

Catalunya, una comunitat desigual
La comunitat catalana presenta una renda mitjana alta, però té uns indicadors de pobresa més elevats del que li pertocaria. Per què?
EconomiaZResto 28 mayo, 2015 Lluís Llaquet 1Catalunya és una de les Comunitats Autònomes del territori espanyol on la seva població té més dificultat per afrontar les despeses imprevistes. Així ho corrobora un estudi publicat per l’Institut Nacional d’Estadística (INE) que avalua les dificultats econòmiques de les llars per regions. Sense contar Ceuta i Melilla, Catalunya seria, de fet, la 5a regió on més difícil ho tenen els seus ciutadans per afrontar aquestes despeses no esperades, només millor que Andalusia, les Canàries, Múrcia i la Comunitat Valenciana, tot i que per sota de la mitjana espanyola.
Pel que fa a famílies que tenen molta dificultat per arribar a final de mes, Catalunya seria la 12a que més casos presenta, amb un 12%, una xifra per sota de la mitjana espanyola situada en el 16,1% però molt per sobre de comunitats com Balears amb només un 4,6%, Navarra amb un 4,2% o Aragó amb un 9,8%.
Si parlem dels retards en relació als pagaments de l’habitatge principal, Catalunya seria la 7a autonomia amb més problemes amb un 9,8% de famílies que viuen aquesta problemàtica, lleugerament per sota de la mitjana espanyola però bastant pitjor que Castella i Lleó, Navarra, la Rioja, el País Basc o, fins i tot, Extremadura.
Pel que fa a la possibilitat d’anar-se’n de vacances fora de casa, almenys una setmana a l’any, Catalunya és la 10a en poder-s’ho permetre, per sobre de la mitjana espanyola però lluny, novament del País Basc, Aragó o Navarra.
Risc de pobresa
En canvi, Catalunya és la 5a comunitat en ingressos mitjans, només darrere del País Basc, Navarra i Madrid amb un total de 12.205 euros l’any quan la mitjana espanyola és de 10.391 euros.
Aquest fet, junt amb les altres dades emmascaren una realitat social molt important a Catalunya. Que presenti riscos de pobresa alts però una renda mitjana alta en comparació a la resta de comunitats indica que el que diferència a l’autonomia catalana és la desigualtat, que és més alta. El valor mitjà, en canvi, està millor repartit a altres comunitats com Astúries o Aragó on no hi ha tants riscos de pobresa però tampoc tants rics com per pujar la mitja d’ingressos.
En el cas de la comunitat catalana, per tant, la quantitat de gent amb rendes molt altes fa que la mitjana d’ingressos anuals sigui alta, mentre darrere hi ha una part important de la població que té dificultats per arribar a final de mes, que no pot pagar el seu habitatge habitual ni permetre’s unes vacances a l’any.