Transsexuals i ninis: quan es perd el món de vista per una percepció equivocada

La transsexualitat està a l’ordre del dia. Constantment apareixen nous casos als mitjans de comunicació per mostrar com a gran una realitat que no ho és tant. La transsexualitat és un trastorn que sembla que hagi de ser molt comú, però la veritat és que en tot Espanya només hi ha 5.378 casos de persones que creuen tenir un cos que no es correspon amb la seva identitat sexual. Aquestes són les conclusions a les quals ha arribat un estudi elaborat per la unitat de trastorn d’identitat de gènere de l’hospital Regional Universitari de Màlaga Carlos Haya, un dels hospitals que més operacions de canvi de sexe s’encarrega de fer de tot l’Estat.

Si busquem quina proporció ocupen les persones transsexuals entre els 46 milions i mig d’habitants d’Espanya (exactament el país va tancar el 2015 amb 46.524.943 habitants), aquesta suposa només el 0,0001% de la població. O dit d’una altra manera, només un de cada 8.650 habitants és transsexual.

Dins del marc de la reunió que s’ha de celebrar aquest dijous entre el Departament d’Ensenyament i l’Observatori contra l’Homofòbia per elaborar un protocol comú d’actuació per evitar l’assetjament escolar, sembla interessant fer un repàs de quants alumnes de Catalunya es poden trobar afectats per aquest trastorn. Així que si es divideix el nombre total d’estudiants de Catalunya (entre primària i secundària hi ha un total de 977.591 alumnes) pel nombre de transsexuals que toca per habitant (1 cada 8650), el resultat final és que a Catalunya el nombre total d’estudiants transsexuals és aproximadament de 113. Per tant, tot i que el problema existeix, la magnitud d’aquest no és tan gran com sembla.

El 30% de repetidors davant del 0,0001% de transsexuals entre els alumnes catalans: què hauria de tenir prioritat?

Si posem la vista en altres problemàtiques que sí que haurien de trobar resposta urgentment pel Departament d’Ensenyament, la més evident és que un de cada tres estudiants de 15 anys ha repetit almenys una vegada a la vida, i que entre el 20 i el 25% dels joves d’entre 16 i 18 anys són ninis (el pitjor percentatge de la UE). Aquest és un problema greu que afecta una quarta part dels estudiants de Catalunya, que un cop finalitzin l’educació obligatòria es trobaran sense feina i sense estudiar. I quin protocol existeix per preveure com aturar aquest percentatge de repetidors, que la majoria s’acabaran transformant en ninis? Qui s’ha ocupat d’aquest problema? De moment, ningú.

El greu problema de l’educació: un de cada tres alumnes de 15 anys han repetit almenys una vegada.

Que les institucions educatives que regeixen les polítiques de Catalunya s’ocupin de problemes com la integració de la transsexualitat entre els estudiants per evitar l’assetjament escolar està molt bé, però primer s’han de preocupar de resoldre el desastre dels resultats acadèmics de tots els estudiants, ja que el percentatge d’afectats és molt més que preocupant (un 30% de repetidors davant d’un 0,0001% de transsexuals). La impopularitat de les institucions augmenta si presten més atenció a qüestions absolutament marginals des d’un punt de vista quantitatiu.

El Parlament fa gran un problema marginal

Tot plegat va començar el passat mes de febrer, quan es va aprovar una moció al Parlament en què s’instava al govern a impulsar els mecanismes necessaris per detectar els casos d’assetjament per una qüestió de transsexualitat. D’aquell ple se’n va extreure la reclamació específica de crear un protocol concret pels alumnes transsexual. A veure quan s’extreu un protocol concret per combatre el fracàs escolar.

Inici » Historic » Transsexuals i ninis: quan es perd el món de vista per una percepció equivocada