CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
Els 10 punts principals de la Llei de Transitorietat Jurídica publicada a El País Els 10 punts principals de la Llei de Transitorietat Jurídica publicada a El País

Els 10 punts principals de la Llei de Transitorietat Jurídica publicada a El País

La ‘llei de ruptura’ indica com serà el procés de trencament amb l’estat i contempla la declaració unilateral d’independència
CatalunyaPolíticaZPortada IzquierdaZResto 23 May, 2017 CatDialeg.cat 0
5 / 5 (1 votes)

Inici » Historic » Els 10 punts principals de la Llei de Transitorietat Jurídica publicada a El País

El País va publicar ahir en portada un esborrany del que seria la Llei de Transitorietat Jurídica de Catalunya, més coneguda com la llei de ruptura, que es posaria en marxa automàticament en cas de prohibició del referèndum. Almenys així ho indicava el mitjà. El govern de JxSí no va tardar a sortir en desmentir aquest document. Segons l’executiu català es tracta només d’un esborrany previ. Sigui com sigui, ha estat suficient perquè la Fiscalia de l’Estat ja hagi obert una investigació en ferm per concloure la il·legalitat del document.

Però quins són els 10 punts principals d’aquesta llei de ruptura que ha publicat El País?

1. Una llei equivalent a una Constitució

Aquesta llei aspira a funcionar com si es tractés d’una constitució catalana provisional durant dos mesos. Aquest és el termini establert perquè el Parlament de Catalunya posés en marxa un nou procés constituent, que s’hauria d’arribar a concloure amb la República Parlamentària de Catalunya. Segons la disposició de l’esborrany, si l’Estat espanyol impedís de manera efectiva la celebració del referèndum, aquesta llei entraria en vigor de manera completa i immediata quan el Parlament constati el seu impediment.

2. La pregunta del referèndum

Un dels apartats més destacats d’aquesta llei és que es revela quina seria la pregunta que el govern formularia al poble català pel referèndum. Vol que Catalunya sigui un Estat independent d’Espanya?. Segons aquesta llei, el resultat de la consulta seria vinculant, i no seria necessari ni un mínim de participació ni una majoria qualificada per la ruptura.

3. Ratificació de la independència si guanya el ‘sí’

El vot afirmatiu de la majoria dels vots vàlidament emesos implica la ratificació de la independència”. Així ho estableix l’esborrany. Però si no és necessari cap nombre de participants mínim ni una majoria qualificada, la ruptura es podria produir sense gaires garanties.

4. Organització del referèndum

Segons aquest esborrany, el referèndum es regularà a través d’un decret que detalla aspectes com “el model oficial de papereta, els procediments de votació, la duració de la campanya i la dotació de recursos humans i materials”. Cal posar èmfasi als dos últims punts, ja que el Tribunal Constitucional ha advertit reiteradament que no es poden utilitzar recursos públics, bé siguin econòmics o humans, per l’organització del referèndum.

5. Data de la consulta

Aquest projecte de llei no contempla la data definitiva del referèndum, si bé en fa una aproximació. Sembla que Puigdemont es reservi pels més propers la data exacta en què s’hauria de formular la pregunta als ciutadans. Ara per ara, segons els cercles independentistes, tot apunta que les dates més probables són el 24 de setembre o l’1 d’octubre. L’article només inclou el mes en què se celebrarà el referèndum: setembre del 2017.

6. Els mitjans s’hauran de posicionar

La llei també exposa de quina manera hauran d’informar els mitjans de comunicació, tant públics com privats, durant l’època de campanya electoral pel referèndum. Als públics hauran de “garantir els principis de pluralisme polític i social, de neutralitat informativa i d’igualtat d’oportunitats”. I els privats, a banda d’aquestes mateixes condicions, aquests hauran d’expressar o mostrar suport a una opciósempre que respectin els principis al·ludits i que es tracti l’opció oposada de manera equitativa o raonable”. Però sense especificar què seria equitatiu o raonable.

7. Una “llei fundacional”

El mateix esborrany es defineix com una “llei fundacional”. Aquesta llei especifica tots els detalls de la ruptura. Des de quins serien els ciutadans catalans i com seria possible obtenir la nacionalitat, passant per quines lleis espanyoles continuarien en vigor i quines deixarien d’estar-ho automàticament, fins a quin seria el destí dels funcionaris que resideixen a Catalunya. També té en compte el què passaria amb els contractes d’obra i serveis públics que s’han signat amb el govern central i amb els immobles i propietats de l’Estat espanyol que es troben a Catalunya.

8. Especial èmfasi a l’apartat de justícia

La part de la llei que fa referència a la justícia està molt ben detallada. Hi ha tres grans propòsits: el control rigorós del govern català, ja que seria el cap del govern el que nomenés el president del nou Tribunal Suprem; l’apropiació de totes les caues que afectin Catalunya i que estiguin ara en mans de l’Audiència Nacional o del Tribunal Suprem; i la voluntat “d’aturar o anul·lar els processos penals contra investigats o condemnats per conductes que buscaven un pronunciament democràtic sobre la independència de Catalunya o la creació d’un nou Estat de manera democràtica i no violenta”. És a dir, que tots aquells polítics imputats per causa del 9N, com Artur Mas o Francesc Homs, quedaríem absolts de desobeir el TC.

9. Llacunes legals i incògnites

L’esborrany dóna per suposats actes i realitats jurídiques i materials d’enorme transcendència i complexitat però que realment no s’han pactat enlloc. Com que la nova república continuaria formant part d’Europa, o que les prestacions socials com l’atur o les pensions estarien garantides, o que tots els impostos passarien a dependre íntegrament del Govern. Amb qui s’ha pactat tot això?

10. Aprovació exprés de la llei

La majoria independentista va aprovar al Parlament una reforma del reglament que tenia per finalitat agilitzar la tramitació de les lleis de desconnexió. Aquesta reforma permet tramitar les lleis del procediment de lectura única, amb el de màxima urgència, per la qual cosa restringeix el debat i la possibilitat de presentar esmenes. Això significa que en només 48 hores, i sense capacitat de reacció per part de l’oposició, la independència ja podria estar en marxa en aprovar-se aquesta llei de ruptura.

CatDialeg.cat

No comments so far.

Be first to leave comment below.

Your email address will not be published. Required fields are marked *

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, punxi l'enllaç per a major informació. ACEPTAR

Aviso de cookies