CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
Ucraïna no aixeca el cap Ucraïna no aixeca el cap

Ucraïna no aixeca el cap

Dos anys després de la caiguda de Yanukovych, el futur d’Ucraïna segueix sent incert. La corrupció esquitxa sistemàticament al país, que ja no és al centre d’atenció mediàtica occidental
FocusMónZPortada IzquierdaZResto 21 April, 2016 CatDialeg.cat 2
5 / 5 (2 votes)

Inici » Historic » Ucraïna no aixeca el cap

El passat dimecres dia 20 concloïa la primera reunió des de fa dos anys entre  l’OTAN i Rússia. Aquest mecanisme bilateral, anomenat Consell OTAN-Rússia, es creà al 2002, i fins al juny del 2014 havia celebrat una trobada mensual de diàleg i cooperació.

El secretari general de l’OTAN, Jens Stoltenberg, afirmà després de la trobada d’aquesta setmana que “durant la reunió s’ha tornat a confirmar que estem en desacord, tant pel que fa als fets, com les narratives i les responsabilitats derivades de la crisi d’Ucraïna”. Com comentava irònicament Foreign Policy, el temps no sembla haver servit per a millorar la relació.

Mentre els enviats russos i de l’Aliança Atlàntica estaven molt ocupats arribant a aquesta productiva conclusió, a qui uns i altres declaren protegir es dessagnava. Ucraïna, país pel que Occident i Rússia diuen desviure’s, es troba en un estat cada vegada més lamentable.

Segons informa un ex-alt funcionari del Departament d’Estat nord-americà expert en l’antiga URSS, Josh Cohen, el país s’enfonsa sense parar en el fang de la corrupció mentre l’economia no repunta.

El 14 d’abril, Volodymyr Groysman prenia el càrrec com a nou primer ministre del país. El govern del seu antecessor Arseniy Yatsenyuk,  en el càrrec des de la caiguda de Yanukovych al febrer del 2014, havia estat repetidament acusat de corrupció i manca d’acció.

Dimissions de polítics reformistes

Darrerament s’han encallat diversos programes de reformes proposats per Occident, segons informa la BBC. Paral·lelament, les institucions ucraïneses pateixen una fuga continua de polítics reformistes frustrats. Aquest fou el cas del ministre d’economia Aivaras Abromavicius, qui acusà al govern de manca de voluntat per acabar amb la corrupció. El fiscal general adjunt d’Ucraïna faria el mateix el passat 16 de febrer, ja que el president Petrò Poroshenko estaria interferint en els seus esforços per eliminar la corrupció.

Encara pitjor, el govern sembla haver utilitzat càrrecs falsos per ordenar escorcolls… A les oficines del Centre d’Acció contra la Corrupció d’Ucraïna.

Joe Biden, el vicepresident nord-americà i per a molts el “best friend” d’Ucraïna després de la revolució pro-europea del 2014, es mostrà exasperat el passat desembre. Com Catdiàleg recollia, el vicepresident alliçonà al país en un discurs al mateix parlament de Kiev. Tenint en compte la situació actual, segurament no li faltaven motius.

Biden assegurà que la corrupció era un “càncer” que si no s’extirpava, amenaçava amb retirar l’ajuda internacional que rep el país.  Sembla que la classe política ucraïnesa no fa cas ni al millor amic del país.

“Menys pastanagues i més garrotades”

“Prou de pastanagues” demanava Cohen, referint-se al suport i al tracte privilegiat que rep el govern pro-occidental de Kiev a Occident. “El president Poroshenko és més part del problema que no pas de la solució”, afegia. Efectivament, ell mateix és un claríssim cas de portes giratòries (magnat de la industria alimentària), i ha donat suport actiu a càrrecs que han resultat ser corruptes.

Per a Cohen la solució és clara: cal passar de les paraules agressives de Biden als fets: no donar més ajuts fins que no s’avanci substancialment en les reformes. I afegeix que la societat civil ucraïnesa, tan activa durant la revolució contra el govern de Yanukovych, és el millor vigilant de la seva classe política. Però que ha estat fent aquesta societat civil des de llavors?

Cohen proposa que els Estats Units financin més i millor les organitzacions civils ucraïneses. Que aquestes teixeixin més relacions amb els governs occidentals, i que Estats Units pagui més mitjans de comunicació a Ucraïna. També demana que els governs occidentals recolzin activament els polítics reformistes a Kiev.

Tot plegat sona força intervencionista. Tan Rússia com els Estats Units han intervingut, cadascú a la seva manera i amb mitjans al seu abast, per inclinar en favor seu el futur d’Ucraïna. Ara, però, que Ucraïna ja no és cap novetat i hi ha assumptes més immediats que mereixen l’atenció d’uns i altres, el país es deixa dessagnar.

Imatge de portada: el president ucraïnès Petrò Poroshenko, a Kiev al 2015.

CatDialeg.cat

    Your email address will not be published. Required fields are marked *

    Ús de cookies

    Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, punxi l'enllaç per a major informació. ACEPTAR

    Aviso de cookies