CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
Un nou problema ambiental per Catalunya: la contaminació industrial Un nou problema ambiental per Catalunya: la contaminació industrial

Un nou problema ambiental per Catalunya: la contaminació industrial

Semblava que en els darrers anys s’havia aconseguit reduir les emissions de CO2, però la realitat és que la crisi havia aturat part de la indústria, que de mica en mica es torna a posar en marxa
EconomiaSocietatZPortada IzquierdaZResto 15 April, 2016 Núria Vilellas Camps 0
5 / 5 (2 votes)

Inici » Historic » Un nou problema ambiental per Catalunya: la contaminació industrial

A Catalunya se li ha d’afegir un nou problema ambiental. No n’hi havia prou amb l’excessiva contaminació provocada especialment pels vehicles, ni amb què les aigües freàtiques estiguessin contaminades, ni amb què la major part dels rius catalans també estiguin bruts i contaminats, ni amb què no existeixi cap programa de lluita contra l’erosió mentre el sòl cada vegada ho està més, ni amb què la processionària s’hagi apoderat del bosc, no. A més de tot això, Catalunya viu ara un repunt en la contaminació industrial. I això que semblava que era un problema que ja s’havia deixat enrere.

Des del 2007 que Catalunya havia presentat una caiguda continuada d’emissions de gasos d’efecte hivernacle, però el 2015 la tendència va canviar radicalment i les 126 instal·lacions relacionades amb el comerç d’emissions (combustió, generació elèctrica i indústria), van expulsar un total de 14,1 milions de tones de CO2, un 6,6% més que el 2014. Fins fa només 2 anys, la Generalitat atribuïa el descens d’aquesta contaminació a “les millores estructurals d’eficiència energètica i de reducció d’emissions”, tot i que admetia que “la crisi econòmica contribuïa clarament a la caiguda d’emissions.”

Així doncs, la idea que la millora en les emissions de CO2 procedent de la indústria anava per bon camí, s’ha quedat en una ficció, ja que la realitat és que hi havia crisis. Això significa que a mesura que la condició econòmica millori, continuarà creixent la contaminació industrial.

Ara que la crisi comença a reduir-se i el preu de les emissions de CO2 són més barates, les indústries aprofiten per emetre més contaminació.

Ara que la crisi comença a reduir-se i el preu de les emissions de CO2 són més barates, les indústries aprofiten per emetre més contaminació.

A més dels petits símptomes de recuperació econòmica, també han augmentat aquestes emissions pel baix preu que les plantes paguen per contaminar. 21 milions d’euros per 4,1 milions de tones de CO2 de més que van expulsar, segons els càlculs de la Generalitat facilitats pel Departament de Territori i Sostenabilitat. Aquesta, és una quantitat que podria augmentar, ja que avui, expulsar una tona de CO2 a l’atmosfera tan sols costa 5 €, mentre que el 2008 en costava 27. El problema està en què amb la crisi va caure la demanda, i com a conseqüència el preu que dóna dret a contaminar. I si aquest preu continua baixant, les empreses no invertiran en tecnologies més netes i, conseqüentment, més cares.

El 2005, any que es va arribar als pics més alts (20,2 milions de tones), la indústria catalana va començar a descendir amb les emissions de CO2, que amb la crisi es va accentuar fins a tocar fons el 2013 (13,1 milions de tones). Fins a l’any passat, on va tornar-hi a haver un increment, bàsicament provocat pel sector elèctric.

D’on prové la contaminació del CO2?

El sector de l’energia elèctrica, que l’any passat va expulsar a l’atmosfera 2,93 milions de tones de gasos d’efecte hivernacle (un 29,3% més que l’any anterior), haurà de pagar 14,5 milions d’euros per drets d’emissió. El sector de la indústria va expulsar 7,07 milions de tones el 2015, de les quals, un 40% correspon a la indústria cimentera. Finalment el sector de la combustió, que va emetre 4,07 milions de tones de CO2 el 2015 (3,57% més que el 2014), especialment de les plantes que converteixen la crema de combustibles d’origen fòssil en energia.

Núria Vilellas Camps

Periodista des de nena, sempre preguntant absolutament per tot. Amant de l’escriptura en tots els seus àmbits. Membre fundacional de la revista digital Microcosmos i actual tresorera. Redactora de Catdiàleg i col·laboradora en mitjans radiofònics. “L’ètica ha d’acompanyar sempre el periodisme, com el brunzit al borinot”, Gabriel García Márquez.

No comments so far.

Be first to leave comment below.

Your email address will not be published. Required fields are marked *

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, punxi l'enllaç per a major informació. ACEPTAR

Aviso de cookies