CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
Es commemoren els 100 anys del genocidi armeni: la història vol fer justícia d’una massacre oblidada Es commemoren els 100 anys del genocidi armeni: la història vol fer justícia d’una massacre oblidada

Es commemoren els 100 anys del genocidi armeni: la història vol fer justícia d’una massacre oblidada

Tal dia com avui fa un segle del segon genocidi més gran de la història mundial. Un assassinat sistemàtic de milions de cristians d’ètnia armènia que els turcs encara no reconeixen com a tal
MónReviewZResto 24 April, 2015 Lluís Llaquet 0
0 / 5 (0 votes)

Inici » Historic » Es commemoren els 100 anys del genocidi armeni: la història vol fer justícia d’una massacre oblidada

Avui fa 100 anys del que va ser el primer genocidi del segle XX -encara que no l’únic-: una de les atrocitats més oblidades del nostre segle. El 24 d’abril de 1915, les autoritats de l’antic imperi otomà -l’actual Turquia- van detenir a prop de 235 membres de la comunitat armènia a Istanbul, una xifra que va augmentar dies després fins als 600 i que van propiciar l’inici del conegut com a ‘Genocidi Armeni’.

Aquest crim va constar en la deportació forçosa i l’extermini sistemàtic a terres turques d’un nombre indeterminat d’armenis. Una neteja ètnica on es calcula que van morir entre un milió i mig i dos milions de persones: el genocidi més gran de la història després de l’Holocaust jueu perpetrat pels nazis alemanys.

Nens armenis desnutrits, nuus i morts durant el genocidi

Nens armenis desnutrits, nuus i morts durant el genocidi

Tot i que durant el mateix període també van ser exterminats assiris, grecs pòntics i serbis, va destacar el dels armenis, una minoria ètnica de religió cristiana que contrastava amb la majoria musulmana del país.

L’inici d’un crim

Un ordre del govern central otomà posterior a les detencions dels líders armenis va propiciar aquest èxode. Un viatge forçat on la minoria cristiana va haver de fugir sense la possibilitat de carregar amb els mitjans necessaris per a la subsistència a les zones desèrtiques per on havien d’escapar.

Fosses comuns on els turcs enterraven els armenis morts. Unes imatges que recorden les dels camps de concentració nazis

Fosses comuns on els turcs enterraven els armenis morts. Unes imatges que recorden les dels camps de concentració nazis

Durant la travessia els deportats eren robats i violats pels gendarmes, unes autoritats que, per més inri, suposadament havien de protegir-los de les bandes d’assassins i bandolers que els atacaven. Tot i així, la majoria van morir de gana i sed.

Un “genocidi” no reconegut

El considerat primer genocidi modern no ha estat reconegut encara per les autoritats turques que, si bé no neguen la mort dels centenars de milers d’armenis, sí que neguen que es tractés d’aquest tipus de crim, ja que asseguren que no va ser el resultat d’un pla d’extermini massiu, sistemàtic i premeditat per part de l’Estat otomà. Unes autoritats que justifiquen, a més a més, les morts armènies fruit de les lluites interètniques, les malalties i la gana durant el confús període de la Primera Guerra Mundial. Una tesi que, per altra banda, no avalen els estudiosos del tema.

Genocidi, segons el papa Francesc

L’actual president de Turquia, l’islamista Recep Tayyip Erdogan, segueix sent un ferm defensor d’aquesta teoria i així ho va demostrar després d’acusar el papa Francesc de dir “estupideses” quan el pontífex va qualificar de “genocidi” l’assassinat dels armenis. Erdogan també va condemnar al papa per aquestes paraules i li va advertir que esperava que no es tornés a repetir un error com aquest. El president turc va recordar que l’any passat ell mateix ja va expressar les seves condolences per la tragèdia armènia, però també va subratllar que s’hauria de prendre la mateixa postura respecte als successos que van patir els tàrtars de Crimea, d’ètnia turca, o els circassians del Caucas. Ja vaig dir llavors que mentre els armenis morien al nostre país, als otomans els mataven a altres països, entre d’altres a mans dels armenis, va insistir Erdogan.

Considerats uns ‘Dhimmi

Tot i que els armenis eren tradicionalment coneguts com una nació lleial per part dels turcs, ja que vivien en harmonia amb la resta de grups ètnics de l’imperi otomà, eren considerats uns ‘dhimmi’.

Dhimmi’ és com la llei islàmica i la tradició musulmana coneix als jueus i cristians que viuen en un estat islàmic i la presència dels quals és tolerada. A canvi, aquests infidels han de pagar certs impostos i acceptar una posició inferior dins la societat.
Aquest era l’estatus dels Armenis a Turquia, encara que, en aquest cas, el tracte firmat amb els otomans era molt precari. De fet, bastava una decisió unilateral per part de les autoritats islàmiques per trencar-se i imposar noves condicions tals com nous impostos, la detenció dels líders polítics i religiosos o inclús demanar l’anomenat impost de sang, el reclutament forçós dels joves per integrar-los a les tropes del sultà.

Nens armenis durant la fugida i el genocidi

Nens armenis durant la fugida i el genocidi

Una realitat que va acabar d’esclatar el 1915 i de la que avui “celebrem” un tràgic aniversari. Una “celebració” que ens recorda que la llibertat religiosa no sempre és un fet i que molts han pagat amb la vida les conseqüències d’aquesta falta de tolerància i de respecte.

Lluís Llaquet

Periodista vocacional. Redactor a Catdiàleg, CM de l'associació Cat Jove i del Club de Lideratge Jove. Bloguer i col·laborador a altres mitjans. "El periodisme és el millor ofici del món" Gabriel García Màrquez "La premsa és l'artilleria de la llibertat." H.D. Genscher Contacte: lluisllaquet@catdialeg.cat Twitter: @llaquetm

No comments so far.

Be first to leave comment below.

Your email address will not be published. Required fields are marked *

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, punxi l'enllaç per a major informació. ACEPTAR

Aviso de cookies