CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
La mort com a exemple tràgic de la facilitat per manipular l’opinió pública La mort com a exemple tràgic de la facilitat per manipular l’opinió pública

La mort com a exemple tràgic de la facilitat per manipular l’opinió pública

El 2014 van morir a Catalunya 12 dones en mans dels seus marits, i la campanya que se’n va fer als mitjans va ser brutal. Al mateix any, 526 persones es van suïcidar. Silenci absolut al respecte
SocietatZPortada DerechaZResto 25 October, 2016 Núria Vilellas Camps 1
5 / 5 (4 votes)

Inici » Historic » La mort com a exemple tràgic de la facilitat per manipular l’opinió pública

Hi ha morts de primera i de segona, ho hem explicat alguna vegada. I no cal anar molt lluny per fer la comparativa. Però amb les dades a la mà, aquestes estadístiques són absolutament esgarrifoses. A Catalunya cada dia se suïcida com a mínim una persona. Fa pocs dies explicàvem que a Espanya en són 10 diàries, per la qual cosa, més del 10% es produeixen en territori català. Segons el darrer anàlisi de mortalitat del Departament de Salut, l’any 2014 es van matar 526 persones. I encara que es disfressi com un atropellament mortal en unes vies de tren, la realitat és que des de l’inici de la crisi els suïcidis han augmentat en un 48% a Catalunya.

En aquestes estadístiques també els hi hauríem de sumar l’elevat nombre d’hospitalitzacions per temptativa de suïcidi. Però una de les xifres més preocupants és que el 2014 es van matar 24 persones menors de 25 anys. De fet, el suïcidi és la primera causa de mort prematura entre persones de 15 a 45 anys. En la majoria dels casos però, els intents de suïcidi en l’adolescència acaben en això, en intents.

Cada vegada són més freqüents els intents de suïcidi entre adolescents.

Cada vegada són més freqüents els intents de suïcidi entre adolescents.

Distorsió per manipular

Els mitjans públics distorsionen la importància de la mort en funció d’on posen la lupa del seu interès. Quan una dona mor en mans del seu marit hi ha una gran cobertura en els mitjans i molt de moviment en les institucions; quan hi ha un accident de trànsit, es fan grans campanyes de conscienciació; però quan una persona se suïcida, es fa el silenci. Estem en una societat fàcil de manipular. La mort és un exemple tràgic de la facilitat per manipular l’opinió pública. S’utilitza per fer anar l’opinió cap a determinades reivindicacions.

Si el ciutadà pren consciència de la importància de lluitar contra la violència masclista, n’estarà molt conscienciat, però si ningú li explica la importància de lluitar contra el suïcidi, no hi mostrarà interès quan es presenti el cas. Simplement ho veurà com una desgràcia personal o un fet aïllat a la seva vida.

Els suïcidis, morts de tercera

Les morts per suïcidi ja dupliquen amb escreix les d’accidents de trànsit, 249 l’any 2014. I encara és més exagerat si ho comparem amb les morts per homicidis, que van ser 55 en aquell mateix any. Dins d’aquestes morts, només 12 van ser provocades per la violència domèstica, una mica més de la cinquena part.

Algunes vegades s'intenta amagar un suïcidi com si hagués estat un accident.

Algunes vegades s’intenta amagar un suïcidi com si hagués estat un accident.

Els mitjans de comunicació fan un gran desplegament mediàtic cada vegada que una dona és víctima mortal en mans de la seva parella, de la mateixa manera que el govern fa grans campanyes de trànsit per conscienciar els conductors de l’accidentalitat que existeix en les carreteres. Però en canvi, no es fa res per intentar pal·liar les causes dels suïcidis. No hi ha campanyes, s’amaga entre accidents, i s’ignora a la premsa.

És molt important fer campanyes en contra de la violència masclista, però si tenim en compte que aquestes morts suposen l’equivalent del 2,2% dels morts per suïcidi, veuríem que encara és més important fomentar campanyes per conscienciar i donar resposta a les persones que estan patint, per tal que no arribin al punt de voler posar fi a la seva vida.

Núria Vilellas Camps

Periodista des de nena, sempre preguntant absolutament per tot. Amant de l’escriptura en tots els seus àmbits. Membre fundacional de la revista digital Microcosmos i actual tresorera. Redactora de Catdiàleg i col·laboradora en mitjans radiofònics. “L’ètica ha d’acompanyar sempre el periodisme, com el brunzit al borinot”, Gabriel García Márquez.

    Your email address will not be published. Required fields are marked *

    Ús de cookies

    Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, punxi l'enllaç per a major informació. ACEPTAR

    Aviso de cookies