CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
TV3 fa publicitat de l’eutanàsia en forma de debat TV3 fa publicitat de l’eutanàsia en forma de debat

TV3 fa publicitat de l’eutanàsia en forma de debat

El programa Els Matins fa un ‘debat sobre la regulació de l’eutanàsia’ amb quatre convidats a favor de la regulació i cap en contra
TelevisióZPortada IzquierdaZResto 28 February, 2017 CatDialeg.cat 0
5 / 5 (1 votes)

Inici » Historic » TV3 fa publicitat de l’eutanàsia en forma de debat

Per debatre un tema cal, indispensablement, i com a mínim, dues postures diferents. Si no existeixen dues posicions contradictòries, el debat no existeix, sinó que es converteix en un míting per alabar una idea i convertir-la en una veritat absoluta. El programa Els Matins de TV3 va fer un ‘debat sobre la regulació de l’ eutanàsia’ durant l’emissió del divendres passat, 24 de febrer. El problema és que TV3 va convidar quatre persones que defensaven aquesta regulació, però ningú que s’hi oposés. Fins i tot la presentadora va fer declaracions com: “es tracta que aquesta discussió arribi fins al Congrés dels Diputats”, ja que no és possible que “la llei segueix penalitzant a qui ajuda a morir algú”.

Que una televisió pública no mostri totes les veus existents d’una mateixa qüestió és un greu dèficit de pluralitat. En aquest cas, a més, no és una qüestió de desigualtat, com podria ser donar més pes a unes veus que a unes altres, sinó que és una qüestió d’omissió d’informació. És que la població catalana no té dret a estar informada des de totes les perspectives possibles? Especialment si qui informa és la televisió pública.

En el marc de la moció que el Parlament de Catalunya va presentar a la mesa del Congrés dels Diputats d’una proposta de llei per la despenalització de l’ eutanàsia, i la proposta de Podemos a Madrid per legalitzar aquesta pràctica, TV3 va voler incloure en la seva programació un espai dedicat a ‘debatre’ aquest fet d’actualitat.

Els quatre participants del debat van ser Núria Vera, filla de Montserrat Voltà, que va morir després d’una llarga malaltia i de molts patiments; el doctor Marcos Hourmann, el primer condemnat a Espanya per practicar l’eutanàsia a un pacient; Isabel Alonso, presidenta de l’Associació Dret a Morir Dignament de Catalunya; i Núria Terribas, presidenta de la Fundació Víctor Grífols i Lucas i especialista en bioètica.

El debat va introduir un vídeo que explicava tres casos diferents d’eutanàsia a Espanya. El ja conegudíssim Ramon Sampedro, l’home que es va quedar tetraplègic després de llençar-se al mar i xocar contra unes roques. El seu cas va ser molt polèmic durant els anys 90, i fins i tot se n’acabaria fent una pel·lícula (Mar adentro, d’Alejandro Amenábar). Va ser el primer espanyol a demanar per via judicial que se li practiqués l’eutanàsia, però li van denegar la petició. Va acabar prenent arsènic per suïcidar-se amb l’ajuda d’un tercer.

La pel·lícula d’Alejandro Amenábar explica la història de Ramon Sampedro.

Els altres dos casos són els d’Immaculada Etxebarria, a qui el 2007 se li va retirar el respirador en el qual va viure connectada durant tres anys, i Andrea, la nena de 12 anys que tenia una malaltia amb fase degenerativa terminal, els pares de la qual van decidir retirar-li els tractaments.

Retirar un respirador o una sonda d’alimentació no és eutanàsia, és un rebuig a un tractament regulat per la llei de dret d’autonomia del pacient

Vera, Hourmann i Alonso van fer una clara defensa a l’ eutanàsia i a la necessitat de despenalitzar de responsabilitats a aquelles persones que ajudin a qui ho desitja a morir “dignament”. Per la seva banda, Terribas, també molt a favor de regularitzar la situació, va puntualitzar que “dels tres casos exposats, ni el de la Immaculada Etxebarria ni el de l’Andrea són casos d’ eutanàsia, sinó casos de rebuig d’un tractament”. Un fet que està emparat pel marc legal actual. En el cas de Sampedro, ell no estava subjecte a un tractament que el pogués rebutjar, i per tant, l’única possibilitat que tenia de morir era ingerir cianur, i necessitava algú que l’ajudés en aquell acte. “Retirar un respirador o una sonda d’alimentació no és eutanàsia, és un rebuig a un tractament regulat per la llei de dret d’autonomia del pacient”.

És important diferenciar entre rebutjar un tractament i eutanàsia.

Això si, Terribas també va parlar d’aquells casos en els quals no hi ha un tractament i simplement es vol posar punt final a la vida, com el cas de Sampedro o de Montserrat Voltà, i va reivindicar que “ambdues opcions la decisió de la persona ha de ser factible”. Tot i així, aquí també cal recordar que “existeix un sistema excel·lent de cures pal·liatives, que permeten al malalt tenir la garantia que el sistema li oferirà una mort plàcida sense dolor”.

Ramon Sampedro no patia dolors físics

Alonso va recordar que gràcies a Sampedro “es va canviar el codi penal per la lluita d’aquest home”. Es van reduir les penes de les persones que col·laboressin en la mort d’una altra que ho hagués demanat reiteradament, en cas de malaltia de molt patiment i incurable. Però el cas de Sampedro, cal recordar, ell no patia ni estava a punt de morir, ja que no era un malalt terminal, i estava ben cuidat per la seva família.

CatDialeg.cat

No comments so far.

Be first to leave comment below.

Your email address will not be published. Required fields are marked *

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, punxi l'enllaç per a major informació. ACEPTAR

Aviso de cookies