L’Ajuntament compra un edifici per evitar que els okupes vagin al carrer

L’Ajuntament de Barcelona ha comprat de manera escandalosa una finca sencera per 2,75 milions d’euros per tal d’evitar que els inquilins anessin al carrer. En concret, es tracta de 12 pisos habitats per veïns de rendes antigues, de mercat, i –d’aquí ve l’escàndol– per okupes. D’aquesta manera, el consistori ha exercit el seu poder per fer una acció de discriminació positiva. I és que a cada una d’aquestes famílies els hi ha donat una subvenció de l’elevada xifra de 181.252 euros. O el que és el mateix, a cada apartament on viuen okupes també els hi ha donat aquesta mateixa quantitat de diners.

Aquest edifici, que es troba al carrer Leiva, a Hostafrancs, era propietat del BBVA, i tenia la intenció de vendre’l al fons Vauras Investment i fer fora els inquilins. Però el consistori va fer ús del seu dret a retracte i ha pagat el cost de l’edifici.

“Una decisió excepcional per evitar l’expulsió dels veïns”, es justificava l’Ajuntament després de fer el moviment. Pel regidor d’Habitatge, Josep Maria Montaner, amb la compra han llançat un missatge de què rebutgen “aquestes operacions especulatives que expulsen veïns”. A més, segons la regidora del districte de Sants-Montjuïc, Laura Pérez, “defensem que l’habitatge no és una mercaderia, és un dret”.

Però no tot és tan senzill. Caldrà veure quina amortització tindrà aquest edifici. Si s’ha fet la compra a fons perdut, es tractarà d’un cas escandalós, ja que el govern no exerceix el mateix poder en tots els edificis que es troben en la mateixa situació. I en el cas que s’amortitzi, tenint en compte que els okupes no pagarien cap tipus de lloguer, l’Ajuntament tardarà anys a recuperar la inversió. Per posar un exemple, si es prengués de referència un lloguer de 400 euros, com a mínim faltarien 38 anys per recuperar-ho.

Caldria preguntar si el govern municipal hauria actuat de la mateixa manera si fos un bloc totalment format per llogaters, o si per contra ha actuat així perquè també hi havia okupes.

Cal tenir en compte que l’Ajuntament ha enviat dues senyals molt clares a través d’aquesta acció. La primera és que okupar surt rendible, ja que el premi de ser un okupa antisistema és que el consistori et ‘regala un pis’. La segona senyal és que si ets un inquilí normal, no t’has de preocupar pel lloguer, perquè ja te’l pagarà l’Ajuntament. Però això no és veritat, perquè no és possible. El govern de Colau no pot ajudar econòmicament a tots els habitants que es trobin en aquesta situació. Perquè, doncs, ha ajudat aquest edifici i no als altres? El consistori ha discriminat i privilegiat a uns, i això és totalment il·legal, perquè és injust.

Podrien haver obert una col·lecta popular perquè tothom que volgués pogués col·laborar econòmicament amb la causa, però no posar els diners de les arques públiques de la ciutat. Podria haver comprat l’edifici, fer fora els seus habitants i posar els pisos a concurs a partir d’establir unes condicions per tornar-hi a entrar. D’aquesta manera s’hauria regulat un tracte que donés igualtat d’oportunitats a tothom. Però en lloc d’això ha optat per afavorir a uns veïns determinats i a un col·lectiu concret de manera totalment premeditada. Aquesta acció és disposar dels cabals públics d’acord amb criteris subjectius, tot el contrari del què ha de fer l’Administració.

Es podria arribar a comparar amb el lloguer que el Trias pagava als okupes de Gràcia, però com a mínim aquella acció tenia l’objectiu de mantenir la pau social. Però quina justificació té l’acció del govern municipal actual? El nombre de desnonaments des que Colau està al mandat s’ha incrementat, i en canvi el seu govern es dedica a salvar edificis arbitràriament. Edificis que, per cert, estan okupats.

Inici » Historic » L’Ajuntament compra un edifici per evitar que els okupes vagin al carrer