

Tenir por
Lo dolent no és tenir por, que és una defensa, sinó generar-la
Conviure 29 agosto, 2017 Simó Aliana 0Entre les moltes reaccions que ha desencadenat el desgraciat atemptat terrorista de Barcelona i Cambrils es troba el sentiment convertit en lema reeixit del “no tinc por”. És una reacció col·lectiva valenta contra un dels objectius principals del terrorisme: generar i alimentar el terror.
Però en realitat aquests tipus de fets sí que fan por. A mi me’n fa, i a tota la gent que conec també. I no em fa vergonya reconèixer-ho. És obvi que la por és un mecanisme arrelat en el nostre sistema de defensa, imprescindible per a assegurar la nostra supervivència. La por ens fa ser prudents i ens legitima a invertir gran quantitats de recursos en seguretat.
Tenir por no és dolent, i el crit potent de “no tinc por”, que s’ha sentit abastament aquests dies per tot arreu, és més l’expressió del desig de fortalesa i el rebuig a allò que l’exercici del terror pretén, que no pas el reflex d’un sentiment real.
Les subtileses malaltisses d’algunes veus han volgut aprofitar el “no tinc por” al terrorisme per aprofitar el mateix crit en les situacions de dubte que el conflicte político-legal del referèndum provoca en moltes persones. Algú pensa que el crit de rebuig a una violència gratuïta també podria ben bé servir com a crit de guerra en aquestes escasses setmanes que ens queden fins al 1-O.
És veritat que moltes iniciatives del Govern d’Espanya han estat adreçades a atemorir les persones partidàries de la consulta. I ha tingut els seus resultats. Des d’uns mesos ençà, diversos alts càrrecs de la Generalitat han preferit o acceptat apartar-se de les seves responsabilitats de govern, i se’ls ha titllat de tebis, porucs, o covards. O les amenaces als funcionaris o altres ciutadans de les penes o càstigs que es poden derivar d’una possible participació en la cosa. I és perfectament entenedor que generin por. Jo també en tinc una mica, com a ciutadà pelat que m’agradaria anar a votar si puc.
Gairebé sempre la por no patològica és el resultat de factors externs poderosos que no controlem, com els atemptats o les catàstrofes naturals, o les amenaces de qui té simplement més poder que tu en un moment determinat. Lo dolent no és tenir por, que és una defensa, sinó generar-la.
Simó Aliana
(Almenar -Lleida-, 1947). Graduat per UB en Pedagogia, UAB en Economia i MIT en Management. Ha treballat en diferents llocs de responsabilitat en el sector públic i en el sector privat. Actualment jubilat
- ScottgeW en Les 10 claus de l’enquesta política i electoral de La Vanguardia
- Daniel en La setmana de la decisió?
- AGUSTIN IGNACIO GARRIDO CAMPRUBI en Del Kurdistan iraquià a Catalunya
- Joaquim Arolas en Llocs per visitar a Catalunya durant la tardor
- Josep en Els 10 principals llocs d’interès a Barcelona
- mayo 2022
- abril 2022
- marzo 2022
- febrero 2022
- enero 2022
- diciembre 2021
- noviembre 2021
- octubre 2021
- septiembre 2021
- agosto 2021
- julio 2021
- junio 2021
- mayo 2021
- abril 2021
- marzo 2021
- febrero 2021
- enero 2021
- diciembre 2020
- noviembre 2020
- octubre 2020
- septiembre 2020
- agosto 2020
- julio 2020
- junio 2020
- mayo 2020
- marzo 2020
- febrero 2020
- enero 2020
- noviembre 2019
- octubre 2019
- septiembre 2019
- julio 2019
- junio 2019
- abril 2019
- marzo 2019
- febrero 2019
- enero 2019
- diciembre 2018
- noviembre 2018
- octubre 2018
- abril 2018
- marzo 2018
- febrero 2018
- noviembre 2017
- octubre 2017
- septiembre 2017
- agosto 2017
- julio 2017
- junio 2017
- mayo 2017
- abril 2017
- marzo 2017
- febrero 2017
- enero 2017
- diciembre 2016
- noviembre 2016
- octubre 2016
- septiembre 2016
- agosto 2016
- julio 2016
- junio 2016
- mayo 2016
- abril 2016
- marzo 2016
- febrero 2016
- enero 2016
- diciembre 2015
- noviembre 2015
- octubre 2015
- septiembre 2015
- agosto 2015
- julio 2015
- junio 2015
- mayo 2015
- abril 2015
- marzo 2015
- marzo 2014
No comments so far.
Be first to leave comment below.