CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
Trump, Clinton i la perillosa política exterior de Putin Trump, Clinton i la perillosa política exterior de Putin

Trump, Clinton i la perillosa política exterior de Putin

Acusacions a Putin d’estar rere el ciber-atac contra el Comitè Central del Partit Demòcrata de Clinton i a Trump de recolzar al president rus. Mentre, aquest mena una política exterior cada cop més arriscada i excloent que se li pot girar en contra
FocusMónZPortada DerechaZResto 1 August, 2016 CatDialeg.cat 0
5 / 5 (3 votes)

Inici » Historic » Trump, Clinton i la perillosa política exterior de Putin

Trump i Putin tenen quelcom en comú: no els agrada gens ni mica Hillary Clinton. Segons Andrei Soldatov, periodista rus expert en els serveis de seguretat del seu país, al Kremlin tem que amb Clinton, una liberal decidida, de presidenta, les sancions contra Rússia prosseguiran.

 

Una Clinton presidenta perseguirà probablement una política internacional semblant a la d’Obama, és a dir, promoció de la democràcia i els ideals liberals arreu del món, igual que ha fet -maldestrament- Obama. En aquest esquema no hi ha lloc per a la nacionalista Rússia de Putin. Trump, en canvi, ha donat ja mostres de ser més pragmàtic que Clinton en política internacional, com la professora Rosa Brooks apuntava molt encertadament en un article l’abril passat. I sense anar més lluny, Donald Trump va afirmar la setmana passada que Putin era un líder més fort que Obama.

Potser per això, el Kremlin podria estar immiscint-se en la política electoral nord-americana: la pròpia Hillary Clinton ha denunciat que els serveis d’intel·ligència russos hackejaren els ordinadors del Comitè Central Demòcrata del seu partit. A Clinton li ha faltat temps per acusar alhora a Trump d’estar recolzant a Putin.

De moment els Estats Units no han acusat formalment a Rússia d’estar al darrera de l’episodi, tot i que experts en ciber-seguretat i funcionaris nord-americans han assenyalat que Rússia estaria implicada en la publicació dels correus electrònics personals que ha causat a Clinton tants problemes.

Quan se li ha preguntat al ministre d’afers exteriors rus, Sergey Lavrov, sobre la potencial implicació de Rússia en l’atac al Comitè Central Demòcrata, aquest s’ha mostrat sorprès. “Genuïnament sorprès”, afegeix Soldatov: no s’esperava la pregunta ja que ningú l’hauria informat al respecte. Pot ser que realment Rússia no tingui res a veure amb l’atac, però també pot ser que la decisió d’atacar s’hagués pres sense informar a Lavrov.

 

Si es confirma aquesta segona hipòtesi, seria una mostra més de com Lavrov, un diplomàtic amb una experiència inigualada (ocupa el seu actual càrrec des de 2004), està sent apartat de la presa de decisions en matèria de política exterior. S’ha suggerit que el cercle on es prenen les decisions importants de Rússia és cada cop més tancat i petit. Segons Soldatov, el prudent Lavrov no estaria ja al front de la política russa a Síria i Ucraïna, sinó que se’n ocuparia directament la camarilla més íntima de Putin. I aquest selecte grup seria el responsable d’oferir a Putin les solucions dràstiques que vol escoltar cada cop que es planteja una nova crisi o assumpte d’importància per al Kremlin.

 

El Kremlin no té així doncs, inconvenients en realitzar agressives maniobres com les efectuades a Crimea o Síria, menar ciber-atacs com els dirigits contra una planta energètica ucraïnesa, o publicar una conversa entre la Secretaria d’Estat adjunta per Europa i l’ambaixador nord-americà a Ucraïna. L’elit russa no ha de respondre davant de ningú, ni preocupar-se per l’opinió pública russa: ells són, pràcticament, l’opinió pública.

 

No obstant, en un món globalitzat i completament interconnectat per internet, aquesta política té uns límits que fa uns anys no existien. Rússia no es pot aïllar completament perquè, com totes les economies del món (Estats Units inclosos), depèn d’altres. Combinar el sectarisme en que sembla que està caient Putin amb la política d’una gran potència mundial com la que aspira a recuperar el president rus pel seu país és actualment incompatible.

 

Hi ha massa factors que el Kremlin no pot controlar, el primer dels quals és internet. Seguir realitzant ciber-atacs -o almenys, semblar-ho- és molt arriscat, perquè un cop feta l’acusació contra Rússia, tot queda fóra de les mans de Putin, i la confiança que els altres països poden tenir en el Kremlin es veu seriosament erosionada.

 

És per això que cal que Putin canviï urgentment d’estratègia i abandoni el seu secretisme actual, per tornar a confiar en persones de gran vàlua pels interessos russos com és el ministre Lavrov.

CatDialeg.cat

No comments so far.

Be first to leave comment below.

Your email address will not be published. Required fields are marked *

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, punxi l'enllaç per a major informació. ACEPTAR

Aviso de cookies