CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
A Síria, Estats Units està atrapat entre els Kurds i Turquia A Síria, Estats Units està atrapat entre els Kurds i Turquia

A Síria, Estats Units està atrapat entre els Kurds i Turquia

Tant Turquia com les Forces Democràtiques de Síria, recolzades pels Estats Units, volen capturar Raqqa, en mans d’Estat Islàmic. I totes dues intenten excloure a l’altra de l’operació. Enmig d’un conflict polític amb tints ètnics, Washington està patint les conseqüències de no haver resolt els problemes polítics quan es podia fer-ho
FocusMónZPortada IzquierdaZResto 6 March, 2017 Joan Prats i Amorós 0
5 / 5 (1 votes)

Inici » Historic » A Síria, Estats Units està atrapat entre els Kurds i Turquia

Un dels punts de política exterior en que Donald Trump insistí més durant la seva campanya electoral fou que “eradicaria” completament Estat Islàmic.

El dia 28 de gener, tot just una setmana després d’haver estat investit, el President emeté una ordre dirigida al Pentàgon, als seus assessors de seguretat nacional i a altres instàncies governamentals en que els requeria trobar, en un termini de 30 dies, un pla per eliminar Estat Islàmic. Puntualment, el 27 de febrer el Pentàgon respongué amb un pla per derrotar l’organització terrorista en un termini d’un any.

No obstant, la viabilitat d’un pla militar depèn sempre de l’estat en que es troba el tauler polític. A Síria, on aquest és tremendament complex, els Estats Units han d’afrontar un autèntic dilema que no té, a priori, cap sortida adequada.

Quan Estats Units pensava que havia trobat l’aliat ideal a Síria

Estats Units té actualment al voltant de 500 militars operant a Síria. La gran majoria es dediquen, suposadament, a tasques d’entrenament als membres de les Forces Democràtiques de Síria (FDS). Les FDS són el grup en el qual els Estats Units ha confiat més en els darrers dos anys per front a Estat Islàmic.

A primera vista, les FDS són el aliat perfecte de la Casa Blanca: proclamen la separació entre religió i estat, han establert un règim polític relativament obert al nord-est de Síria (regió en que operen) i formen un grup cohesionat. Només tenen un petit inconvenient: són, essencialment, una força majoritàriament integrada i liderada per Kurds. I això, per a Turquia, és una puntada de peu a la boca.

Com és sabut, Ankara porta dècades enfrontant-se militarment a grups kurds que operen al sud-est de Turquia (principalment, el Partit dels Treballadors del Kurdistan, o PKK). Quasi per inèrcia, Turquia considera que les FDS no són sinó un paraigües del PKK al nord de Síria, que s’aprofita del caos en que es troba immers aquest país per reforçar-se en territori turc.

Un moment clau de la guerra a Síria

Fa uns dies, dos generals nord-americans mostraren a un grup de periodistes la base militar des de la qual les tropes dels Estats Units entrenen els membres de les FDS. Es troba a les proximitats de Kobane, vil·la situada a escassos metres de la frontera amb Turquia i que protagonitzà un sagnant enfrontament al 2015 entre kurds i jihadistes d’Estat Islàmic. A hores d’ara, és territori controlat per les FDS.

El General Joseph Votel (cap del Comandament Central dels Estats Units) i el Tinent General Stephen Townsend (general responsable de les operacions a Síria i l’Iraq) volien demostrar com els Estats Units poden tenir un paper decisiu en la captura de Raqqa (la autoproclamada capital d’Estat Islàmic, situada a uns escassos 150 kilòmetres en cotxe al sud-est de Kobane) si es duu a terme a través de les FDS.

El president turc Recep Tayyip Erdogan té però una idea molt diferent. Ankara ha proposat el seu propi pla per alliberar Raqqa, que implicaria marginalitzar les FDS en favor de l’Exèrcit Sirià Lliure (força majoritàriament islamista moderada entrenada per Turquia) i tropes turques.

Combatents kurds del YPG, organització kurda adscrita a les FDS.

Per a Dan de Luce i Paul McCleary, el President Trump haurà de fer front properament a la seva primera decisió clau com a comandant suprem de les forces armades: aprofundir en l’aliança amb les FDS com recomanen molts militars o bé col·laborar amb Turquia per alliberar Raqqa.

Si Trump s’inclina per la primera opció, podria despertar l’odi de totes les forces àrabs rebels de Síria, ja que Raqqa es considera una població àrab, no kurda (a diferència de, per exemple, Kobane). Això podria menar a un enfrontament a gran escala entre Kurds i Àrabs a Síria, i allunyar Turquia encara més d’Occident.

Si Trump pren la segona opció, els Estats Units poden ser vistos com uns traïdors pels kurds, que podrien bascular vers el règim d’Al-Assad, Rússia i l’Iran en busca de suports.

Hi ha una tercera opció, que consisteix en esperar a trobar un pla consensuat entre les FDS i Turquia per atacar Raqqa. Aquest passaria bàsicament per repartir els contingents àrabs i kurds en l’operació.

I també hi ha una quarta opció: involucrar les forces armades nord-americanes en una operació militar a gran escala per alliberar Raqqa i tot seguit cedir el control als àrabs. Segons Foreign Policy, hi ha membres de l’actual administració Trump que estan començant a considerar aquesta opció.

La lliçó: arreglar els problemes abans de que es podreixin

Sigui quina sigui l’opció escollida, el que està clar és que portarà maldecaps per a Washington. Estats Units està patint les conseqüències de no haver afrontat els problemes polítics que la lluita contra Estats Islàmic tenia com a rerefons.

En el moment en que es podria haver teixit una estratègia mínimament coherent entre tots els interessats en la derrota d’Estat Islàmic, això no es va fer. De fet jo mateix vaig proposar una aproximació al problema, aprofitant el context internacional de després dels atemptats a Paris de novembre del 2015.

Llegir també: Després dels atemptats: el moment de la “Gran Estratègia” per a Síria

A hores d’ara és inútil cercar els responsables d’aquesta oportunitat perduda, però cal esmentar que la tossudesa dels Estats Units i Europa de no voler saber res d’Al-Assad per una banda, i les polítiques a l’ombra de Vladimir Putin i la crueltat de Al-Assad per l’altre, resultaran nefastes a mig i llarg termini.

El mínim que es pot fer a Washington és aprendre una lliçó: cal afrontar els problemes abans de que es podreixin.

Imatge de portada: combatents kurds a Síria. AFP 2016/ DELIL SOULEIMAN

Joan Prats i Amorós

Estudiant de postgrau al Department of War Studies de King's College, Londres. Graduat en ciències polítiques i de l'administració per la UPF. He realitzat un any dels meus estudis a Sciences Po Paris, amb menció Summa Cum Laude. Apassionat de les relacions internacionals i entusiasta de la idea d'Europa. He estat assistent de l'ambaixador d'Espanya a Costa d'Ivori, secretari de l'Associació Thomas More UPF i cap d'Scouts d'Europa. "Sovint he hagut d'empassar-me les meves paraules, i he descobert que eren una dieta equilibrada", Sir Winston Churchill.

No comments so far.

Be first to leave comment below.

Your email address will not be published. Required fields are marked *

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, punxi l'enllaç per a major informació. ACEPTAR

Aviso de cookies