CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
Xina es fa a la mar i es consolida com a poder global Xina es fa a la mar i es consolida com a poder global

Xina es fa a la mar i es consolida com a poder global

A començaments de setembre, la Xina feu entrar vaixells de guerra en aigües nord-americanes. Simple fanfarronada o moviment estratègic?
FocusMónZPortada DerechaZResto 2 October, 2015 Joan Prats i Amorós 0
5 / 5 (1 votes)

Inici » Historic » Xina es fa a la mar i es consolida com a poder global

A començaments de setembre una petita flota de vaixells de guerra xinesos entrà en aigües nord-americanes. Concretament, els navilis de Armada de l’Exèrcit Popular d’Alliberament (nom oficial de la marina xinesa) passaren a unes 12 milles nàutiques de les illes Aleutianes, al nord de l’oceà Pacífic (veure mapa interactiu més a baix). El dret del mar considera aigües territorials l’àrea compresa entre la costa i 12 milles nàutiques mar endins, però n’estableix 12 més com a “zona contigua”. En declaracions del departament de defensa dels Estats Units, fou un pas innocent, és a dir, del tot legal. Tot queda, doncs, entre amics?

Oficialment, sí. A la pràctica, no. Al Pentàgon tenen motius per estar esverats perquè la gosadia xinesa cada cop arriba més lluny (literalment). Al començament la influència de Beijing era estrictament regional (invasió del Tibet, cooperació i conflictes amb l’Índia, Vietnam, Taiwan, etc.). Després començà a incrementar la seva presència econòmica i comercial a l’Àfrica. Encara més recentment, es sentí amb prou forces per emprendre accions més decidides, com iniciar el conflicte pel mar de la Xina meridional. Ara s’atreveix a posar vaixells de guerra davant els nassos del país del poderós del món. És una mera provocació, una fanfarronada per demostrar que Washington està exposat?

 

Sí i no. Podria ser que els xinesos cerquessin de fet dos diferents objectius amb la maniobra de la Aleutianes: primerament, retornar als americans la visita de dos bombarders B-52 al 2013, durant el conflicte de les illes Senkaku, que enfrontava la Xina i el Japó. Durant aquest, el Pentàgon decidí enviar els dos avions militars per provar que la “zona d’identificació aèria de defensa” establerta per Beijing no tenia cap mena de validesa internacional. Tot i que la situació té certament poc a veure, sembla que els xinesos estan jugant al joc del “si vosaltres podeu, nosaltres també”. Típic de les curses entre potències rivals i de l’estratègia de la dissuasió.

La segona intenció de l’armada xinesa seria assegurar l’accés als mercants del seu país a l’estret de Bering. Situat entre l’extrem més occidental d’Amèrica i el més oriental d’Àsia, aquesta ruta serà cada cop més rellevant econòmicament (amb motiu del desglaç de l’Àrtic produït pel canvi climàtic). I és clar, els xinesos volen assegurar-se que aquest accés resta obert. Com fer-ho? Com és habitual en el dret del mar, creant un precedent: “si Obama no se’m queixa ara, després tampoc ho podrà fer de forma justificada”. Simple, però el dret internacional públic (el dret consuetudinari, per ser més exactes) funciona així.

En definitiva, i des d’una perspectiva més amplia, als xinesos els interessa tenir una marina poderosa per motius estratègics (de grand strategy, dirien els estrategues). De fet fou un nord-americà, l’almirall Alfred Thayer Mahan, qui teoritzà el rol de l’armada com a projectora de poder. Per a Mahan, la marina de guerra és fonamental perquè és l’encarregada d’obrir i tancar l’accés als mars i oceans, que és per on passa la immensa major part del comerç mundial. No cal dir que, en un món “made in China”, pels xinesos és essencial assegurar les rutes marítimes i obrir-ne de noves i millors.

Imatge de portada: Reuters

Joan Prats i Amorós

Estudiant de postgrau al Department of War Studies de King's College, Londres. Graduat en ciències polítiques i de l'administració per la UPF. He realitzat un any dels meus estudis a Sciences Po Paris, amb menció Summa Cum Laude. Apassionat de les relacions internacionals i entusiasta de la idea d'Europa. He estat assistent de l'ambaixador d'Espanya a Costa d'Ivori, secretari de l'Associació Thomas More UPF i cap d'Scouts d'Europa. "Sovint he hagut d'empassar-me les meves paraules, i he descobert que eren una dieta equilibrada", Sir Winston Churchill.

No comments so far.

Be first to leave comment below.

Your email address will not be published. Required fields are marked *

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, punxi l'enllaç per a major informació. ACEPTAR

Aviso de cookies