Un problema de fons de la Seguretat Social: millora l’atur, però no com ho hauria de fer

El dèficit de la Seguretat Social continua sense solucionar-se i Catalunya no és cap excepció. Aquest juliol ha estat per l’Estat un dels pitjors mesos en aquest sentit, de fet, el pitjor de l’any, cosa que comença a preocupar el govern. Però, per què hi ha aquest desajust i per què no millora si cada cop hi ha més llocs de treball?

La resposta està en el tipus de treball que s’està creant. La reducció de l’atur que està havent-hi no ho arregla a la velocitat que hauria de fer-ho perquè els nous contractes es fan amb aturats de curta durada i no amb els de llarga. I per a la Seguretat Social, no són el mateix uns que els altres.

Si els que van trobant treball són els de curta durada, la millora que presenta la Seguretat Social és petita. La raó d’això és que els de curta durada, normalment, encara cobren l’atur i, durant l’atur, l’Estat paga una part de la prestació a la Seguretat Social, de tal manera que si aquests troben treball, no passen de donar 0 a aportar quelcom a aquestes arques, sinó de pagar alguna cosa a pagar una mica més. Una millora substancial, però no tan gran com quan es contracta als de llarga durada.

I és que, en canvi, si qui troba treball és un aturat de llarga durada, que ja no cobren prestació i, per tant, a qui l’Estat no està pagant una part corresponent de l’ajut a la Seguretat Social, el fons estatal sí que passa de cobrar 0 a cobrar quelcom. Una millora molt més gran.

El desequilibri actuarial, l’altre problema

L’altre element que provoca el desajust és el que es provoca la diferència entre les condicions laborals que tenien els actuals jubilats quan treballaven i els qui treballen en l’actualitat. Els jubilats actuals, en un tant per cent gran, vénen de salaris alts, perquè procedeixen de llocs de treball fixos i de la indústria.

En canvi, les persones que ara paguen a la Seguretat Social tenen, en una gran mesura, contractes precaris i no vénen de la indústria sinó del sector serveis, amb pitjors salaris. És a dir, els jubilats tenen bones retribucions perquè van aportar molt a la Seguretat Social, però els que han de pagar-les ara, treballs tenen precaris i mal pagats. Un desajust que s’anomena desequilibri actuarial.

Finançament mitjançant impostos

Les perspectives de la Seguretat Social no és bona, per tant, si segueix amb el mateix ritme. El desfàs de juliol és equivalent al 0,4% del PIB i la xifra arriba just quan el govern ha començat a obrir el meló que fa anys que es discuteix: el de reformar del finançament de l’organisme.

La Seguretat Social ha de recórrer des de 2012 al Fons de Reserva per a les pagues extres. I aquest estiu, després de recórrer a aquests fons, el secretari d’Estat de la Seguretat Social, Tomás Burgos, va llançar la idea. A l’agost va apuntar que per augmentar els ingressos les prestacions de viudetat i orfandat es podrien costejar amb impostos. L’oposició coincideix, per la seva banda, amb l’Executiu en què s’ha d’afrontar la situació i obrir el debat.

Inici » Historic » Un problema de fons de la Seguretat Social: millora l’atur, però no com ho hauria de fer