CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
Turquia ha declarat la guerra a Estat Islàmic massa tard Turquia ha declarat la guerra a Estat Islàmic massa tard

Turquia ha declarat la guerra a Estat Islàmic massa tard

El govern turc, obsessionat en fer caure el règim siri d’Al-Àssad, es despreocupà durant massa temps del problema que suposava Estat Islàmic. El recent atemptat contra l’aeroport d’Istanbul n’és una de les conseqüències
FocusMónZPortada DerechaZResto 7 julio, 2016 Joan Prats i Amorós 0
5 / 5 (1 votos)

Inici » Historic » Turquia ha declarat la guerra a Estat Islàmic massa tard

L’atac del 28 de juny contra el principal aeroport d’Istanbul que deixà almenys 44 morts i uns 200 ferits és tan sols el darrer episodi de la llarga guerra que Estat Islàmic manté contra Turquia. Una guerra ben desigual, perquè tot i la intensa activitat dels terroristes, els seus adversaris del govern turc han fet poca cosa, almenys fins recentment, per tal de combatre’ls.

Com recull Aaron Stein a Foreign Policy, Estat Islàmic ha reivindicat 10 atemptats amb bomba al país d’Ataturk des de gener del 2015. En total, 233 persones hi han perdut la vida.

Des de març del 2015, i veient com la situació empitjorava perillosament, les autoritats turques començaren a reaccionar amb més contundència. Des de llavors haurien detingut centenars de membres d’Estat Islàmic. Però com Stein afirma, de moment la capacitat de l’organització per seguir atacant en territori turc es manté quasi inalterada. El perquè d’aquesta aparent inconsistència s’explica pel fet que, durant molt de temps, l’aparell de seguretat turc ha treballat tan sols a mig gas contra Estat Islàmic.

El que cerca Estat Islàmic a Turquia és desestabilitzar la seva economia i incrementar les tensions ètniques i polítiques al sí del país, ja tenses de per sí degut a la política cada cop més autoritària i de trets islamistes del president Erdogan. Turquia és un objectiu tremendament atractiu a ulls d’Estat Islàmic: situat a les portes d’Europa, és la principal ruta dels refugiats sirians que tants maldecaps han portat a la UE. A més, està al costat mateix de les seves possessions a Síria i el nord de l’Iraq.

Segons Stein, sembla que els atemptats de la setmana passada s’orquestraren de manera conjunta entre membres turcs i membres estrangers d’Estat Islàmic (que foren els qui finalment els perpetraren).

Com succeí en molts altres països, i especialment en aquells on hi ha més musulmans, nombrosos joves turcs combateren als anys 80 contra els soviètics o als anys 2000 contra els nord-americans a l’Afganistan, per després tornar al seu país. A més, Turquia ha estat un important lloc de trànsit i centre d’operacions per a molts combatents gihadistes estrangers que es dirigien cap a l’Iraq per enfrontar-se als nord-americans o a Txetxènia i el Dagestan per a fer-ho contra els russos.

Quan el conflicte siri feia poc que havia començat, al 2012, sembla que els serveis d’intel·ligència turcs ja havien començat a vigilar membres turcs d’Al-Qaeda. No obstant, pel govern turc la prioritat en aquell moment era fer caure el règim de Damasc de Bashar al-Àssad, i segurament percebé als gihadistes com un aliat més que com un perill.  En qualsevol cas, està clar que el problema rebé una atenció molt menor a la que es posava en Al-Àssad. Aquesta relativa despreocupació l’aprofitaren ràpidament els gihadistes per ampliar les seves xarxes a Turquia, que inclourien tallers de fabricació d’explosius a Gazintrep, una ciutat turca propera a la frontera amb Síria, o cursos d’adoctrinament religiós.

Això explicaria l’increment dels atacs durant els darrers mesos: ara s’estan recollint els fruits de la imprudència de deixar fer als gihadistes entre el 2012 i començaments del 2015. Ara mateix a Turquia no li queda altra opció que seguir incrementant les accions, tan militars com policials, contra Estat Islàmic.

Imatge de portada: tancs turcs en posició a la frontera amb Síria. Davant seu es lliurava una acarnissada batalla entre kurds i combatents de l’Estat Islàmic. UMIT BEKTAS/REUTERS

Joan Prats i Amorós

Estudiant de postgrau al Department of War Studies de King's College, Londres. Graduat en ciències polítiques i de l'administració per la UPF. He realitzat un any dels meus estudis a Sciences Po Paris, amb menció Summa Cum Laude. Apassionat de les relacions internacionals i entusiasta de la idea d'Europa. He estat assistent de l'ambaixador d'Espanya a Costa d'Ivori, secretari de l'Associació Thomas More UPF i cap d'Scouts d'Europa. "Sovint he hagut d'empassar-me les meves paraules, i he descobert que eren una dieta equilibrada", Sir Winston Churchill.

No comments so far.

Be first to leave comment below.

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, punxi l'enllaç per a major informació. ACEPTAR

Aviso de cookies