Ada Colau vol gastar-se diners en quelcom inútil? Un exemple de mala política

Ada Colau està disposada a posar fi als carrers que porten qualsevol nom que recordi als borbons a Barcelona. En concret 12 carrers entre els quals destaquen, per exemple, el Carrer Ferran i el Carrer Princesa, dos dels més turísticament de la ciutat. Una mesura clarament ideològica que pretén ésser simbòlica però que podria crear problemes amb els quals l’Ajuntament no compta i que no implicaria cap retornament.

Un exemple de mala política

De fet, aquests tipus de reformes, que no implicant una millora a la vida de la ciutat, però que sovint són molt populistes, se solen prendre pensant que no impliquen costos. En principi, només cal dir que es canvia, acontentant, de forma barata, a una part de l’electoral. Però no és així.

Mentre el debat se centra, sobretot als mitjans generalistes, sobre la conveniència o no de treure els borbons dels carrers barcelonins, no es parla dels costos econòmics que implica per tothom aquesta reforma. Sobretot tenint que són 12 carrers, no només 1 (que és com se solen canviar els noms dels carrers), i que, a més a més, alguns són bastant grans (l’Avinguda Carles III n’és un exemple).

En primer lloc, només el fet de destinar recursos en canviar els cartells, en un moment en què no escassegen, com a mínim és antiestètic, sobretot per un govern municipal que, en teoria, venia a racionalitzar la despesa perquè fos més social. En segon lloc, el cost no només és per l’Ajuntament. Tots els comerços que allà estiguin, hauran de canviar les seves targetes, publicitats, cartells, pàgines web, etc.

A més a més, durant un temps de transició, fins que tothom interioritzi el canvi, hi haurà cartes que encara s’enviaran a aquestes direccions errònies i, per tant, serà més fàcil que es perden. Fins que tots els que hi viuen i hi tenen el seu negoci no truquin a totes les institucions, bancs i empreses que els envien quelcom per correu perquè actualitzin la seva direcció, fet molt angoixós, segurament deixaran de rebre algunes de les missives. Per no parlar de les renovacions de documents oficials, documents d’identitat inclosos (una targeta oficial que tots els ciutadans estan obligats a tenir actualitzada, el cos de la renovació del qual no el sufraga l’Estat).

Qui hauria de pagar aquest cost?

Com canviar tal cosa és un luxe, no és pas cap necessitat, i com es parla de canviar 12 carrers, no pas 1, els més lògic és que, si l’ajuntament els vol canviar, calculés el cost que suposaria pels comerciants i ciutadans que hi viuen allà i ho sufragués mitjançant una indemnització per les molèsties causades; cosa d’altra banda poc probable.

Deixant a part aquest fet, el que és segur, s’indemnitzi o no als afectats, és que el canvi suposa una despesa tant pel sector privat com pel públic. Una despesa que no és pas una inversió, perquè no produeix cap benefici objectiu per ningú. Aquesta proposta de Barcelona en Comú seria, per tant, un bon exemple d’una mala política pública, ja que implica gastar uns diners de forma innecessària per quelcom que no es retornarà. Serà, de fet, una despesa a fons perdut sense cap benefici ni econòmic ni social.

Dit d’una manera més gràfica: construir una carretera beneficia econòmicament els qui la utilitzen, obrir una nova línia de bus ajuda a qui li facilita el transport i li estalvia temps per anar a algun lloc. Canviar un nom de carrer només beneficia a l’empresa a qui se li encarreguen els nous cartells.

Els carrers afectats

En concret, els carrers afectats pel possible canvi són els carrers Alfons XII, Ferran, Princesa, Reina Cristina, Reina Amàlia i Reina Victòria, les avingudes Príncep d’Astúries i la del Borbó, les passeigs d’Isabel II i de Joan de Borbó, la plaça de la Reina Maria Cristina i la Gran Via de Carles III.

Inici » Historic » Ada Colau vol gastar-se diners en quelcom inútil? Un exemple de mala política