impostos que gestionen les comunitats autònomes són el de successions i donacions, el de patrimonis i el de transmissions i actes jurídiques documentades, a més, tenen la capacitat de crear impostos propis. Com s’ha comentat prèviament, aquests presenten una gran variabilitat segons la comunitat autònoma que l’apliqui. És el cas, per exemple, de l’impost de successions i donacions, el qual en algunes comunitats com a la Comunitat de Madrid no existeix, però en d’altres presenta una taxació elevada.

alentí Pich alertant sobre els problemes que presenten un sistema fiscal poc harmonitzat

alentí Pich alertant sobre els problemes que presenten un sistema fiscal poc harmonitzat

Aquesta gran quantitat de figures impositives, les divergències entre comunitats, les deduccions i desgravacions que poden aplicar-se i el fet de poder dissenyar impostos propis, ha provocat la reacció del president del consell general d’economistes Valentí Pich qui ha afirmat que: “el sistema d’impostos ens porta a un camp difús que no sabem si els nous impostos serveixen per recaptar o per complicar la vida a la gent o com a postureo«. A més, segons l’informe hi ha certs impostos els quals el cost de la seva gestió és superior als ingressos que se’n puguin derivar.

Els experts avisen que mentre Europa està tendint a unes figures impositives més simples, i on les deduccions i desgravacions tenen un menor pes per tal d’obtenir uns impostos més transparents, a Espanya, la tendència es manté, a on els impostos a pagar divergeixen molt segons la comunitat i a on aquests, en molts casos, segueixen més una raó ideològica o política que no pas d’eficiència o equitat.

Marc Miró i Escolà

(Barcelona 1994) estudio Economia a la Universitat Pompeu Fabra. Sóc President de l’associació Juvenil Cat Jove i de l’associació universitària Thomas More. Sóc un apassionat de l’Economia, de la Filosofia i en general de tot tipus de saber. Sóc inquiet per naturalesa i m’agrada parlar de tot. Sóc també membre de la Junta de la Facultat d’Economia de la UPF, membre del Claustre, Scout d’Europa i soci de Deba-t. “No es pot desfer un nus sense saber com està fet”, Aristòtil.

    Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

    Ús de cookies

    Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, punxi l'enllaç per a major informació. ACEPTAR

    Aviso de cookies