CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
L’Ajuntament només destina una tercera part del pressupost per la lluita contra el sensellarisme a les persones sense llar. La resta, a contractar més personal L’Ajuntament només destina una tercera part del pressupost per la lluita contra el sensellarisme a les persones sense llar. La resta, a contractar més personal

L’Ajuntament només destina una tercera part del pressupost per la lluita contra el sensellarisme a les persones sense llar. La resta, a contractar més personal

El Pla de Colau per recuperar la dignitat de les persones sense sostre presenta molts defectes
CatalunyaPolíticaZPortada DerechaZResto 14 December, 2016 CatDialeg.cat 0
5 / 5 (2 votes)

Inici » Historic » L’Ajuntament només destina una tercera part del pressupost per la lluita contra el sensellarisme a les persones sense llar. La resta, a contractar més personal

L’Ajuntament de Barcelona anuncia nous eixos de treball pel Pla de lluita contra el sensellarisme, que afecta les persones sense sostre de la ciutat. Però aquests eixos presenten alguns punts qüestionables. Forma part d’una línia de fons que el consistori du a terme amb molts temes. I és que dur a terme més relats que solucions. Crea un marc de referència que agrupa el pensament de la majoria, i a partir d’aquí, molts arguments i poques actuacions.

Dues terceres parts dels diners per combatre el sensellarisme van destinats a crear més personal

Segons l’Ajuntament, aquest és un pla per recuperar la dignitat dels sense sostre. Però quin és el punt principal perquè puguin recuperar la seva dignitat? Tenir un pis per anar a viure. Doncs bé, el consistori preveu una inversió de 5 milions d’eros per incrementar les places disponibles en equipaments existents (molt pocs diners si tenim en compte que a Barcelona hi ha 941 persones que viuen al carrer). Però en canvi, també planteja un increment de 10 milions d’euros en el pressupost per augmentar el nombre de persones dedicades a detectar i atendre el fenomen al carrer.

Com es pot entendre que dues terceres parts dels diners que han d’ajudar a les persones sense casa vagin destinats a contractar més personal? 10 milions d’euros en sou, donen per moltes contractacions al llarg de l’any. Però la prioritat no hauria de ser trobar una solució per les persones que actualment estan patint aquesta situació?

Aquestes noves contractacions serviran per reforçar la prevenció per evitar que situacions com aquesta es tornin cròniques. Però a què es refereix l’Ajuntament quan parla de reforçar la prevenció? Quan es parla de personal, i no de mesures concretes, és molt necessari definir aquest marc, perquè sinó, el problema no s’acaba. I aquesta es convertiria en una partida pressupostària que es podria anar ampliant sense aconseguir res.

Què fa exactament l’Ajuntament?

El consistori explica que “el nombre de persones que dormen en recursos residencials municipals o d’entitats socials ha augmentat un 60%”. Però aquesta afirmació requereix dos apunts.

El primer és la necessitat que identifiqui exactament quins són els recursos municipals i quins són els d’entitats. I d’aquests, quins estan subvencionats per l’Ajuntament i quins no. Només d’aquesta manera es podrà valorar l’esforç que fa el govern municipal per lluitar contra el sensellarisme. (No és el mateix la despesa que produeix una escola pública que una de privada o una de concertada. I bé que no les posem totes tres en un mateix sac quan parlem de la despesa que generen).

El segon apunt és referent aquest augment del 60%. L’Ajuntament indica que des del 2008 fins al 2016, han passat de dormir en recursos residencials de 1.190 persones a 1.907. Però no interessa els avenços que s’han produït durant les etapes de Jordi Hereu o Xavier Trias. L’únic que compte ara són els progressos que ha aconseguit Colau en l’any i mig que fa que està al govern.

Publireportatges a doble cara

Per crear aquest marc de referència que agrupa el pensament de la majoria, Colau paga dues pàgines als principals diaris catalans per tal de publicitar aquestes iniciatives. És el cas de “Una llar per recuperar la dignitat” que apareixia fa uns dies a La Vanguardia, per exemple. En dues pàgines senceres del diari, el consistori explicava les meravelles del seu nou pla. El problema no és que es doni a conèixer les novetats que milloraran la vida d’aquestes persones, sinó els diners que es malgasten destinats a aquest tipus de publicacions, mentre que podrien anar en ajuda de les persones sense llar.

CatDialeg.cat

No comments so far.

Be first to leave comment below.

Your email address will not be published. Required fields are marked *

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, punxi l'enllaç per a major informació. ACEPTAR

Aviso de cookies