CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
En un món cada cop més incert, set prioritats pel Nou Secretari General de l’ONU En un món cada cop més incert, set prioritats pel Nou Secretari General de l’ONU

En un món cada cop més incert, set prioritats pel Nou Secretari General de l’ONU

Antonio Guterres prengué possessió del càrrec el 1 de gener. Mentre Trump sembla preparar-se per retallar el pressupost de l’ONU, diplomàtics i ex-alts càrrecs de l’organització destaquen les qualitats del nou Secretari General, un portuguès catòlic amb amplia experiència en favor dels més desvalguts. Quines han de ser les seves prioritats?
MónResearchZPortada IzquierdaZResto 3 February, 2017 Joan Prats i Amorós 0
5 / 5 (2 votes)

Inici » Historic » En un món cada cop més incert, set prioritats pel Nou Secretari General de l’ONU

Nacions Unides ha d’afrontar un moment difícil. Des de fa setmanes es parla d’una retallada dràstica dels Estats Units als fons a l’organització (Estats Units aporta el 20% del pressupost de l’ONU). Les situacions de crisi internacionals es multipliquen, com el International Crisis Group recull en el seu panorama de conflictes pel 2017. I les relacions entre l’ONU i els seus Estats Membres són cada cop més tenses: en un món més i més incert, els governs tendeixen a refugiar-se en la seva sobirania estatal, mostrant-se molt recelosos vers tot allò que vingui de fóra.

En aquest ombriu panorama, diplomàtics i antics alts càrrecs de l’ONU tenen moltes esperances posades en António Guterres, escollit a l’octubre del 2016 Nou Secretari General de les Nacions Unides. Guterres prengué possessió del càrrec el passat 1 de gener.

Un Secretari General atípic però molt ben preparat

Guterres nasqué a Lisboa el 1949. Des de ben jove se’l coneix pel seu catolicisme i per la seva implicació en el moviment Acció Catòlica en favor dels més desvalguts. De fet fou la seva tasca amb els pobres el que el conduí a implicar-se en política en el Partit Socialista. Sent Primer Ministre de Portugal durant els anys 90, s’oposà activament al projecte de legalitzar l’avortament. Al 2001 deixà les seves funcions polítiques per dedicar-se a l’ensenyament de infants sense recursos, i al 2005 fou nombrat Alt Comissari de les Nacions Unides pels Refugiats.

Segons afirma Sir John Holmes, antic Secretari General Adjunt pels Afers Humanitaris de Nacions Unides, Guterres està millor qualificat per la tasca de Secretari General que pràcticament tots els seus antecessors. Guterres és particularment conegut per la seva disposició al diàleg, recull Financial Times, i la seva empatia.

Sir Holmes destaca que Guterres no és una dona, a pesar de que aquest era vist com un requisit fonamental en molts sectors. A més, tampoc prové d’Europa de l’Est, que és la regió a la qual correspondria “tenir” actualment un Secretari General. Segons el diplomàtic britànic, tot això subratlla fins a quin punt Guterres és una figura de consens.

 1. Seguir l’exemple de l’Església Catòlica: comunicar millor 

Patricia Lewis, directora de recerca del programa de seguretat internacional al Royal Institute of International Affairs, destaca els dots de comunicació de Gueterres. Segons ella, els ha d’aprofitar per tal de canviar radicalment la forma de comunicació de les Nacions Unides. Cal adaptar-se no sols als temps sinó al context cultural de cada audiència. Lewis destaca que Guterres és un gran comunicador, a diferència de Ban Ki-moon.

Segons Lewis, l’exemple a seguir és “l’Església Catòlica”. Com el Vaticà, Nacions Unides té desplegada una immensa xarxa d’oficines i enviats arreu del món. Aquestes han de ser els ulls i les orelles de Gueterres, de la mateixa manera que les diòcesis i parròquies són els ulls i orelles del Papa. D’altra banda, el Secretari General ha d’utilitzar molt més les xarxes socials, igual que el Pontífex, per a propagar el seu missatge.

 2. Una autoritat més moral que política

Un altre paral·lelisme amb el Papa. Sir Jeremy Greenstock, antic ambaixador del Regne Unit a Nacions Unides, destaca que l’autoritat del Secretari General és més moral que política. Al cap i a la fi, qui pren les decisions de més contingut és l’assemblea dels Estats Membres (ja sigui en la seva configuració reduïda, el Consell de Seguretat, o completa, l’Assemblea General).

Guterres no pot, doncs, enfrontar-se frontalment amb els Estats membres, cada cop més preocupats per la (pèrdua de la) seva sobirania. En canvi, el que sí que pot fer, segons Sir Greenstock, és actuar com a portaveu dels més febles. Tants dels Estats més petits com de les poblacions en perill. I Guterres té, certament, un historial que el qualifica excel·lentment per aquesta tasca. Segons Sir Holmes, Guterres ha de “esdevenir l’encarnació dels valors de Nacions Unides”. Això és, ésser el portaestendard dels pobles de la Terra.

 3. Triar bé les batalles 

Guterres no pot dirigir-se en contra de les forces que estan fent del món un lloc cada cop més dividit. El que ha de fer, segons Sir Holmes, és “esperar a que l’actual cicle acabi” i mentrestant “escollir molt curosament les seves batalles”. Per exemple, no té sentit enfrontar-se constantment a Trump.

 4. La seguretat és el primer

Per a Patricia Lewis, la seguretat és la missió fonamental de Nacions Unides, ja que proporciona la base del desenvolupament humà. Així doncs, Guterres ha de ser conscient que només té sentit dedicar el constret pressupost de l’ONU al desenvolupament si es pot garantir un entorn de relativa seguretat que no enviï a norris els projectes del PNUD, l’UNICEF o l’ACNUR.

Cascos Blaus xinesos de la UNMISS a Sudan del Sud. Els cascos blaus, i particularment els xinesos, han estat acusat per passivitat davant el sofriment de la població, a pesar de tenir el mandat de protegir els civils.

5. Atenció especial a les Missions de Pau

Una de les batalles de Guterres ha de ser, opina Sir Holmes, les Missions de Pau de Nacions Unides (els Cascos Blaus). Aquesta és l’àrea on el impacte de l’ONU en favor de la població és més important.

Primerament, cal assegurar que estan ben liderades. Recentment s’ha criticat intensament el ja ex-cap kenià de la UNMISS, la missió a Sudan del Sud, on els Cascos Blaus han restat passius mentre la població es dessagnava.

En segon lloc, cal garantir que els mandats de protecció civil i mediació política de les Missions són realistes. No hi ha res pitjor que una Missió de Pau massa ambiciosa que fracassa en acomplir les expectatives de l’ONU i sobretot de la població a la qual ha de protegir.

6. Optimitzar els recursos

Segons el New York Times, Trump s’està preparant per reduir en almenys un 40% la contribució nord-americana a Nacions Unides. Patricia Lewis opina que Guterres ha d’avançar-se al que pugui fer la Casa Blanca.

La retallada nord-americana afectaria greument a les Missions de Pau. Com que aquestes han de restar la gran prioritat, Guterres haurà de prendre la dura decisió de retallar recursos d’altres àrees de l’organització. Per minimitzar els danys d’aquesta acció, cal que es traci des d’ara un pla de retallades racionals.

7. No perdre el temps en “grans reformes”

Que l’ONU té massa burocràcia no és cap secret. Sir Holmes admet que sovint els mandats de les diferents agències de Nacions Unides es solapen, el que genera una greu pèrdua d’eficiència. Igualment, la reforma dels òrgans principals de l’ONU, i en particular del Consell de Seguretat, plana des de fa dècades traient el son a la cúpula de l’organització.

No obstant, Guterres no pot “perdre el temps” intentant reformar les estructures de Nacions Unides. Això equivaldria a iniciar una ferotge batalla interna sense garanties d’èxit, afirma Sir Greenstock. En l’actual situació de múltiples crisis que requereixen atenció immediata, cal treballar amb les eines a l’abast.

Imatge de portada: una imatge recent d’Antonio Guterres. Font: AFP

Joan Prats i Amorós

Estudiant de postgrau al Department of War Studies de King's College, Londres. Graduat en ciències polítiques i de l'administració per la UPF. He realitzat un any dels meus estudis a Sciences Po Paris, amb menció Summa Cum Laude. Apassionat de les relacions internacionals i entusiasta de la idea d'Europa. He estat assistent de l'ambaixador d'Espanya a Costa d'Ivori, secretari de l'Associació Thomas More UPF i cap d'Scouts d'Europa. "Sovint he hagut d'empassar-me les meves paraules, i he descobert que eren una dieta equilibrada", Sir Winston Churchill.

No comments so far.

Be first to leave comment below.

Your email address will not be published. Required fields are marked *

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, punxi l'enllaç per a major informació. ACEPTAR

Aviso de cookies