CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
Taiwan en el punt de mira Taiwan en el punt de mira

Taiwan en el punt de mira

La nova presidenta de l’illa ha decidit mostrar-se dura amb la Xina. Aquesta maniobra suposa un gir extrem respecte la postura prèvia de Taiwan, i pot afegeix més llenya al foc d’una regió geopolíticament molt enterbolida
MónResearchZPortada IzquierdaZResto 2 March, 2016 Joan Prats i Amorós 1
5 / 5 (1 votes)

Inici » Historic » Taiwan en el punt de mira

El Partit Progressista Democràtic (PPD) arrasà en les eleccions presidencials i legislatives del passat 16 de gener a Taiwan, marcant un abans i després en l’estabilitat geopolítica de l’est asiàtic. La candidata a la presidència del PPD, Tsai Ing-wen, guanyà amb un 56% dels vots i la seva formació obtingué també la majoria absoluta a la cambra parlamentària.

Els resultats suposarien un simple canvi de direcció de la política domèstica de Taiwan si no fos perquè la línia política en matèria d’afers estrangers del PPD és completament diferent a la del seu rival i antecessor en el govern, el Kuomintang. Mentre els dirigents del Kuomintang s’han mostrat propers a Beijing i han incrementat els llaços amb la Xina, el PDD és molt més distant.

El president encara en funcions, Ma Ying-Jeou, es reuní el passat novembre amb el seu homòleg xinès, Xi Jinping, en una trobada històrica ja que fou la primera vegada que es veien cara a cara els màxims mandataris dels dos països que es proclamen com a Xina. Tots dos acordaren renovar el compromís al qual arribaren Taipei i Beijing al 1992, segons el qual només existeix una Xina, però que la forma d’entendre-la és diferent. Com apuntà un analista de King’s College de Londres, el pacte informal del 1992 consistí en “acordar el desacord” (“agree to disagree”).

Però és a que a més, Taiwan ha reivindicat activament la seva sobirania (en tant que República de la Xina, no Taiwan) sobre diverses illes en disputa al Mar de la Xina Meridional. Analistes de Foreign Policy senyalaren que la maniobra de Ma proveïa amb munició legal a “l’altre Xina” (és a dir, Beijing) davant les Filipines, qui havia portat el cas al tribunal d’arbitratge internacional de La Haia.

Mapa de l'illa de Taiwan. Font: Lonely Planet

Mapa de l’illa de Taiwan. Font: Lonely Planet

Una posició extremadament delicada

Tsai Ing-wen, en canvi, ha promès trencar aquesta tendència, i ha assenyalat que correspon als taiwanesos decidir el seu futur. En efecte, molts taiwanesos temen que la creixent dependència econòmica respecte la Xina sigui tan forta que Beijing acabi empassant-se l’illa sense necessitat de cap acció militar. Per exemple, al 2015, el 61% de les inversions taiwaneses es feren a la Xina continental.

La nova presidenta, conscient dels perills que amenacen la petita illa –petita relativament, perquè té 23 milions d’habitants- es presentà als comicis amb una línia més sobiranista que la del Kuomintang. Al mateix temps, però, ha de ser conscient que al endurir la postura davant Beijing generarà inestabilitat en un moment en que la tensió geopolítica de la regió és molt intensa. Al nord, el litigi que mantenen la Xina i el Japó per les illes Senkaku/Diaoyu no està solucionat, mentre al mar de la Xina Meridional Beijing es mostra cada cop més assertiu per apropiar-se de les illes clau per a controlar una zona crucial pel comerç asiàtic. Així doncs, Tsai haurà de vigilar summament per no afegir més llenya al foc i obrir un tercer camp de batalla pel govern xinès.

Història de Taiwan, el país que no existeix

Si se li parla de la República de la Xina, quina diria que és la seva capital? No és Beijing, sinó Taipei. Més coneguda com Taiwan, la República de la Xina formalment no existeix. És a dir, no està reconeguda com Estat independent per a la immensa majoria d’altres països. Per a ser més precisos, només 21 Estats membres de Nacions Unides reconeixen el govern de la República de la Xina, a més de la Santa Seu.

Per entendre la situació de Taiwan cal remuntar-se a la guerra civil que patí el país de forma discontinua entre 1927 i 1950, i que enfrontà els nacionalistes de Chiang-Kai-Shek i els comunistes de Mao Zedong. Finalment, els primers es varen veure obligats a exiliar-se a la illa de Taiwan, a escasses 80 milles nàutiques del continent. Des d’allí, Chiang-Kai-Shek seguí reivindicant-se com a líder legítim de la Xina, amb el suport unànime d’Occident. No obstant, amb el pas dels anys es veié clar que el govern comunista de Mao havia arrelat profundament al país, i davant l’evidència més i més països reconegueren Beijing en detriment de Taipei.

Finalment, el president dels Estats Units Richard Nixon i el seu conseller Henry Kissinger sentiren la necessitat d’aproximar-se a Mao com a maniobra per aïllar la Unió Soviètica. Així, al 1971 la República Popular de la Xina substituí a la República de la Xina en el seient del Consell de Seguretat de Nacions Unides.

Aquest seria el verdader inici de l’aïllament formal de Taiwan. Les autoritats de la República Popular de la Xina (això és, capital Beijing) mantenen des dels anys 50 una política coneguda com “una Xina” (One-China policy, en anglès), i que es basa fonamentalment en exercir pressió diplomàtica i econòmica perquè la resta de països reconeguin les autoritats comunistes de Mao Zedong com a únic i legítim govern de la Xina.

Imatge de portada: China Daily/Xinhua

Joan Prats i Amorós

Estudiant de postgrau al Department of War Studies de King's College, Londres. Graduat en ciències polítiques i de l'administració per la UPF. He realitzat un any dels meus estudis a Sciences Po Paris, amb menció Summa Cum Laude. Apassionat de les relacions internacionals i entusiasta de la idea d'Europa. He estat assistent de l'ambaixador d'Espanya a Costa d'Ivori, secretari de l'Associació Thomas More UPF i cap d'Scouts d'Europa. "Sovint he hagut d'empassar-me les meves paraules, i he descobert que eren una dieta equilibrada", Sir Winston Churchill.

    Your email address will not be published. Required fields are marked *

    Ús de cookies

    Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, punxi l'enllaç per a major informació. ACEPTAR

    Aviso de cookies