CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
Tensions a l’Àsia: Estats Units i la Xina encara no saben tractar-se l’un a l’altre Tensions a l’Àsia: Estats Units i la Xina encara no saben tractar-se l’un a l’altre

Tensions a l’Àsia: Estats Units i la Xina encara no saben tractar-se l’un a l’altre

El sud-est asiàtic viu des de fa mesos fortes tensions: s’està produint un canvi en l’ordre regional. No obstant, ni la Xina ni els Estats Units han assumit encara els rols que els hi pertoquen, fent probables noves disputes i pujades de to que poden ser cada cop més desestabilitzadores.
FocusMónZPortada IzquierdaZResto 15 December, 2015 Joan Prats i Amorós 0
0 / 5 (0 votes)

Inici » Historic » Tensions a l’Àsia: Estats Units i la Xina encara no saben tractar-se l’un a l’altre

El sud-est asiàtic viu des de fa temps fortes tensions geopolítiques. Per a ser més exactes, des del moment en que la Xina va aparèixer (o millor, va reaparèixer?) com a actor de primer ordre a la regió.

Aquesta inestabilitat es pot dibuixar sobre un mapa en el mar de la Xina meridional. En aquesta zona, lluny de les càmeres i micròfons de la premsa del nostre país, es pot decidir el lideratge mundial del segle XXI. Catdiàleg ha anat fent un seguiment de la situació des de fa uns mesos. A on ens trobem ara?

A grosso modo podem dir que, davant la manca d’una clara estratègia nord-americana i la ferma voluntat xinesa de defensar els seus interessos, la situació s’ha anat deteriorant. Tot va començar quan la Xina va reivindicar una vastíssima zona del mar de la Xina Meridional encabida dins de l’anomenada “línia dels nous traços”, entre Vietnam i les Filipines. Regió amb importantíssims recursos minerals i via marítima de primer ordre, és una reivindicació xinesa que es remunta al 1947 (quan de jure encara no governaven els comunistes).

No obstant, els xinesos tan sols han tingut l’oportunitat de fer valdre els seus interessos de forma efectiva des de que tenen els recursos necessaris. És a dir, des de que la seva potència econòmica els ha permès desenvolupar fins a extrems insospitats fa tan sols 15 anys les seves forces armades.

“Xina ha refet el paisatge de l’Àsia”, afirma Philip Stephens a Financial Times. I ho ha fet d’una manera fins a cert punt comparable a la Unió Soviètica: a través de la força militar. La Xina no s’ha acontentat amb ser la segona (dintre d’uns anys possiblement la primera) economia mundial, com feu el Japó en el seu moment. Els xinesos han anat fent-se presents al seu voltant a través de la modernització i desplegament progressiu de l’Exèrcit d’Alliberament Popular (nom oficial de les forces armades xineses), que ha passat de ser una força eminentment defensiva a una capaç de projectar-se cap enfora.

nine dashed line

Mapa que assenyala en vermell la màxima zona on arriben les reclamacions xineses, i com aquestes xoquen amb els drets territorials de la resta d’Estats (en blau). Font: wikipedia

El fons marí del mar de la Xina Meridional està ple de submarins militars que patrullen i es persegueixen mútuament. Exactament el mateix que passava durant la Guerra Freda a l’Atlàntic Nord. D’altra banda, els xinesos, coberts per una descomunal superioritat militar, porten anys capturant tros a tros la zona continguda dins de la línia dels nous traços. Literalment. Beijing ha desplegat un impressionant programa de construcció d’illes artificials, que serveixen pel doble propòsit de disposar de bases d’operacions avançades i legitimar la seva presència. Es tracta d’una estratègia tan contundent i directa que ha deixat sense resposta als Estats Units. I un altre paral·lelisme amb la Unió Soviètica: fer-se present de facto fou també la tàctica que Stalin emprà després de la Segona Guerra Mundial per apropiar-se de la meitat est del Vell Continent.

La ineficaç resposta dels rivals de la Xina

Els Estats de la regió es re-militaritzen per contrarestar la creixent activitat xinesa. Malàisia compra armament en grans quantitats a França, Filipines demana socors als Estats Units, i Vietnam està espantat perquè no compta amb el gran aliat nord-americà i no pot comprar armament modern (de moment el compra a Rússia, el principal aliat des de la Guerra contra els Estats Units, però sol estar obsolet).

La Xina té una visió molt clara del que vol: tornar al lloc que li correspon, al centre del món. En aquest sentit, els líders comunistes xinesos han conservat intacta la visió del seu país com la màxima expressió de la civilització humana. Així ho ha afirmat repetidament Henry Kissinger, el conegut secretari d’Estat i expert en el gegant asiàtic. Per la seva banda, els rivals de la Xina (que són la quasi totalitat dels seus veïns), es troben paralitzats per l’assertivitat i poder xinesos. Fins i tot els Estats Units no semblen tenir clar què cal fer, com demostrà la pífia en que es convertí la darrera “operació de llibertat de navegació” nord-americana.

A l’est asiàtic s’està produint un re-equilibri de la balança de poders, i la Xina està fent tot el possible perquè vagi en el seu favor. Compta amb els mitjans materials, però li manquen aliats i savoir faire. Corre el risc d’estirar més el braç que la màniga. Per la seva banda, els seus rivals estan encara atontats per la rapidesa i gosadia xineses, i no estan organitzats per a fer-li front. Estats Units pot jugar un paper equilibrador a la regió: en aquest sentit, l’administració d’Obama hauria de posar més atenció al que passa al mar de la Xina Meridional per no cometre més errors de parvulari, i sobre tot tenir una gran estratègia per a la regió. Xina ja la té. Només s’arribarà a una situació estable quan les dues superpotències parlin el mateix llenguatge, com Estats Units i la Unió Soviètica varen aconseguir fer en el seu moment, eradicant així qualsevol possibilitat real de guerra.

Imatge de portada: AP Photo

Joan Prats i Amorós

Estudiant de postgrau al Department of War Studies de King's College, Londres. Graduat en ciències polítiques i de l'administració per la UPF. He realitzat un any dels meus estudis a Sciences Po Paris, amb menció Summa Cum Laude. Apassionat de les relacions internacionals i entusiasta de la idea d'Europa. He estat assistent de l'ambaixador d'Espanya a Costa d'Ivori, secretari de l'Associació Thomas More UPF i cap d'Scouts d'Europa. "Sovint he hagut d'empassar-me les meves paraules, i he descobert que eren una dieta equilibrada", Sir Winston Churchill.

No comments so far.

Be first to leave comment below.

Your email address will not be published. Required fields are marked *

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, punxi l'enllaç per a major informació. ACEPTAR

Aviso de cookies