CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
Urbanisme i infraestructures: Tenen model de ciutat els Comuns? Urbanisme i infraestructures: Tenen model de ciutat els Comuns?

Urbanisme i infraestructures: Tenen model de ciutat els Comuns?

Tenir un model de ciutat significa que es té la capacitat d’expressar-lo per mitjà de l’urbanisme. La Barcelona de Colau, una ciutat sense planificació urbanística?
Especial dos anys de ColauZPortada DerechaZResto 13 June, 2017 CatDialeg.cat 0
5 / 5 (1 votes)

Inici » Historic » Urbanisme i infraestructures: Tenen model de ciutat els Comuns?

Que és l’urbanisme? Cal recordar-ho perquè el mot s’utilitza en ocasions sense massa consideració al seu significat. Doncs fa referència al conjunt de disciplines que s’encarrega de l’estudi de les ciutats, el seu diagnòstic, comprensió i intervenció. Intenta comprendre els processos urbans per tal de planificar les intervencions per a la qualificació de l’espai. La complexitat d’una ciutat, implica d’igual manera la complexitat de l’urbanisme, ja que aquest es troba relacionat amb la dinàmica de les activitats econòmiques, ambientals i socials que es desenvolupen a aquesta.

Tenir un model de ciutat significa que es té la capacitat d’expressar-lo per mitjà de l’urbanisme i la seva relació amb la base econòmica de la ciutat. Ens temem que Colau i el seu equip de govern estan lluny d’entendre aquest fet, el que els porta a l’abundo verbal i a la migradesa resolutiva. El cas del turisme és paradigmàtic. El govern municipal instal·lat en la repressió, no sap entendre que Barcelona ha basculat bona part de la seva base econòmica en aquella direcció, i que sense alternatives potents en aquest sentit, el seu fracàs, com es fa evident, està cantat: es veurà submergida per l’allau turística.

L’urbanisme es percep especialment en les grans actuacions, no perquè siguin bones, sinó perquè exemplifiquen el que es fa. En el cas del govern de Colau, ensenyen precisament el que no es fa, mostra les seves carències. Els grans elements de la ciutat no han estat abordats, o simplement s’han ajornat, malgrat que molts d’ells mostren símptomes de clar deteriorament.

La Sagrada Família i Les Rambles són dos casos ben significatius en aquest sentit. D’una banda, són elements emblemàtics de la ciutat, que pel flux que generen condicionen tot un espai, i estan fortament lligats a la història i projecció de Barcelona. Són víctimes triomfals del turisme, i per tant, de tractament prioritari per part del govern. Però el resultat és el buit més absolut. No tenen res a dir, com succeeix amb la intervenció pobríssima de la Via Laietana, i l’oblit en relació a les dues grans polaritats verdes: Montjuïc i Collserola.

L’aturada plaça de les Glòries

El cas de les Glòries pertany a la tipologia de “l’aturada”. L’Ajuntament culpa Bimsa, l’empresa concessionària, dels retards en la construcció, del sobrecost de les obres i d’estar relacionat amb el 3%. Però el resultat és que anant bé, sense problemes litigiosos, caldrà esperar 12 mesos per la licitació d’un nou contracte, i el retard final pot ser de 19 mesos per acabar les obres com a mínim, i el risc de degradació de l’àrea.

La ferida de l’estació de la Sagrera

La ferida de l’estació de la Sagrera no depèn del govern de la Ciutat directament, però si políticament. I aquí el dèficit és polític. Heu reparat que ni l’alcaldessa ni els tinents alcaldes i regidors, tenen interlocució amb el govern espanyol? La segona ciutat de l’estat, una de les grans àrees metropolitanes d’Europa ha de ser un interlocutor habitual i privilegiat del govern. Si no és així, com ara succeeix, vol dir que els interessos de Barcelona estan mal defensats. Colau al cap de dos anys continua instal·lada en el míting, i es manté absent de l’alta gestió política. Amb l’agreujant que a més a més, és la presidenta de l’Àrea Metropolitana, que Maragall va elevar a la màxima densitat política, i els seus successors varen intentar mantenir amb més o menys encert, fins a l’absència de l’actual.

El tramvia i la no participació ciutadana

Un altre indicador de la manca de model és la inoperància en relació a la “constitució” de la ciutat, La Carta Municipal, perfectament oblidada. Un exemple, l’Article 301, estableix que “l’Ajuntament de Barcelona garanteix la participació ciutadana, especialment en les matèries que afecten més directament la qualitat de vida dels ciutadans”. És evident que el tramvia per la Diagonal és una d’aquestes matèries que alteraran substancialment l’estructura urbana de la ciutat. Malgrat l’obligació establerta, es nega a posar-lo a consulta. Hi ha un retrocés en els drets establers dels barcelonesos.

I el canvi no és menor. Observis en el diagrama la liquidació de tot el tram central pel vehicle privat que quedarà reduït a dos carrils per banda i banda. La reducció de la capacitat és substancial amb l’agreujant que en cada ocasió que es detingui un vehicle per desencotxar, reduirà el pas a un sol carril. Ara, el tram central té capacitat, no únicament pels carrils, sinó perquè no hi ha interrupcions per aturades d’aquella mena, ni per girs, per això estan els laterals. La seva capacitat és més gran per aquestes raons, i no només pels carrils.

urbanisme

Colau està decidida a dur a terme el tramvia per la Diagonal, encara que no ho vulgui consultar amb els veïns.

El tramvia per Diagonal és un risc de col·lapse urbà i metropolita innecessari, tant més quan en la pròxima dècada els canvis en els transports urbans seran disruptius.

El fracàs de la Superilla

El fracàs de la Superilla, significa una ferida de mort pel projecte de transformació de la ciutat d’acord amb aquesta figura urbanística. El precedent és nefast per la seva generalització que, a més a més, compta amb l’oposició pública i notòria del regidor d’urbanisme Daniel Mòdol.

Durant el seu mandat de quatre anys, Colau no haurà dut a terme cap obra d’envergadura. Fins i tot n’hi ha una d’interessant i que podia resoldre: la cobertura de la Ronda de Dalt, prevista per en Trias amb un cost de 400 milions, però que ha quedat reduïda a una mínima intervenció, que no resolt la frontera que significa aquella via, al destinar-hi tan sols 15 milions. I això malgrat que els ciutadans ja varen manifestar la seva preferència per la cobertura de la Ronda de Dalt en lloc del tramvia. Però no hi ha diners per cobrir la ronda i fer el tramvia.

L’única proposta nova d’abast i d’interès ha estat la relacionada amb l’eix fluvial del riu Besòs que, a més ha tingut una gran rebuda entre els alcaldes de Sant Adrià de Besòs, Santa Coloma de Gramenet i Montcada i Reixac. El projecte de convertir el riu en frontissa entre els municipis, i no en frontera, és una bona concepció. Celebrada la idea, ara caldrà valorar-ne la resolució, com en el cas del Pla de barris, que de moment presenta incògnites sobre el seu desenllaç. Han explicat el pla diverses ocasions, però sempre donant pocs detalls. La impressió que de la idea d’una actuació integral inicial es decanta cap al totxo sembla aflorar. En tot cas, és un tema que mereix un capítol a part.

CatDialeg.cat

No comments so far.

Be first to leave comment below.

Your email address will not be published. Required fields are marked *

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, punxi l'enllaç per a major informació. ACEPTAR

Aviso de cookies