CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
Un país nou sense una llei electoral de base? Molt soroll per no res Un país nou sense una llei electoral de base? Molt soroll per no res

Un país nou sense una llei electoral de base? Molt soroll per no res

Els partits polítics no s’han posat d’acord i el Parlament ha donat per tancat el tema de la nova llei electoral catalana, que finalment no es durà a terme
CatalunyaPolíticaZResto 8 July, 2015 Núria Vilellas Camps 0
0 / 5 (0 votes)

Inici » Historic » Un país nou sense una llei electoral de base? Molt soroll per no res

Després de la impossibilitat de posar-se d’acord, els grups parlamentaris han decidit oblidar la proposta de llei electoral catalana i finalment, en aquesta legislatura, tampoc n’hi haurà cap. Catalunya continua essent així, l’única comunitat autònoma que no té una llei electoral pròpia, i per aquestes properes eleccions s’haurà de conformar amb l’actual Llei Orgànica de Règim Electoral General (LOREG) i per una disposició transitòria de l’anterior Estatut d’Autonomia de l’any 1979 que estableix el mateix sistema que Espanya en les eleccions catalanes.

Així doncs, després de tants mals de cap, Catalunya s’haurà d’arriscar a participar en les eleccions autonòmiques sabent que la junta electoral que regirà aquest sufragi serà el govern central, l’espanyol (massa paradoxal si les eleccions tenen un propòsit de separar-se de l’Estat).

Molts electors es deuen estar plantejant com serà possible crear un estat propi si qui ha de dirigir el país no és capaç de posar-se d’acord per fer tan sols una llei electoral pròpia. I és que cada partit tenia la seva pròpia proposta i no estava disposat a cedir ni un pas respecte als altres. CiU, ERC i ICV eren els principals interessats en crear aquesta nova llei per facilitar aquestes eleccions suposadament “plebiscitàries”, i malgrat això, no han sabut trobar un punt de nexe per negociar. I és que no hi havia cap partit que estigués plenament convençut amb l’esborrany que van portar al Parlament i que, per tant, ha acabat en no res. De fet, aquesta proposta que no ha passat d’esborrany no presentava cap canvi substancial en l’actual llei, sinó futileses que variarien el mínim indispensable per no dependre de Madrid, i això és el que més criticaven els partits en contra d’aquesta llei, PSC, PPC i Ciutadans.

CiU, ERC i ICV, els principals impulsors de la llei electoral catalana

CiU, ERC i ICV, els principals impulsors de la llei electoral catalana

Tot plegat després de mesos i mesos de negociacions on només ha quedat la sensació d’haver perdut el temps. I tot plegat per acabar portant al Parlament una proposta que ja se sabia que no tiraria endavant perquè necessitaven dos terços de la cambra per ser aprovada i on ja es preveia que no rebria el suport necessari. Així doncs, després de 36 anys i de molts intents per reformar-la, Catalunya continuarà sense tenir cap llei electoral pròpia.

Què ha fallat de la proposta de llei?

Quan tot estava estancat, els partits interessats en la nova llei electoral, Convergència, Esquerra i Iniciativa van formular una possible solució d’emergència, que consistia en reafirmar l’actual fórmula basada en la Llei d’Hondt, i desbloquejar les llistes perquè cada elector pogués marcar a les butlletes electorals quins són els seus candidats preferits. Però no n’hi havia prou amb aquestes 3 forces polítiques, i no van trobar suport en cap altra.

El PSC no estava disposat a donar suport a una reforma de llei electoral que no tingués cap canvi substancial en el sistema electoral. Una de les seves propostes hauria estat suprimir el recompte per circumscripcions a favor d’un escrutini nacional dels vots. Però aquesta proposta perjudicava clarament territoris com Tarragona, Girona i Lleida, que actualment tenen més poder electoral que Barcelona. I d’aquesta manera, CiU i Esquerra també s’haurien vist perjudicats.

Aquesta proposta fallida presentava, com a principal novetat, la creació d’una Sindicatura Electoral Catalana, que faria les funcions de junta electoral, fet que hauria permès unes eleccions plebiscitàries sense dependre de la junta electoral espanyola.

Núria Vilellas Camps

Periodista des de nena, sempre preguntant absolutament per tot. Amant de l’escriptura en tots els seus àmbits. Membre fundacional de la revista digital Microcosmos i actual tresorera. Redactora de Catdiàleg i col·laboradora en mitjans radiofònics. “L’ètica ha d’acompanyar sempre el periodisme, com el brunzit al borinot”, Gabriel García Márquez.

No comments so far.

Be first to leave comment below.

Your email address will not be published. Required fields are marked *

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, punxi l'enllaç per a major informació. ACEPTAR

Aviso de cookies