CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
Cap universitat espanyola entre les 100 més ben valorades Cap universitat espanyola entre les 100 més ben valorades

Cap universitat espanyola entre les 100 més ben valorades

Les llistes més importants han publicat els rànquings de les millors universitats del món. No n’hi ha cap d’espanyola entre les més destacades
SocietatZResto 9 July, 2015 Núria Vilellas Camps 0
5 / 5 (1 votes)

Inici » Historic » Cap universitat espanyola entre les 100 més ben valorades

Ja s’han fet públiques les esperades llistes que revelen quines són les millors universitats del món. Malauradament cap universitat espanyola està entre les 100 primeres posicions a cap de les 3 llistes més reconegudes del planeta. Aquest fet és preocupant i sorprenent a la vegada, ja que el potencial en els estudiants del país hi és però sembla que no és suficient per entrar en les valoracions que fan aquestes llistes. De fet, segons Joaquim Coello, president honorari de l’associació Barcelona Global, d’acord amb el seu pes econòmic, Espanya hauria de tenir almenys una universitat entre les 100 o fins i tot les 60 primeres del rànquing. Les primeres universitats que hi apareixen són les clàssiques Harvard, Stanford, Cambridge, Princeton, Yale o Califòrnia, entre d’altres.

Què valoren aquestes llistes?

En el cas de la classificació valorada per la Universitat de Xangai, les més importants són aquelles universitats que posseeixen (professors o alumnes) algun premi Nobel, investigadors molt citats i articles publicats a Nature o Science durant els anteriors 10 anys. Han avaluat 1.200 universitats, i s’han publicat les 500 primeres del món. La Universitat de Barcelona està entre les posicions 150 i 200, i l’Autònoma de Barcelona, l’Autònoma de Madrid i la Universitat de València es troben entre la 201 i la 300.

La llista que fa el World University Ranking QS, que publica l’empresa britànica Quacquarelli Symonds, per la seva banda té en compte la perspectiva internacional, l’ensenyament, i la recerca i la transferència de coneixement, és a dir, la quantitat de publicacions indexades. En aquest cas l’ordre de facultats espanyoles que hi apareixen és el següent: 166. UB; 173. UAB; 178. UAM; 212. Complutense de Madrid; 254. Universitat de Navarra; 254. Universitat Pompeu Fabra.

El tercer rànquing que observem és el que fa el diari The Times amb informació proporcionada per l’empresa Thomson Reuters. En aquest cas es valora la qualitat de la investigació, la capacitat de trobar feina dels seus graduats, la presència internacional i els quocients dels estudiants. La primera universitat espanyola que apareix és la UPF a la posició 165. Les segueixen la UB (201-225), UAB (225-250), UAM i la UV (301-350).

La Univeristat de Harvard és de les primeres en totes les llistes

La Univeristat de Harvard és de les primeres en totes les llistes

Alguns d’aquests criteris són molt qüestionables, ja que una universitat molt gran pot tenir una gran quantitat de publicacions indexades, encara que la facultat en si no sigui res de l’altre món. Mentre que universitats petites però de gran qualitat, que evidentment no tenen un nombre tan elevat de publicacions, no podran entrar a la llista. Malgrat tot, aquests rànquings tenen una gran influència internacional, ja sigui a l’hora de captar estudiants o d’atraure inversions. Poder aparèixer en aquesta llista s’ha convertit en una obsessió per les universitats internacionals.

 Les universitats catalanes, les millor situades de l’estat

Malgrat no apareguin en les primeres posicions de la llista, les universitats catalanes tenen molt potencial. La informació sobre el global d’universitats que apareixen en aquestes llistes és poc descriptiu de la realitat, perquè algunes facultats de l’àmbit científic i tecnològic sí que consten en l’excel·lència internacional. Hi ha departaments molt ben situats, com Economia de la UPF, Arquitectura Ambiental de la UPC o Veterinària de la UAB. A més són les universitats de tot l’Estat espanyol que estan més ben situades, per davant de les de Madrid.

Així doncs, què és el que falla?

Encara que per departaments les universitats catalanes i espanyoles estiguin molt ben situades, el fet de no aparèixer en cap d’aquestes llistes dins dels 100 primers centres és un problema. Què és el que falla en la universitat? Tal com apuntava el catedràtic Borja Riquer en una entrevista a La Vanguardia que Catdiàleg va encarregar-se de recuperar amb els ítems més destacats, la crisi econòmica ha servit com a excusa per reduir “no només les partides econòmiques”, sinó també per reestructurar profundament la institució sense dir-ho clarament ni discutir-ho en els òrgans de representació universitària.

Borja Riquer, molt crític amb el sistema universitari català

Borja Riquer, molt crític amb el sistema universitari català

Un altre ítem a tenir en compte és el que apunta Enric Canela (citat per El Periódico), vicerector de la UB, on explica que moltes llistes penalitzen les universitats amb molts estudis professionals que generen poques publicacions “però que són imprescindibles per a un país”, com ara Magisteri o Infermeria. “Si s’apliqués només el criteri de publicacions altament citades, guanyaríem molts punts”. És el cas de la llista Best Global University (centrada en aquest camp), on la UB figura en la posició 97, i la UAB a la 160.

El que no es pot tolerar és que si Catalunya és la tercera regió de tot Europa on la matrícula universitària és més cara, no tingui cap universitat entre les primeres d’aquestes llistes mencionades. Hem de recordar que una matrícula a Catalunya en primera convocatòria surt a 2.011 euros, per sobre de la mitjana europea.

Nova llei per valorar la qualitat universitària

Ahir es va aprovar al Parlament la nova llei de l’Agència de Qualitat Universitària (AQU), que li atorga més autonomia i flexibilitat aquest organisme dedicat a l’avaluació del nivell dels centres universitaris de Catalunya. Es va aprovar amb els vots de CiU, ERC, PSC, i abstenció de PPC, ICE-EUiA, C’s i CUP. Aquesta és la primera llei específica que regula el funcionament de l’AQU, que el farà més transparent i podrà ser intervingut per alumnes i sindicats. Aquesta nova llei aportarà alguns canvis que potser afavoriran a millorar la qualitat de les universitats catalanes:

D’una banda escurçar els graus de 4 a 3 anys. De l’altre es busca un model de carrera molt més exigent amb la captació del professorat, que estaria obligat a demostrar experiència en una universitat estrangera, i finalment internacionalitzar les universitats i especialitzar-les. Així doncs, l’AQU disposarà de nous criteris per acreditar la qualitat de les universitats.

Núria Vilellas Camps

Periodista des de nena, sempre preguntant absolutament per tot. Amant de l’escriptura en tots els seus àmbits. Membre fundacional de la revista digital Microcosmos i actual tresorera. Redactora de Catdiàleg i col·laboradora en mitjans radiofònics. “L’ètica ha d’acompanyar sempre el periodisme, com el brunzit al borinot”, Gabriel García Márquez.

No comments so far.

Be first to leave comment below.

Your email address will not be published. Required fields are marked *

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, punxi l'enllaç per a major informació. ACEPTAR

Aviso de cookies