CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
Tot el que la Caputxinada ha fet per Catalunya Tot el que la Caputxinada ha fet per Catalunya

Tot el que la Caputxinada ha fet per Catalunya

El març de 1966, 450 estudiants, professors i intel·lectuals es van reunir als Caputxins de Sarrià per fundar el Sindicat Democràtic d’Estudiants de la UB
CatalunyaPolíticaZPortada DerechaZResto 11 March, 2016 CatDialeg.cat 0
5 / 5 (3 votes)

Inici » Historic » Tot el que la Caputxinada ha fet per Catalunya

Ja fa 50 anys de la Caputxinada. Entre el 9 i l’11 de novembre del 1966, 450 persones, entre les quals hi havia estudiants, professors i intel·lectuals, es van tancar al convent dels Pares Caputxins de Sarrià per crear el Sindicat Democràtic d’Estudiants de la Universitat de Barcelona (SDEUB). Però encara que volguessin ser discrets, no van passar desapercebuts als ulls de la policia franquista, que durant tres dies van oferir un setge constant al monestir.

A l’acte hi van assistir molts dels que esdevindrien grans personalitats i que ocuparien càrrecs importants en el futur lideratge de la societat catalana, com Salvador Espriu, Joan Oliver, Lluís Maria Xirinacs, Oriol Bohigas, Maria Aurèlia Capmany, Antoni Tàpies, Jordi Solé Tura, Raimon Obiols, Josep Maria Benet i Jornet, Montserrat Roig i Fransitorra, Ricard Salvat, Manuel Sacristán, Mercè Sala, Josep Maria Martorell… i un llarg etcètera.

La policia franquista va rodejar durant tres dies els Caputxins de Sarrià.

La policia franquista va rodejar durant tres dies els Caputxins de Sarrià.

El comissari Vicente Juan Creix va ordenar a la policia franquista que assaltés el convent, que durant dos dies van tenir-lo encerclat. I el resultat de tot plegat va ser el naixement del SDEUB, que va sortir com a resposta al rebuig del model universitari del franquisme, i les 450 persones que estaven a l’església dels Caputxins van signar un manifest per una universitat oberta, lliure i democràtica en contraposició de la universitat totalitària i pobre del règim.

La Caputxinada va representar 3 coses importants per Catalunya:

1. Capacitat organitzativa del món universitari

Aquella va ser la prova de la gran capacitat organitzativa del món universitari de l’època, que va aconseguir convocar estudiants, professors i personalitats de molts àmbits diferents amb l’únic objectiu de millorar un sistema universitari lúgubre. I malgrat que no van aconseguir desviar l’atenció policial, sí que es van poder reunir els dies necessaris per crear el SDEUB. Una protesta universitària que va donar peu a les futures generacions a lluitar pels seus drets estudiantils, encara que la capacitat organitzativa d’aleshores res té a veure amb l’actual.

2. Normalització del PSUC com a membre de l’oposició

La Caputxinada també va ser decisiva per la normalització de la posició del PSUC en el marc de l’oposició. Encara que els comunistes estiguessin molt més afeblits que anys enrere, les forces de l’oposició no estaven disposades a participar en organismes de coordinació on estigués present aquest partit. Cal dir que el PSUC, com a partit comunista espanyol, ja havia canviat la seva línia dura cap a la tendència del que acabaria essent l’eurocomunisme.

Amb el setge i posterior assalt al convent, es va engegar un moviment unitari de solidaritat política i ciutadana, que va ser el germen de la plataforma La Taula Rodona (1966-1973) d’oposició catalana (l’antecedent de l’Assemblea de Catalunya), que va comportar que els sectors eclesiàstics s’incorporessin en la lluita antifranquista (hi va haver una manifestació de capellans a Barcelona l’11 de maig d’aquell mateix any).

Una de les reunions que es van dur a terme amb la Caputxinada.

Una de les reunions que es van dur a terme amb la Caputxinada.

Es podria dir que amb la Caputxinada es va aconseguir que per primera vegada que els comunistes i els independentistes seguessin a la mateixa taula al costat dels socialistes, els democratacristians, els de l’esquerra i les personalitats independents que formaven l’oposició.

No sempre va ser fàcil. La Federació Nacional d’Estudiants de Catalunya (FNEC) va tenir molts dubtes si participar-hi o no, però finalment, al veure que clarament era una qüestió que anava molt més enllà del PSUC, s’hi va acabar animant (la FNEC tenia molta presència en les facultats d’econòmiques, filosofia, dret, història, béns agrícoles…).

3. La Caputxinada: un moviment de tots

El gran tret característic de la Caputxinada va ser precisament que hi va participar tothom, i no només el PSUC i altres forces de l’esquerra. El SDEUB va iniciar l’estratègia de fer-se seu el control democràtic de les universitats catalanes, i gràcies a aquest sindicat, les universitats van començar a tenir eleccions per escollir delegat de curs i delegat de facultat. La primera universitat que ho va aconseguir va ser l’Escola Perit Agrícoles, que aniria seguida de la Facultat d’Econòmiques.

Placa commemorativa dels 60 anys de la Caputxinada.

Placa commemorativa dels 40 anys de la Caputxinada.

I 50 anys més tard del tancament al convent dels Caputxins de Sarrià, aquest matí s’ha dut a terme la commemoració del 50è aniversari de l’assemblea constituent del Sindicat Democràtic d’Estudiants de la Universitat de Barcelona, en un acte presidit per Carles Puigdemont al Paranimf de l’Edifici Històric de la UB.

CatDialeg.cat

No comments so far.

Be first to leave comment below.

Your email address will not be published. Required fields are marked *

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, punxi l'enllaç per a major informació. ACEPTAR

Aviso de cookies