CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
Perquè els organismes internacionals no reconeixeran la llei de transitorietat jurídica? Perquè els organismes internacionals no reconeixeran la llei de transitorietat jurídica?

Perquè els organismes internacionals no reconeixeran la llei de transitorietat jurídica?

JxSí i la CUP presenten els detalls de la nova llei de desconnexió, però aquesta posa de manifest alguns punts dèbils que els poden portar problemes
CatalunyaPolíticaZPortada IzquierdaZResto 29 August, 2017 CatDialeg.cat 0
5 / 5 (1 votes)

Inici » Historic » Perquè els organismes internacionals no reconeixeran la llei de transitorietat jurídica?

Junts pel Sí i la CUP van presentar ahir la llei de transitorietat jurídica, la que hauria de garantir la legalitat del trànsit de Catalunya cap a un estat independent si guanya el “sí” en el referèndum, i que actuaria com a Constitució provisional. Però la realitat és que aquesta llei conté elements que conduiran als organismes internacionals a no poder-la reconèixer.

Aquests en són els principals:

1. Trenca unilateralment amb la Constitució Espanyola

La llei de transitorietat jurídica passaria per sobre de la Constitució Espanyola trencant amb ella unilateralment. Ho fa a través de l’acceptació d’un referèndum, que a la seva vegada trencaria amb la legalitat espanyola, tal com va deixar clar la Comissió de Venècia. I és que la majoria de recomanacions del Consell d’Europa per fer un referèndum no s’han arribat a complir.

2. Vulnera la legalitat catalana

Aquesta nova llei també vulnera l’Estatut d’Autonomia de Catalunya. Aquesta és una norma que s’aprovaria per majoria simple, i un cop aprovada derogaria l’Estatut. Però no han tingut en compte que l’Estatut necessita una majoria de tres cinquenes parts per poder-se modificar, un fet que no es compliria. Per tant, la llei de transitorietat jurídica trairia la pròpia legalitat catalana, a més de l’espanyola.

3. Un mecanisme contrari a la democràcia parlamentària

Aquesta llei introdueix, per tal d’elaborar la seva pròpia constitució, un mecanisme que és contrari a la democràcia parlamentària, que és la que regeix a tot occident i que marca el cànon del que és demòcrata i del que no ho és.

Es tracta de convocar eleccions per crear un parlament constituent, que tindrà un mandat imperatiu als resultats d’un procés de participació previ per la nova constitució, i que estarà organitzat pel govern. Tot Parlament occidental, constituent o no, no està subjecte a mandat imperatiu. Gràcies a aquest fet els diputats no es deuen a ningú més que a la seva consciència, i això és el que els permet canviar de grup sense que es pugui impedir legalment, tal com garanteix la Constitució. I això funciona com a tal per evitar que hi hagi elements externs al Parlament que condicioni als diputats.

Per elaborar una Constitució aquest punt encara es veu més accentuat, ja que els diputats constituents tenen l’única missió de dur-la a terme, i l’elaboren amb absoluta llibertat de qualsevol altre criteri. La CUP planteja aquest punt com un gran avantatge perquè la població podrà participar, però la majoria dels punts que apareixen en una Constitució requereixen una alta capacitat tècnica, i necessiten precisió. Si no, es converteixen en un brindis al sol.

4. Opera canvis en l’organització de la justícia

La llei de transitorietat jurídica opera alguns canvis en l’organització de la justícia que la converteixen encara més condicionada pel poder polític del que ja és, i això pot ser subjecte de conflicte amb la UE.

CatDialeg.cat

No comments so far.

Be first to leave comment below.

Your email address will not be published. Required fields are marked *

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, punxi l'enllaç per a major informació. ACEPTAR

Aviso de cookies