Tenir por

Entre les moltes reaccions que ha desencadenat el desgraciat atemptat terrorista de Barcelona i Cambrils es troba el sentiment convertit en lema reeixit del “no tinc por”. És una reacció col·lectiva valenta contra un dels objectius principals del terrorisme: generar i alimentar el terror.

Però en realitat aquests tipus de fets sí que fan por. A mi me’n fa, i a tota la gent que conec també. I no em fa vergonya reconèixer-ho. És obvi que la por és un mecanisme arrelat en el nostre sistema de defensa, imprescindible per a assegurar la nostra supervivència. La por ens fa ser prudents i ens legitima a invertir gran quantitats de recursos en seguretat.

Tenir por no és dolent, i el crit potent de “no tinc por”, que s’ha sentit abastament aquests dies per tot arreu, és més l’expressió del desig de fortalesa i el rebuig a allò que l’exercici del terror pretén, que no pas el reflex d’un sentiment real.

Les subtileses malaltisses d’algunes veus han volgut aprofitar el “no tinc por” al terrorisme per aprofitar el mateix crit en les situacions de dubte que el conflicte político-legal del referèndum provoca en moltes persones.  Algú pensa que el crit de rebuig a una violència gratuïta també podria ben bé servir com a crit de guerra en aquestes escasses setmanes que ens queden fins al 1-O.

És veritat que moltes iniciatives del Govern d’Espanya han estat adreçades a atemorir les persones partidàries de la consulta. I ha tingut els seus resultats. Des d’uns mesos ençà, diversos alts càrrecs de la Generalitat han preferit o acceptat apartar-se de les seves responsabilitats de govern, i se’ls ha titllat de tebis, porucs, o covards. O les amenaces als funcionaris o altres ciutadans de les penes o càstigs que es poden derivar d’una possible participació en la cosa. I és perfectament entenedor que generin por. Jo també en tinc una mica, com a ciutadà pelat que m’agradaria anar a votar si puc.

Gairebé sempre la por no patològica és el resultat de factors externs poderosos que no controlem, com els atemptats o les catàstrofes naturals, o  les amenaces de qui té simplement més poder que tu en un moment determinat. Lo dolent no és tenir por, que és una defensa, sinó generar-la.

Inici » Historic » Tenir por