CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
La Unió Soviètica, 25 anys després de la seva caiguda La Unió Soviètica, 25 anys després de la seva caiguda

La Unió Soviètica, 25 anys després de la seva caiguda

Què se’n ha fet de l’espai geopolític soviètic? Moltes de les estructures i elits soviètiques persisteixen, mentre els 14 estats post-soviètics es debaten entre les esferes d’influència russa i occidental
MónResearchZPortada DerechaZResto 15 December, 2016 Joan Prats i Amorós 0
5 / 5 (1 votes)

Inici » Historic » La Unió Soviètica, 25 anys després de la seva caiguda

El proper 26 de desembre farà 25 anys que la bandera de la Unió Soviètica es va arriar del Kremlin, per a ésser reemplaçada per l’ensenya de la Rússia pre-revolucionària. La conseqüència directa d’aquest terratrèmol geopolític fou la creació de 14 nous estats, mentre que la Federació Russa prengué el relleu de la Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques en matèria de dret internacional i com a membre de Nacions Unides.

Que se’n ha fet de l’enorme espai geopolític que ocupava la segona superpotència mundial?

Segons Anna Reid, escriptora del guardonat llibre Borderland: A Journey Through the History of Ukraine, la mateixa agenda de reformes que molts dels països post-soviètics tenien a començaments dels anys 90 segueix sent pràcticament la mateixa avui en dia. “Hi ha coses superficials que han canviat, com per exemple ara és possible trobar molt bons restaurants a Kiev, però la forma de funcionar de l’estat segueix sent la mateixa”, afirma Reid.

Tancament polític i corrupció

A l’interior de nombrosos països ex-soviètics sembla que el temps s’hagi aturat. Al Uzbekistan, per exemple, el president Islam Karimov ha governat ininterrompudament des de la independència del país al 1991 fins a la seva mort el passat 2 de setembre. A les eleccions celebrades el 4 de desembre, el seu delfí Shavkat Mirziyoyev obtingué la victòria amb un 88,6% dels vots. Per a la Organització per a la Seguretat i Cooperació a Europa (OSCE), a les eleccions els mancà una veritable alternativa al partit del govern.

Arkady Ostrovsky, cap de redacció de The Economist per a Rússia i Europa de l’Est, afirma que les estructures estatals de Rússia i de països com Ucraïna funcionen fonamentalment igual: “les elits segueixen ben instal·lades i captant rendes estatals”. A pesar d’aquesta semblança, matisa que políticament Ucraïna és més oberta que Rússia, on l’autoritarisme està ben consolidat. En canvi, econòmicament, Ostrovsky pensa que Ucraïna és un país més corrupte que Rússia. De fet, Rússia puntua millor que Ucraïna en els rànquings de percepció de la corrupció de Transparency International (posició 119 i 130 de 168, respectivament).

La persistència d’aquests patrons de corrupció es podria explicar en part, assenyala Ostrovsky, pel fet que tant Ucraïna com Rússia són països immensament rics en recursos; les elits tenen a què aferrar-se. En canvi, a Geòrgia, un país molt més pobre, les elits manquen de base material. Així, al 2003, a Geòrgia fou molt més fàcil iniciar un procés de liberalització i reformes estructurals, que ha contribuït decisivament a l’obriment del país i el seu acostament a Occident.

Els esdeveniments de Geòrgia del 2003, coneguts com la “Revolució de les Roses”, marcaren el punt i final de l’era soviètica del petit país caucàsic. Quelcom similar semblava estar succeint al 2014 a Ucraïna amb la revolució de la Euromaidan. No obstant, en aquesta ocasió, Putin aconseguí aturar el procés canviant la seva narrativa. De protestar per la manca de reformes post-soviètiques es passà a discutir sobre aspectes ètnics. El president rus fou molt hàbil en referir-se als drets de la minoria russòfona de l’est i sud del país com a excusa per intervenir-hi. Mentre, a Kiev, Ostrovsky afirma que el president que es presenta al món com pro-europeu, Petro Poroshenko, és tan contra-revolucionari (això és, contrari als ideals de l’Euromaidan) com el seu antecessor Viktor Yanukovich.

Està justificat l’imperialisme rus de Putin?

Per a Richard Sakwa, professor de política russa a la Universitat de Kent, la identitat de l’espai geopolític ex-soviètic continua indeterminada. No es estrany, doncs, que es segueixi fent referència a aquest amb el prefix “post-“, que fa referència al passat, no al present.

Sawka pensa que Rússia té interessos de seguretat legítims en la zona, però el problema és sempre el com Moscou els pot defensar sense vulnerar la sobirania dels estats que abans formaven part de la URSS. Per a James Nixey, cap del programa rus i euroasiàtic a Chatham House, afirmar que Rússia té uns drets especials sobre els altres 14 estats post-soviètics per raó de la seva major potència militar i econòmica i la seva posició central en l’antiga Unió Soviètica és injust, perquè suposa subordinar els seus interessos, igualment legítims, als de Moscou. “Acceptar una sobirania limitada per aquests països equival a tornar a la lògica de la Guerra Freda”, sentencia Nixey.

D’altres autors, com John Mearsheimer, pensen que igual que els Estats Units han construït el seu espai d’influència (actualment global) i Alemanya està desenvolupant el seu a Europa, Rússia també pot fer el mateix amb el seu de propi.

Imatge de portada: l’estrella roja de la revolució soviètica al costat de la bandera russa pre-revolucionària, adornada amb l’escut d’armes dels tsars al centre, adoptat com emblema de la Federació Russa al 1993

Joan Prats i Amorós

Estudiant de postgrau al Department of War Studies de King's College, Londres. Graduat en ciències polítiques i de l'administració per la UPF. He realitzat un any dels meus estudis a Sciences Po Paris, amb menció Summa Cum Laude. Apassionat de les relacions internacionals i entusiasta de la idea d'Europa. He estat assistent de l'ambaixador d'Espanya a Costa d'Ivori, secretari de l'Associació Thomas More UPF i cap d'Scouts d'Europa. "Sovint he hagut d'empassar-me les meves paraules, i he descobert que eren una dieta equilibrada", Sir Winston Churchill.

No comments so far.

Be first to leave comment below.

Your email address will not be published. Required fields are marked *

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, punxi l'enllaç per a major informació. ACEPTAR

Aviso de cookies