

La Xina obrirà la seva primera base militar a l’estranger
La ubicació escollida és Djibouti, un pas clau per a controlar l’accés al canal de Suez. L’estratègia s’emmarca dins els esforços del projecte “Nova Ruta de la Seda”
MónResearchZPortada DerechaZResto 10 October, 2016 Joan Prats i Amorós 0Djibouti és un país d’escàs pes econòmic i polític dintre de l’Àfrica, el continent sovint menys considerat del món. Situat just entre el Mar Roig i el Golf d’Aden (ja a l’oceà índic), la seva població no depassa el milió d’ànimes.
El port de Djibouti, un dels més importants de l’Àfrica, és el principal –i quasi bé, l’únic- motor econòmic del país, i proporciona la major part de les feines legals (tot i que la taxa d’atur estimada de Djibouti es situa entorn al 60%). Gràcies a les seves infraestructures, diversos estats africans sense accés a la mar poden importar i exportar les seves mercaderies.
Djibouti es troba situat en una excel·lent posició estratègica, d’es de la qual es té accés immediat al golf d’Aden i al Mar Roig a través de l’estret de Bab-el-Mandeb (literalment, “Porta de les Lamentacions”). Això implica controlar la ruta marítima que travessa el canal de Suez més al nord, per on es calcula que passa un 8% del comerç marítim mundial, incloent una part important del petroli destinat a Europa.
No és estrany, així doncs, que la potència colonial que tradicionalment ha dominat Djibouti, França, hi mantingui la major base militar a l’estranger: les Forces Françaises Stationnées à Djibouti (FFDj) sumen entre 1.900 i 1.500 militars, incloent un important contingent aeri.
Per la seva banda, Estats Units també és ben coneixedor de la importància geogràfica de Djibouti i compta amb una altra base militar, el Camp Lemonnier, en que hi ha milers de soldats nord-americans.
Aquest any és la Xina qui hi ha iniciat la construcció de la seva pròpia base, convertint el petit país africà en un autèntic camp militar internacional.
La creixent presència xinesa a Djibouti
Com a molts altres països africans, les inversions xineses a Djibouti han estat cada cop més importants durant els darrers anys. La Xina ha invertit milers de milions de dòlars en la construcció d’enormes infraestructures, que inclouen un nou port, dos aeroports, una línia fèrria que uneix Djibouti amb Etiòpia i una planta de tractament de sal, així com quilometres de canonades d’aigua i de petroli.
No obstant, com nombroses experts han apuntat, a hores d’ara ja s’ha fet evident que la presència de la Xina a l’Àfrica no és una mera qüestió d’extracció de matèries primeres. Ben al contrari, la Xina busca construir amb l’Àfrica (entesa com a regió) una profunda relació a llarg termini. La Xina cerca en el continent negre aliats polítics que la recolzin en l’escenari mundial i al mateix temps socis econòmics que contribueixin a la consolidació de la seva gegantesca economia.
Llegir també: L’Àfrica i la Xina, una relació estratègica a llarg termini
Un nou experiment xinès
Enguany queda clar els vincles xino-africans tindran una nova dimensió: la cooperació militar.
Segons escriu a The Diplomat François Dubé, el passat 8 d’abril del 2016 la Xina anuncià l’inici de la construcció d’una base naval a Djibouti. Tècnicament, es tractarà d’una base de suport logístic, però l’acord tancat entre els dos països permet a Beijing estacionar-hi fins a 10.000 soldats fins al 2026.

Mapa que mostra el traçat de la Nova Ruta Marítima de la Seda, a més dels components terrestres de la mateixa política. Font: Wall Street Journal
De fet, per a Dubé la Xina està duent a terme un experiment a Djibouti. Beijing vol estudiar amb un cas pràctic quines possibilitats i problemes comporta una relació estratègica veritablement profunda amb un país africà. El test de la base militar, inaudit en la història de la Xina, és d’especial interès per a l’experiment xinès.
Haver escollit Djibouti no és casualitat, ja que el país és una escala de l’anomenada “Nova Ruta Marítima de la Seda”, el projecte estrella de Xi Jinping pel que fa a política exterior xinesa. La Nova Ruta està concebuda per estendre la influència xinesa –tant econòmica com cultural- des del sud-est asiàtic fins a Europa, tot passant per les escales de l’Orient Mitjà i l’Àfrica. La Xina és el primer soci comercial de l’Àfrica en el seu conjunt des del 2008.
Llegir també: La Xina i la Nova Ruta de la Seda
Imatge de portada: membres de l’Armada de l’Exèrcit Popular d’Alliberament, el component naval de l’Exèrcit Popular d’Alliberament (nom que reben les forces armades xineses).
No comments so far.
Be first to leave comment below.