CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
Qui tem a Vladimir Putin? Qui tem a Vladimir Putin?

Qui tem a Vladimir Putin?

Estats Units inicia el desplegament d’una tercera brigada a Europa per a contrarestar “l’amenaça russa”. No obstant, un ràpid anàlisi militar i econòmic de la situació de Rússia sembla confirmar que tal amenaça només existeix en els caps dels liberals nord-americans i dels acomplexats europeus de l’est
FocusMónZPortada IzquierdaZResto 10 January, 2017 CatDialeg.cat 1
5 / 5 (6 votes)

Inici » Historic » Qui tem a Vladimir Putin?

Els Estats Units iniciaren la setmana passada el desplegament als països d’Europa de l’Est de la 3a brigada cuirassada de la 4a divisió de infanteria de l’exèrcit dels Estats Units, coneguda com “La Brigada de Ferro”. Centenars de vehicles blindats ja han arribat al port alemany de Bremerhaven, des d’on s’hauran de desplaçar vers l’est.

“Deixin-me ser clar: això és part dels nostres esforços de dissuadir una agressió russa, assegurar la integritat territorial dels nostres aliats i mantenir Europa sencera, lliure, prospera i en pau”. Així expressava el tinent general Tim Ray, segon responsable del Comandament Europeu dels Estats Units, els objectius del recent desplegament.

Al març del 2016 els Estats Units anunciaren el desplegament d’una tercera brigada a Europa que se sumaria a les dues que el Comandament Europeu, la “regió militar” nord-americana a Europa, ja té operatives al Vell Continent. A més, el Pentàgon anuncià un pla que preveia quadruplicar el seu pressupost destinat a Europa pel 2017.

El desplegament de la 3a brigada implicarà entre 3.500 i 4.500 soldats i 2.800 vehicles, entre els quals 87 carros de combat. La operació té un pressupost de 3.250 milions d’euros.

La decisió del Pentàgon és controvertida: no només Donald Trump s’ha mostrat contrari a incrementar la tensió amb Rússia, sinó que veus com les del ministre d’afers exteriors alemany Frank-Walter Steinmeier declararen el passat estiu que el desplegament de l’OTAN era en certa mesura “una provocació envers Rússia”.

Militarment innecessari

I és que el desplegament sembla militarment innecessari. Un estudi de la RAND Corporation del 2016 assenyalava que un atac rus dirigit contra les repúbliques bàltiques resultaria en la conquesta de Tallinn (capital d’Estònia) i Riga (capital de Letònia) pels russos en menys de 60 hores, a pesar de la presència de tropes nord-americanes a la regió.

L’analista Dan de Luce estimà que farien falta almenys set brigades nord-americanes, almenys tres d’elles cuirassades, per a frenar un avenç llampec de les forces armades del Kremlin a les Repúbliques Bàltiques. Amb la recentment enviada 3a brigada de la 4a divisió, els Estats Units només en tenen tres. Així doncs, en principi, militarment el recent desplegament no serviria de res.

No obstant, a mig termini sembla clar que les forces nord-americanes i els demés membres de l’OTAN no tindrien cap dificultat en expulsar els invasors. Només caldria que acudissin reforços d’Europa Occidental i dels Estats Units. La superioritat aèria de l’OTAN seria també un factor decisiu. Un país amb tants problemes econòmics i sense aliats militars com Rússia no seria capaç de mantenir una guerra sostinguda contra Occident. El PIB rus és menys de la meitat de l’alemany.

L’únic que faria falta en aquest cas és la voluntat política de presentar batalla (a pesar de l’obligació sota l’article 5 del tractat de l’Aliança Atlàntica), que ni amb Obama ni amb Trump sembla clara. Però aquest factor queda fóra dels càlculs militars.

Veure també: Com l’OTAN podria fer que el règim de Putin col·lapsés

Putin: la creació de l’arxi-enemic

Així doncs, el desplegament de la 3a brigada no troba en raons militars. En canvi, sembla que forma part d’un gest simbòlic del president dels Estats Units Barack Obama de garantir als pro-occidentals estats d’Europa de l’Est que no estan sols davant “l’amenaça russa”. D’aquesta manera, Barack Obama guanya la simpatia de dos grups.

Per una banda, dels liberals nord-americans, que han trobat en el nacionalista Vladimir Putin l’encarnació de tots els mals sobre la terra. Putin permet fer reviure l’ideal nord-americà segons el qual Amèrica és un país excepcional que té una missió salvadora envers els pobles oprimits del món. Però Putin el Terrible no és més que una miratge. Un país tan aïllat i econòmicament impotent com Rússia, infinitament menys influent que la Unió Soviètica, pot realment suposar una amenaça per l’ordre lliberal mundial que els Estats Units porta 70 anys cultivant i ampliant?

El segon grup que Obama busca guanyar-se són els països d’Europa de l’Est. Polònia, Lituània, Letònia i Estònia viuen en una mena de psicosi des de que Putin envaí Crimea al 2014. Els seus governs i ciutadans viuen convençuts que són el proper objectiu del Kremlin. No obstant, no tenen en compte que la maniobra de Moscou a Ucraïna fou totalment improvisada i s’efectuà tan sols perquè s’obrí una finestra d’oportunitat única després de les protestes de l’Euromaidan. Sembla difícil que es donin tots els ingredients perquè Putin vegi factible repetir el cop a les Repúbliques Bàltiques: la fortalesa i unitat de les societats civils bàltiques, la presència de tropes nord-americanes o les conseqüències econòmiques per a Rússia són factors que fan pensar que els temors dels països d’Europa de l’Est responen més a l’experiència històrica que no pas a una amenaça racional.

Imatge de portada: tropes nord-americanes estacionades a Vilseck (Alemanya) tornen després d’efectuar maniobres a la seva base. Michael Dalder / Reuters

CatDialeg.cat

  • josep vila

    10 January, 2017 #1 Author

    el articulista es molt superficial i demostra coneixer mlolt poc la historia de comportament entre Rusia iels USA . El fet de la presencia d´una sola brigada americana implica la impossibilitat absoluta d´un atac rus per poart de Rusia per rao d´una regla no escrita pero sagradai sempre respectada aduc en els moments mes calents de la guerrafreda de que mai el exercit america ataca i mata soldats rusos i viceversa doncs aixo implicaria una guerra que ningu vol . Si a ucraina i Crimea hi haguessin hagut soldats americans els rusos mai haguessin gosat fer el que van fer

    Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, punxi l'enllaç per a major informació. ACEPTAR

Aviso de cookies