Les claus per reduir la contaminació de Barcelona

L’Ajuntament de Barcelona ha anunciat que a partir de l’any 2020 els vehicles més contaminants no podran circular per la ciutat. Aquest fet coincideix amb el repartiment d’etiquetes per part de la DGT pels cotxes segons la seva antiguitat (automòbils de benzina a partir de l’any 2000 i, en el cas dels de gasoil, superiors el 2005). Aquesta declaració per part del consistori ha causat una gran polèmica per la seva radicalitat i indefinició. Es desconeix específicament a quins vehicles quedarien perjudicats per aquesta mesura i quines compensacions econòmiques haurien de rebre els propietaris. El consistori no ha explicat si aquest pla es complementarà amb la millora de la xarxa de transport públic actual.

El parc automobilístic a Espanya té una edat superior als 11 anys. Aproximadament el 29% del total de cotxes tenen entre 11 i 15 anys i un 24% es van produir fa més de 15 anys. Fruit de l’antiguitat del conjunt de vehicles, mesures com aquesta no són més que perjudicials, ja que no incentiven la substitució d’aquests cotxes per altres de més nous. Quins detalls haurien de tenir en compte el consistori a l’hora de treure en marxa aquest pla?

El CO2 no contamina

Un dels principals punts per classificar els vehicles per veure si contaminen és segons l’emissió de gasos. Els milers desplaçaments diaris generen grans nivells de pol·lució que produeixen greus efectes a la salut dels ciutadans.

Els mitjans de comunicació sempre fan ressò del Diòxid de Carboni (CO2) i els fabricants d’automòbils presumeixen de la reducció d’aquest gas en els nou models. El problema es troba en el fet que el CO2 ni contamina ni és tòxic. Aquestes partícules són una de les causants de l’efecte hivernacle i del canvi climàtic, però no és el component que més afecta l’ambient. Altres gasos que emeten els cotxes, com el Monòxid de Carboni (CO) que impedeix que l’oxigen arribi a la sang, afecten molt més a la salut dels éssers vius exposats a la contaminació cada dia.

Però, a més a més dels principals gasos que generen els vehicles de combustió, existeixen unes partícules microscòpiques que es troben en suspensió que són altament perjudicials: les PM10 i PM2,5. Segons l’OMS una alta concentració d’aquestes partícules provoquen infarts, atacs cerebrals i altres malalties. Per aquest motiu han informat que, si es supera la quantitat de 10 micrograms per metre cúbic d’aire, aquestes partícules són perjudicials per a la salut. Els que en produeixen més quantitat són els camions, autobusos, vaixells i els nous vehicles de benzina que no contenen el filtre de partícules (com sí que ho tenen els de gasoil). Un altre causant, però que és totalment inevitable, és el desert. El vent africà que arriba a la península porta grans quantitats d’aquestes partícules.

La Generalitat no va poder complir els límits de contaminació de la UE l’any 2010.

Les ciutats espanyoles que presenten una alta presència de PM2,5 (a partir de 10 micrograms per metre cúbic és altament perjudicial) són, entre altres, Sevilla (16), Jerez de la Frontera (14), Málaga (17) i Barcelona (16). Com es pot observar, la manca de lluita contra aquest tipus de partícules provoca altes concentracions als punts més exposats.

Altres detalls a tenir en compte seria el tipus de combustió, si el conductor és resident de Barcelona, el consum de benzina, etc… Per aquestes raons, si el Consistori vol reduir la contaminació per benefici del ciutadà, no només s’ha de tenir en compte la data de matriculació.

Quan utilitzar un cotxe és necessitat

L’Ajuntament de Barcelona no té en consideració la gran contaminació que provoca la indústria automobilística i auxiliar quan es fabrica un vehicle (sigui elèctric, híbrid o de combustió convencional). Ni tampoc quin és el tipus d’ús que rep el cotxe en qüestió. No és el mateix una fruiteria que fa servir una furgoneta dièsel de fa 15 anys per poder subministrar el negoci, que un treballador que, encara vivint a prop, va en cotxe cada dia a treballar.

La Citroën C15, famosa per la seva fiabilitat i pels costos reduïts, encara el fan servir centenars d’empreses

Les condicions econòmiques de les famílies, factor d’extrema importància en temps de crisi, és un element vital a tenir en consideració. Un govern local no els pot privar de l’ús d’aquest transport privat sense valorar el gran impacte negatiu que generaria.

Un transport alternatiu de veritat

La ciutat de Barcelona, que registra diàriament una quantitat de 4,9 milions de desplaçaments (ja sigui en vehicle privat, públic, bicicleta o a peu), necessita una millora de les xarxes de transport públic per reduir veritablement la contaminació de l’aire. La majoria de treballadors que van a la feina amb vehicle privat no el farien servir si existís un transport públic alternatiu més ràpid, accessible i econòmic.

Barcelona necessita, en referència als desplaçaments interns, una millora de la xarxa d’autobusos i de tramvies

Al mateix temps de la millora del transport públic, una mesura que afectaria directament al parc automobilístic barceloní seria una mena de Plan PIVE per renovar la flota de vehicles. D’aquesta manera la reducció de vehicles més contaminants seria menys traumàtica, valoraria l’esforç econòmic del ciutadà, i seria molt més optimista. No és el mateix canviar de cotxe perquè t’ajudin a comprar-te’n un de nou, que veure’t que està prohibida la circulació del teu vehicle.

Inici » Historic » Les claus per reduir la contaminació de Barcelona