CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
Trump, president: quinze observacions clau de tres experts en política nord-americana Trump, president: quinze observacions clau de tres experts en política nord-americana

Trump, president: quinze observacions clau de tres experts en política nord-americana

Des del paradoxalment elevat recolzament dels llatins a Trump fins a un possible acord del nou president amb la Xina, tres prominents experts ofereixen un completíssim panorama del resultat i les conseqüències de les eleccions nord-americanes
MónResearchSense categoriaZPortada IzquierdaZResto 11 noviembre, 2016 CatDialeg.cat 1
5 / 5 (4 votos)

Inici » Historic » Trump, president: quinze observacions clau de tres experts en política nord-americana

Després de l’elecció de Donald Trump com a quaranta-cinquè president dels Estats Units d’Amèrica, els mitjans d’arreu del món han produït una ingent quantitat de comentaris, explicacions i previsions.

En un moment en que hi ha massa informació disponible i abunden els anàlisis simplistes, cal més que mai escoltar els experts reconeguts en la matèria. Catdiàleg ha pogut escoltar en directe els comentaris de tres prominents personalitats de la política americana: Steve Erlanger, cap del London Bureau del New York Times; el professor Peter Trubowitz, director del US Centre de la London School of Economics; i Xenia Wickett, responsable del programa americà del think tank Chatham House.

Els tres han aportat interessants apunts no sols per entendre el resultat sinó també per començar a dibuixar la política del president Trump.

Sobre les eleccions

  1. Els tres factors claus de la victòria de Trump: Trubowitz els ha condensat en (1) la feblesa de la seva rival, qui estaria fóra de lloc en un context marcat pels discursos de Trump i Bernie Sanders, candidat a les primàries demòcrates derrotat Hillary Clinton; (2) la mobilització d’última hora d’un electorat republicà tradicional que temia, entre d’altres, una Cort Suprema dominada per magistrats pro-demòcrates; i (3) la forta sintonització entre Trump i un electorat blanc de classe social baixa habitualment desmobilitzat.
  1. Fortíssima caiguda en nombre total de vots del candidat demòcrata. Ha quedat clar que Hillary no il·lusiona. La candidata tan sols ha aconseguit 56 milions de vots, mentre que Barack Obama n’obtingué 69,5 al 2008 i 65 al 2012. Per a Trubowitz, això s’explica en part per la desmobilització dels electors negres i llatins.
  1. El Brexit i el resultat electoral són conseqüències de la crisi financera del 2007-2008. Així ho creu Erlanger, que explica en part el resultat per les conseqüències econòmiques de la crisi sobre molts ciutadans de classe mitjana. A més, Erlanger assenyala que els Estats Units i el Regne Unit es troben entre els països desenvolupats amb uns nivells més baixos de protecció social.
  1. Obriment o tancament al món, la nova clivella política? El resultat electoral també confirma que hi ha un corrent cada cop més fort de resistència a la globalització. La reconeguda professora de relacions internacionals Anne-Marie Slaughter afirma amb raó que la divisió política més rellevant ja no és esquerra-dreta sinó obriment o tancament a la xarxa global.
  1. Trump recull més vots entre els llatins que no pas Romney. Una altra paradoxa d’aquestes eleccions: un 30% dels llatins votaren a Trump, segons Trubowitz. Paradoxalment, és un percentatge superior que el que votà al candidat republicà Mitt Romney al 2012 (tot i que aquest últim es mostrà molt més moderat en política d’immigració).
  1. Atacar l’establishment republicà ha ajudat a Trump, en contra dels pronòstics. Molts mitjans han volgut transmetre la imatge de figures del partit republicà declarant contra Trump. No obstant, aquest fet hauria jugat en favor seu, ja que segons Trubowitz, “cada cop que [Trump] martellejava l’establishment republicà, captava vots de blancs desencisats amb el partit demòcrata”. Sembla, doncs, que el Partit Demòcrata està patint una crisi de credibilitat entre una part tradicional del seu electorat, la classe treballadora.

Sobre política domèstica

  1. Societat dividida, però també partits dividits: per a Wickett, els demòcrates no oblidaran fàcilment tots els atacs de Trump contra la seva candidata. La distància entre els seguidors de Trump i Clinton és d’una profunditat inaudita als Estats Units. Però a més, els dos partits estan profundament dividits a nivell intern. La divisió dels republicans entre “trumpistes” i conservadors (entre els quals el speaker de la Cambra de Representants, Paul Ryan), és prou coneguda. Menys conegudes són, però, les ferides del Partit Demòcrata, entre el sector conservador i el populista-progressista (el de Sanders). Si es té en compte que la política nord-americana és bipartidista, la crisi simultània dels dos partits pot suposar greus problemes institucionals.
  1. Trump no té experiència política, però el seu cabinet sí que en tindrà: molts han subratllat la nul·la experiència en gestió i polítiques públiques de Trump. No obstant, el seu gabinet presumiblement en tindrà. Per exemple, segons Foreign Policy, qui sembla ara per ara que té més possibilitats de ser secretari de defensa és el senador Jeff Sessions, membre del Comitè de Serveis Armats al Senat. D’altra banda, Mike Pence, vicepresident de Trump, ha estat des del 2013 governador de Indiana i fou escollit per primer cop a la Cambra de Representants al 2000. Es comenta que el personal de seguretat nacional de Trump serà una barreja de nou-vinguts poc ortodoxos amb els cànons del Pentàgon i republicans veterans del sector més dur de Bush fill. En qualsevol cas, el més important d’un president és de qui s’envolta. Així doncs, (quasi bé) tot està per fer.
  1. Trump haurà de vetllar especialment per la seva política social: ja que molts votants l’han recolzat pels seus plans de foment de l’ocupació, formació professional i grans infraestructures, Trump es juga aquí la seva credibilitat. Segons Wickett, és per això esperable que les primeres accions de Trump com a president es donin en aquests camps.
  1. Sempre cal tranquil·litzar els mercats. Una font provinent d’una empresa de gestió de riscos de Londres ha afirmat que James «Jamie» Dimon, president de JPMorgan Chase, podria ésser escollit secretari del tresor. En qualsevol cas, això seria un gest tranquil·litzador dirigit a Wall Street, on Trump té molts opositors. Per a Trubowitz, és esperable que amb Trump “hi hagi canvis, però no canvis radicals”.
  1. La fortalesa de les institucions polítiques nord-americanes frenarà els projectes més radicals de Trump: per a Wickett, l’efectiu i consolidat sistema de separació de poders d’Estats Units entre executiu, legislatiu i judicial (conegut com a checks and balances) tindrà un paper clau durant la presidència de Trump, ja que li marcarà uns límits dels quals només es podria escapar amb un enorme cost en la seva credibilitat.

Sobre política exterior

  1. Política exterior: una excepció al punt anterior? Als Estats Units sovint es veu la política exterior com un “coto de caça” privat del president. Efectivament, molts dels mecanismes de checks and balances són menys rellevants. Per tant, política exterior és l’àmbit sobre el que plana la incertesa més gran.
  1. El lideratge occidental del món és més dubtós que mai: amb un futur president dels Estats Units extremadament aïllacionista i una Unió Europea col·lapsada des de fa anys, és probable que Occident i el seu model polític que ha volgut exportar arreu -la democràcia liberal- perdin encara més credibilitat als països emergents d’Àsia i Àfrica.
  1. Le Pen, més a prop de la presidència de França? Erlanger afirma que Marine Le Pen surt especialment legitimitzada de les eleccions nord-americanes, i que comença a dibuixar-se per primer cop la possibilitat de que obtingués la victòria en la segona volta de les eleccions presidencials.
  1. L’acostament amb Rússia i la Xina, probable: Wickett pensa que Trump buscarà un acord relativament ràpid amb Vladimir Putin, perquè tindrà necessitat de demostrar haver aconseguit quelcom en política exterior. Trubowitz coincideix amb que Trump cercarà algun èxit fàcil en aquest àmbit, tot i que veu més probable un acostament a la Xina de Xi Jinping. Segons ell, Xi podria oferir concessions comercials als Estats Units (quelcom suculent per al proteccionisme de Trump) a canvi d’una menor presència nord-americana a l’Extrem Orient.

Imatge de portada: Donald Trump a la seva oficina a la Torre Trump, a Manhattan. The Washington Post/Getty Images.

CatDialeg.cat

    Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

    Ús de cookies

    Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, punxi l'enllaç per a major informació. ACEPTAR

    Aviso de cookies