CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
Turquia s’allunya d’Occident i s’apropa a Rússia i l’Iran Turquia s’allunya d’Occident i s’apropa a Rússia i l’Iran

Turquia s’allunya d’Occident i s’apropa a Rússia i l’Iran

Erdogan signa un acord de compra de míssils amb Rússia i rep els màxims caps militars de Moscou i Teheran. Aquestes maniobres demostren que les prioritats de Turquia són derrotar els kurds i guanyar influència a la regió
FocusMónZPortada IzquierdaZResto 13 September, 2017 Joan Prats i Amorós 0
5 / 5 (1 votes)

Inici » Historic » Turquia s’allunya d’Occident i s’apropa a Rússia i l’Iran

El passat mes d’agost, Turquia rebé dues visites extraordinàries: d’una banda, el cap de l’estat major iranià General Mohammad Bagheri, el màxim responsable de les forces militars iranianes. De l’altra, el seu homòleg rus, el General Valery Gerasimov. Es tracta de personalitats militars de primeríssima plana provinents de dos països tradicionalment rivals de Turquia.

A més a més, el passat dimarts dia 12 de setembre, Turquia anuncià que ja havia signat amb Moscou la compra de sistemes russos de míssils terra-aire S-400, que se situen entre els més moderns i potents del món.

La decisió no té precedents degut a les tensions entre l’OTAN, de la qual Turquia és membre des del 1952, i Rússia. A més, l’Aliança Atlàntica requereix als seus països membres que l’equipament militar que adquireixen sigui intercanviable amb els altres socis, per tal de incrementar la interoperabilitat.

Pels analistes Gonul Tol i Alex Vatanka, es tracta d’una senyal que indica que Ankara ha deixat definitivament de banda a Washington i l’OTAN.

Arribats a aquest punt, val la pena mirar enrere: al novembre del 2016, el govern de Recep Tayyip Erdogan tenia esperances posades en el nou president nord-americà. Erdogan felicità Trump personalment, i arribà a dir que les eleccions marcarien una nova era en les relacions entre els Estats Units i Turquia.

En aquell moment, segons Tol i Vatanka, Erdogan s’esforçava en mostrat hostilitat envers l’Iran, per tal de demostrar la seva voluntat de contenir aquesta potència regional, sobretot a Síria.

A canvi, Turquia esperava que els Estats Units reduïssin el suport que ofereixen a la milícia kurda YPG (acrònim per a “Unitats de Protecció Popular”). Ankara considera que el YPG no és sinó la branca siriana del PKK (el “Partit dels Treballadors Kurds”), l’organització dels kurds turcs que manté des de fa dècades un enfrontament amb les forces armades i de seguretat de Turquia.

No obstant, durant els mesos següents a les eleccions, els Estats Units seguiren apostant per reforçar el YPG. Actualment, soldats nord-americans recolzen els milicians kurds sobre el terreny. Per a Washington, es tracta de la força més competent de la regió per a combatre Estat Islàmic sobre el terreny. El dia 29 d’agost, tropes nord-americanes i rebels sunnites recolzats per Turquia arribaren a intercanviar trets, sense produir però baixes en cap dels dos bàndols.

Segons Tol i Vatanka, el principal motiu de la cooperació turca amb l’Iran i Rússia és la por a que els kurds guanyin més terreny al nord de Síria, que també marca la frontera sud de Turquia.

Per entendre per què Turquia sembla haver girat l’esquena definitivament a Occident cal saber que Ankara considera el PKK una amenaça existencial a nivell intern. Per tant, combatre els grups amb els quals li sembla que té vincle forts, com el YPG, és una prioritat a nivell de política exterior. Molt més que no pas destruir Estat Islàmic, a pesar de que aquesta organització ha perpetrat sagnants atacs a diverses ciutats turques durant els darrers anys.

Turquia col·labora amb Rússia i l’Iran en un seguit de iniciatives de seguretat regional. Els tres països presideixen les negociacions de pau per a Síria que es celebren a Astana. A més, tots tres s’han inclinat també en favor de Qatar durant la crisi diplomàtica oberta al juny i que encara dura. Totes aquestes maniobres demostren que Turquia s’està desmarcant del bloc regional liderat per l’Aràbia Saudita, cercant així més influència per a ella mateixa.

Finalment, cal afegir que en qualsevol cas Turquia, l’Iran i Rússia són tres països amb problemes interns ben diferents, i caldrà veure si aconsegueixen mantenir els seus interessos alineats a l’Orient Mitjà.

El cap de l’estat major turc General Hulusi Akar parla amb el seu homòleg rus Valery Gerasimov a Ankara, al març del 2017. Turkish Military/Handout via REUTERS

Joan Prats i Amorós

Estudiant de postgrau al Department of War Studies de King's College, Londres. Graduat en ciències polítiques i de l'administració per la UPF. He realitzat un any dels meus estudis a Sciences Po Paris, amb menció Summa Cum Laude. Apassionat de les relacions internacionals i entusiasta de la idea d'Europa. He estat assistent de l'ambaixador d'Espanya a Costa d'Ivori, secretari de l'Associació Thomas More UPF i cap d'Scouts d'Europa. "Sovint he hagut d'empassar-me les meves paraules, i he descobert que eren una dieta equilibrada", Sir Winston Churchill.

No comments so far.

Be first to leave comment below.

Your email address will not be published. Required fields are marked *

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, punxi l'enllaç per a major informació. ACEPTAR

Aviso de cookies