CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
Un G-20 a la xinesa Un G-20 a la xinesa

Un G-20 a la xinesa

La cimera de Hangzhou ha estat una nova operació mediàtica de la Xina, país que consolida la seva plaça de líder econòmic internacional. No obstant, la trobada ha conclòs sense cap compromís concret i amb una onada de censura a les xarxes socials xineses
FocusMónZPortada IzquierdaZResto 7 September, 2016 Joan Prats i Amorós 0
5 / 5 (4 votes)

Inici » Historic » Un G-20 a la xinesa

El passat 5 de setembre concloïa a la ciutat xinesa de Hangzhou, a prop de Xangai, la cimera del G-20, el grup format pels països més rics del món. Des de que el 2008 es trià aquest fòrum per a debatre la sortida de la crisi financera internacional, es considera que el G-20 és el instrument de cooperació internacional més important del món en matèria econòmica i financera.

La Xina, país encarregat d’acollir l’onzena edició del fòrum, acollí els altres membres amb la grandiositat a la que té acostumat el món. Fins i tot hi hagué un espectacle nocturn amb centenars de ballarins i complicats hologrames concebut pel mateix artista que dirigí la cerimònia d’obertura dels jocs olímpics de Beijing al 2008. La Xina aprofita qualsevol ocasió que se li posi al seu abast per a presentar-se al món amb l’esplendor amb que històricament s’ha conegut aquest mil·lenari país.

No obstant, malauradament pels líders xinesos, l’altre aspecte que ha transcendit de la trobada han estat les imatges de la vil·la de Hangzhou completament buida. Les autoritats xineses declararen una setmana de vacances públiques i “convenceren”, a una tercera parts dels 6 milions d’habitants de l’àrea metropolitana de Hangzhou.

Molta feina per a “El Gran Tallafocs”

Un aspecte menys comentat de la trobada ha estat el fet que, segons la investigadora Bethany Allen-Ebrahimian, el dia 4 de setembre fou la jornada amb més censures a les xarxes socials xineses dels darrers 12 mesos. La dada prové del projecte de la universitat de Hong Kong anomenat Weiboscope, que segueix les censures al país asiàtic.

Aquest fet és revelador perquè el passat diumenge es censuraren més publicacions que no pas durant el 50è aniversari de la Revolució Cultural, al maig passat. Moltes noticies publicades pels mitjans de comunicació xinesos mostraven un numero sospitosament baix de comentaris, a pesar d’haver estat compartits a xarxes socials com Weibo (la principal xarxa social xinesa) desenes de milers de cops. Sens dubte, han estat dies intensos pels tècnics del govern xinès que treballen a “El Gran Tallafocs”, pseudònim un tant irònic amb que s’anomena el conjunt d’organismes amb que Beijing controla internet dins les seves fronteres.

“Gran show, poca substància”

Què hi ha, però, sobre el contingut de la trobada? Paradoxalment, els temes discutits i els avenços aconseguits a la reunió han estat l’aspecte menys discutit del G-20 a Hangzhou.

Segons comenta Caitlin Byrne en un interessant anàlisi a The Guardian, la Xina ha aconseguit un cop més projectar-se al món com un país de primera línia però que alhora es preocupa per aquells que encara es troben en desenvolupament: mai hi havia hagut tants convidats de països pobres a una trobada del G-20. Aquesta actitud de “superpotència que abans havia estat també un país pobre i marginat” tracta d’emfatitzar amb l’Àfrica, Sud-Amèrica i països pobres asiàtics. Es tracta d’una estratègia de Beijing per fer front al domini nord-americà en matèria d’aliances internacionals.

I és que l’aproximació al que abans es coneixia com el “tercer món” és una de les claus de l’estratègia político-econòmica xinesa a llarg termini, que compren iniciatives ambicioses com el projecte “Nova Ruta de la Seda” (habitualment anomenada en anglès “One Belt, One Road”), o el Banc Asiàtic d’Infraestructures i Inversions (AIIB, per les sigles en anglès).

Llegir també: La Xina i la “Nova Ruta de la Seda”: a la conquesta cultural del món

Xi, Obama i el secretari general de les Nacions Unides Ban Ki-Moon durant la ratificació de l’acord del clima How Hwee Young/Pool Photo via AP

Xi, Obama i el secretari general de les Nacions Unides, Ban Ki-Moon (a l’esquerra), durant la ratificació de l’acord del clima. How Hwee Young/Pool Photo via APXina

Encara més imatges: just abans de l’arrencada del G-20, el president xinès Xi Jinping i Barack Obama oficialitzaven la ratificació dels seus respectius països de l’acord del clima de Paris per combatre el canvi climàtic. Una fotografia que va donar la volta al món.

No obstant, Byrne relata com els periodistes internacionals quedaren molt decebuts al llegir el contingut del comunicat final dels participants al G-20. En el document de 9 pàgines, pràcticament no hi havia cap mesura concreta. El comunicat feia referència a la necessitat d’adoptar una visió de llarg termini per a resoldre els grans aspectes macroeconòmics globals (creixement econòmic global lent, desenvolupament inclusiu). L’anomenat “Consenus de Hangzhou” també inclouria un compromís per a combatre l’evasió fiscal i la corrupció. Per a molts, els avenços realitzats en aquests dos importants camps són insubstancials.

Segurament qui ha sortit més enfortit de la trobada a Hangzhou és la Xina, tot i que aquest fet ja era previsible abans de la trobada. No obstant, cal no menystenir la importància del fòrum informal del G-20, ja que és un mecanisme que aconsegueix mantenir el contacte al més alt nivell possible de les economies més poderoses del món, i reuneix per primer cop els països industrialitzats (l’antic G-8) i les potències emergents (Xina, Índia, Brasil, Indonèsia, etc.). La propera cita delG-20 és a Alemanya al juliol de l’any vinent.

Imatge de portada: el president xinès Xi Jinping presenta les conclusions de la trobada del G-20 a Hangzhou, el passat 5 de setembre. Damir Sagolj, Reuters

Joan Prats i Amorós

Estudiant de postgrau al Department of War Studies de King's College, Londres. Graduat en ciències polítiques i de l'administració per la UPF. He realitzat un any dels meus estudis a Sciences Po Paris, amb menció Summa Cum Laude. Apassionat de les relacions internacionals i entusiasta de la idea d'Europa. He estat assistent de l'ambaixador d'Espanya a Costa d'Ivori, secretari de l'Associació Thomas More UPF i cap d'Scouts d'Europa. "Sovint he hagut d'empassar-me les meves paraules, i he descobert que eren una dieta equilibrada", Sir Winston Churchill.

No comments so far.

Be first to leave comment below.

Your email address will not be published. Required fields are marked *

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, punxi l'enllaç per a major informació. ACEPTAR

Aviso de cookies